Explorant el Neolític: dels nòmades als primers ramaders
Origen i cronologia del Neolític a escala mundial i a Catalunya; pas de caçadors-recol·lectors a societat agrícola i ramadera; avanços tecnològics com la ceràmica i la pedra polida.
Intervencions arqueològiques a El Cabet (Cambrils) i a la Cova de la Font Major; datacions de 6.300-6.700 anys, buits d’informació i teories sobre la difusió del Neolític (vies marítima i pirinenca).
Contingut de la mostra itinerant: del Natufià i Jericó fins a l’escriptura pictogràfica i focus neolítics a Orient, Extremo Orient i Amèrica.
Per què la domesticació de plantes i animals condueix a la vida sedentària; coexistència inicial de caça-recol·lecció i economia productiva; consolidació de grans assentaments.
Metodologia aplicada a cavitats i al camp: documentació exhaustiva de restes, flotació per recuperar carbó i llavors, reconstrucció de gestiments a laboratori, estructures de sitges.
Què podem aprendre dels nostres avantpassats: vida més ecològica, respecte al medi i la possibilitat de repensar l’explotació del nostre entorn.
Identificació taxonòmica de carbons fossilitzats amb microscopi metal·logràfic; inferències sobre ús energètic, materials de construcció i paisatge forestal neolític.
Relació entre canvis climàtics postglacials i revolució neolítica; fase interglacial i distribució de pluges favorables als cultius; evolució cap a regadius.
Recuperació de pol·len fòssil, mostra de Sicília; reconstruccions paleoambientals i inferències climàtiques a partir de la morfologia del pol·len.
Diferenciació d’estudis arqueològics i naturals per comprendre el medi associat a les poblacions humanes i l’evolució regional de la vegetació.
Cinta S. Ballmunt repassa tres notícies d’interès: adent de llet fòssil d’1,4 M anys a Orce, art moble a Maltravieso (20 000 anys) i excavacions a Mèxic amb col·laboració internacional.
Introducció a la Revolució Neolítica
L'episodi d'avui d'Evoluciona ens submergeix en el període del Neolític, una etapa transformadora en la història de l'Homo sapiens. Aquest canvi d'era va suposar la transició d'una vida nòmada basada en la caça i la recol·lecció cap a la formació de poblats estables, l'agricultura i la ramaderia.
Els Jaciments Claus a Catalunya
L'estudi arqueològic a les nostres terres ha revelat dades fonamentals a través de dos jaciments principals gestionats per l'IPES:
- El Cavet (Cambrils): Un jaciment litoral que confirma l'arribada del neolític per via marítima fa uns 6.700 anys.
- Cova de la Font Major (L'Espluga de Francolí): Una cavitat que mostra com el neolític es va expandir cap a l'interior.
"El Neolític és quan ens convertim en sedentaris i adoptem l'agricultura com a modus de vida, deixant de dependre de l'atzar de la caça."
L'Arqueobotànica: Llavors, Carbons i Pol·len
Des del laboratori d'arqueobotànica, diversos investigadors expliquen com analitzen les restes vegetals per reconstruir el passat:
- Antracologia (estudi del carbó i fusta): L'Etel Ayué detalla com l'estructura cel·lular del carbó permet identificar espècies com roures o alzines i conèixer el combustible usat.
- Palinologia (estudi del pol·len): L'Isabel Expósito i el Julián Arzuaga descriuen com el pol·len fòssil ajuda a reconstruir el paisatge i el clima d'èpoques remotes gràcies a la seva gran resistència.
Clima i Innovació Tecnològica
El Francesc Burjacs analitza la relació entre el canvi climàtic i el progrés humà. Durant el neolític, l'estabilitat del clima temperat va facilitar les collites, però la posterior escassetat de pluges va obligar l'ésser humà a inventar la irrigació i les canalitzacions d'aigua.
Actualitat Arqueològica i Socialització
Finalment, es destaquen tres notícies clau de la recerca actual de l'IPES:
- 1 La troballa d'una dent de llet a Orce d'1,4 milions d'anys, la resta humana més antiga d'Europa occidental.
- 2 La descoberta de la primera peça d'art moble a Extremadura (Cova de Maltravieso).
- 3 El projecte internacional a Mèxic que confirma la presència de poblacions humanes fa 25.000 anys.

