Arqueologia del paisatge: tecnologia i medi ambient
Presentació de l’Anna Jarqué a Flagstaff (Universitat d’Arizona): entorn d’alta muntanya i desert, i el seu vincle amb Nottingham.
Connexió amb Nottingham i introducció al seu rol i col·laboració amb l’ICAC i el GIAP.
Prospeccions arqueològiques a la llacuna de la bufera i planificació de la segona fase amb registres paleoambientals.
L’Anna explica com extreuen testimoni de sediments litorals i reconstrueixen canvis paisatgístics al llarg del temps.
L’Hèctor descriu l’ús d’imatges multiespectrals i rap fer topografies de gran precisió per detectar estructures ocultes.
Estudi dels aiguamolls de l’Empordà: evolució entre estanys d’aigua dolça i salada i transformacions de la vegetació.
Debat sobre com el transport de conreus, plantes i pràctiques humanes ha modificat paisatges mediterranis i californians.
Projecte de recerca sobre la ciutat minoica: localització de terrasses, sistemes pastorals i aïllament d’àrees agrícoles.
Comentari sobre la col·laboració entre paleoambientòlegs i especialistes en teledetecció, formació a l’ICAC i avantatges de treballar junts.
Èxit en revistes internacionals, beques (Marie Curie) i debat sobre finançament, mobilitat i globalització de la recerca.
Revaloració i conservació dels paisatges culturals: “quan les comunitats humanes viatgen, els seus paisatges viatgen també amb elles.”
Investigadors de l'ICAC pel món
En aquesta edició de Toquem Pedra, s'entrevista l'Anna Ejarque i l'Hèctor Orengo, dos investigadors formats a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) que actualment desenvolupen la seva carrera a universitats de prestigi a Arizona i Nottingham. Malgrat la distància física, mantenen una estreta col·laboració en projectes que busquen entendre com els humans hem transformat el nostre entorn durant els darrers mil·lennis.
Projectes destacats: València i l'Empordà
Els investigadors detallen el seu treball en zones litorals mediterrànies, com l'Albufera de València i els Aiguamolls de l'Empordà, mitjançant el projecte Terramar:
- L'impacte de la migració: S'estudia com les colonitzacions històriques han alterat el paisatge, portant nous conreus i ramaderia.
- Transformació radical: S'ha demostrat que zones que avui són camps de conreu o àrees urbanitzades havien estat llacunes salines o grans boscos de roures i alzines.
Tecnologia d'avantguarda en l'arqueologia
L'Hèctor Orengo explica l'ús de sofisticats sistemes que situen l'arqueologia a la vanguarda tecnològica:
- Imatges multiespectrals via satèl·lit: Permeten detectar estructures soterrades (camins, terrasses) invisibles a l'ull humà.
- Sistemes LIDAR: Un làser aerotransportat que crea mapes topogràfics de gran precisió, permetent fins i tot "eliminar" digitalment el bosc per veure què hi ha sota el terreny.
La ciència del pol·len i el paleoambient
L'Anna Ejarque analitza la part biològica a partir de l'estudi del pol·len i altres microorganismes depositats en el sediment:
"Quan les comunitats humanes viatgen, els seus paisatges viatgen també amb elles; porten a la maleta els seus conreus, animals i pràctiques."
- Reconstrucció històrica: Una partícula de pol·len de fa 5.000 anys manté la mateixa estructura que una actual, permetent recrear la vegetació exacta d'aquella època.
El repte de la recerca i el retorn del talent
L'episodi clou amb una reflexió sobre la fuga de cervells. Tots dos investigadors són productes del sistema de recerca català però treballen a l'estranger degut a la millor disponibilitat de fons i estructures postdoctorals. Tot i la distància, subratllen que la seva feina serveix per crear polítiques de protecció ambiental i conscienciar sobre la fragilitat dels nostres paisatges culturals.

