August de Primaporta: Història, Símbols i Política a Tarragona
Diàleg sobre on es troba la rèplica a Tarragona i història de la seva instal·lació al museu del recinte.
Trobada de l’estàtua a la vila de Prima Porta l’any 1863 i contextualització de les grans vil·les romanes.
Explicació de com August va difondre la seva imatge per tot l’imperi i antecedents de la fotografia oficial.
Anàlisi del cuirassat, la corona de llorer, l’àguila, la divinització i altres representacions d’August.
Tensió entre la figura divina d’August i la persecució dels cristians a l’imperi romà.
Moments claus de la crisi de la República, l’ascens d’August com a "prínceps" i la creació de l’imperi.
Missió diplomàtica de Rafael de Guarilla i condicionants polítics del regal de la rèplica a la Tarragona republicana.
Controvèrsies ciutadanes i polítiques sobre on col·locar la rèplica a la ciutat en els anys trenta.
Usos de l’estàtua en maniobres urbanístiques de Mussolini i actes de propaganda a les "fills de Roma".
Acte oficial a la postguerra amb Gaetano Sciano i celebració del nou ordre franquista.
Materials (bronze vs marbre) i intervencions al peu de l’estàtua al llarg dels anys.
Relat de la fi d’August, la seva apoteosi i el paper de la seva dona en el seu llegat diví.
Reflexió sobre l’endemà del 80è aniversari, el proper bimilenari i la vigència de la figura d’August a Tarragona.
Discussió arqueològica sobre la possible existència del Temple d’August sota la catedral i futures intervencions.
Importància del Temple d’August en la planificació de Tàrraco i el seu impacte visual des del port.
Missatge final als oients perquè, al passar davant de l’estàtua, recordin tot el relat històric i simbòlic.
L'Estàtua d'August i el seu Arribada a Tarragona
L'any vinent es commemoren els 80 anys de l'arribada de la reproducció de l'estàtua de l'August de Primaporta a Tarragona. Aquesta peça, un regal del govern d'Itàlia, es troba actualment al Passeig Arqueològic. L'original va ser descobert el 1863 a la vila de Lívia a Roma i es conserva als Museus Vaticans.
Simbologia i Propaganda Política
L'estàtua no és només una obra d'art, sinó una eina de propaganda política magistral:
- L'emperador com a publicista: August va ser pioner en l'ús de la seva pròpia imatge per transmetre el poder imperial a tot el territori mitjançant estàtues i monedes.
- Iconografia militar i divina: Apareix com a thoracatus (amb cuirassa militar) per celebrar les seves victòries, però descalç, fet que simbolitza la seva divinització després de l'anteposi.
- La cuirassa: Conté relleus de déus (com Mart) i personificacions de territoris conquerits com Hispània i la Gàlia.
"L'emperador August va ser el primer publicista d'ell mateix, utilitzant la imatge per transmetre el poder a tot l'imperi."
Context Històric: De la República a l'Imperi
Lluís Balart i Joan Menchon analitzen com August va gestionar la transició d'una república en crisi cap a un sistema monàrquic sense anomenar-lo com a tal, definint-se com a princeps (el primer entre iguals).
El regal de Mussolini i la polèmica local
L'arribada de la còpia a Tarragona el 1934 va estar envoltada de context polític modern:
- Instrument del feixisme: Mussolini va utilitzar aquestes estàtues per reforçar el vincle entre el feixisme italià i l'esplendor de l'antiga Roma.
- La inauguració de 1939: Tot i arribar durant la República, la inauguració oficial es va convertir en una celebració falangista en acabar la Guerra Civil.
- Debat urbanístic: Com és tradició a Tarragona, la seva ubicació va generar polèmica entre els vianants i l'ajuntament, fins a quedar fixada al baluard actual.
El llegat d'August a Tàrraco
L'episodi subratlla la importància cabdal d'August per a la ciutat, ja que ell va situar Tàrraco al mapa del món romà durant la seva estada de dos anys per dirigir les guerres càntabres. També es discuteix la forta probabilitat científica que el Temple d'August es trobi sota l'actual catedral de Tarragona, culminant l'escenografia de la ciutat pensada des del mar.

