Evolució humana: Escuradents neandertals i el crani de Dmanisi
Presentació de la nova temporada d’Evoluciona, ubicació al laboratori de paleoantropologia de l’IPES i avanç dels tres temes principals: escarbadents neandertals, workshop a Geòrgia i crani de Manisi.
Entrevista amb Marina Lozano i Gala Gómez sobre les marques de solcs en un maxilar de 50 000 anys, inferència de l’ús de branquetes de fusta com escuradents per tractar inflamacions de genives i detall del procés de restauració, escaneig i rèpliques.
Xerrada amb Jordi Agustí i Etel Lluia al voltant del nou crani homínid de 1,8 M anys trobat a Manisi (Geòrgia), implicacions per a la dispersió humana fora d’Àfrica i conclusions del workshop internacional celebrat a Geòrgia.
Conversa amb Cinta de Ceballmunt sobre la difusió de la recerca a través de blogs, xarxes socials, blocs de l’IPES i mitjans de comunicació, i estratègies per connectar la comunitat científica amb la societat.
Descobriments recents en l'evolució humana
Aquest episodi del programa Evoluciona, realitzat des de la seu de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), ens apropa a dues investigacions de gran impacte internacional que canvien la nostra visió sobre els homínids i les seves capacitats.
Medicina i higiene fa 50.000 anys
A la Cova Foradà (València), s'ha documentat el cas més antic de tractament pal·liatiu dental mitjançant l'ús d'escuradents. Aquesta troballa a càrrec de Marina Lozano i Gala Gómez ha demostrat que:
- Els neandertals patien malalties periodontals com la gingivitis.
- Utilitzaven branquetes de fusta com a eines per alleujar el dolor de les genives inflamades.
- La identificació s'ha fet mitjançant l'estudi de solcs interns a les dents fòssils fets per moviments repetitius.
El debat del cinquè crani de Dmanisi
L'altre gran tema de l'episodi és la descoberta d'un nou crani a Dmanisi (Geòrgia) de fa 1,8 milions d'anys. L'investigador Jordi Agustí explica com aquesta peça posa en dubte la classificació actual dels primers homínids:
- El crani suggereix que l'Homo habilis, l'Homo rudolfensis i l'Homo ergaster podrien ser, en realitat, una sola espècie amb gran variabilitat.
- Refuta la idea que la sortida d'Àfrica va ser deguda a una major intel·ligència o tecnologia, ja que aquests homínids tenien cervells petits i eines arcaiques.
- Es planteja la teoria que van sortir d'Àfrica cercant refugi en zones boscoses davant l'expansió de la sabana.
Socialització de la ciència i conservació
L'espai de la Cinta S. Bellmunt destaca la importància de la restauració de peces amb tecnologia punta (escàners 3D) i com aquestes històries ajuden a la societat a comprendre millor els nostres orígens. Com a tancament, es reflexiona sobre el paper de l'educació en l'evolució.
"Quan ets competent ja no has de competir; només competim quan som incompetents."

