Evolució i història del Port de Tarragona
Presentació de la màxima popular sobre el port i la ciutat, i descripció dels temes que es tractaran amb els historiadors Mercè Toldrà i Lluís Balart.
Tàrracó com a urbs romana planificada des del mar i la figura del mercader Amiantus per explicar el comerç del vi i la importància del port.
Impacte de la dominació musulmana en l’economia vitivinícola i el trasllat del comerç marítim cap a Salou, deixant Tarragona en una època fosca.
Debat sobre la localització entre Tarragona i Salou, decisió final i inici de les obres amb personalitats com Pere Martell, Podaca i Smith; construcció del dic i contradic.
Efectes de la Guerra del francès, guerres carlistes i Guerra Civil: bombardejos, vaixells presó i aturades; rol de Joan Antoni de Castellarnau en la recuperació.
Arribada de la indústria química a finals dels 60-70, ampliació del moll de llevant, canvi del flux de mercaderies d’exportació agrícola a importació de matèries primeres.
Troballes d’àncores i dos vaixells de fusta medievals/renacentistes; excavacions en construccions vuitcentistes i l’ús del Moll de Costa com a espai lúdic i patrimonial.
Iniciatives per a escoles i famílies: contacontes, visites guiades i activitats teatralitzades per difondre el patrimoni portuari i marítim.
Connexió del Museu del Port amb el Museu de Fars a través de plafons exteriors; ús de l’espai com a passeig, esport i espai cultural amb exposicions als tinglados.
L'estreta relació entre el port i la ciutat
El podcast analitza com la història de Tarragona no es pot entendre sense la seva obertura al mar. Des de l'època romana, la planificació de la ciutat (Tàrraco) es va fer amb una visió escenogràfica des de la costa, culminant en el temple d'August. La màxima popular "quan el port no treballa, el tarragoní badalla" resumeix aquesta dependència econòmica i social.
Etapes històriques clau
- Època Romana: El port era el motor de la capital de l'Hispània Citerior. Es destaca la figura de Tiberius Claudius Amiantus, un marxant de vi del qual s'ha trobat evidència arqueològica.
- Edat Mitjana: Una etapa considerada més "fosca" per al port tarragoní, ja que el comerç es va desviar cap a Salou. Tanmateix, personatges com Pere Martell van ser decisius en Convèncer Jaume I per iniciar la conquesta de Mallorca des d'aquestes costes.
- Segle XVIII i XIX: El ressorgiment amb la construcció del port modern. Apareixen figures institucionals i mecenes com el Bisbe Armanyà i enginyers que han donat nom a carrers actuals com Apodaca o Smith.
- Segle XX: L'arribada de la indústria petroquímica als anys 60 i 70 va transformar radicalment la fesomia i l'especialització del port, passant d'exportar productes agrícoles a gestionar majoritàriament derivats del petroli i productes químics (actualment el 60% del volum).
Patrimoni i cultura marítima
L'obertura del Moll de Costa a la ciutat a mitjans dels anys 80 va marcar un abans i un després, convertint antics espais operatius en zones de lleure i cultura. El Museu del Port realitza una tasca pedagògica fonamental per preservar el patrimoni material i immaterial, incloent:
- La recuperació d'àncores i restes de vaixells de fusta (segles XV-XVIII).
- L'explicació dels bombardejos de la Guerra Civil, que van afectar especialment la zona baixa i el port.
- La transició tecnològica de la vela al vapor.
"Actualment el port ja no només mostra mercaderies, sinó que ofereix activitats culturals i de lleure que la ciutat gaudeix plenament."
El futur i el patrimoni arqueològic
Es menciona la possibilitat de trobar restes del port romà original sota l'actual trama urbana (zona de la Plaça dels Carros) i l'esforç continu per mantenir elements històrics com les grues metàl·liques i el Museu de Fars al Far de la Banya.

