La polimedicació en el pacient gran i fràgil
Descripció del problema de la multitud de fàrmacs en pacients grans i presentació dels experts (Miquel i Núria).
Definició de polimedicació (més de cinc fàrmacs o fàrmacs innecessaris) i explicació de l’augment de l’edat mitjana i les malalties cròniques.
Reptes sanitaris: múltiples prescriptors, ingressos i visites; riscos farmacològics: interaccions, reaccions adverses i disminució de l’adherència.
Distinció entre edat i estat de fragilitat; enfocament en pacients de més de 80 anys amb vulnerabilitat afegida.
Importància d’eines informàtiques que detectin duplicitats i interaccions per ajudar el clínic a ajustar tractaments.
Risc de fàrmacs sense recepta, productes naturals i la necessitat d’incorporar-los als registres sanitaris per tenir informació completa.
Revisió de les teràpies més freqüents: cardiovasculars, respiratòries, antidiabètics, analgèsics, tractaments cognitius i osteoporosi.
Explicació de calendari multiformat amb preses al matí, migdia i nit, inhaladors i aplicadors; èmfasi en la pèrdua d’adherència.
Propostes per revisar clínica i terapèuticament cada pacient, evitar duplicacions, simplificar dosis i adaptar la via d’administració.
El metge de capçalera com a gestor dels plans de medicació, amb responsabilitat de conciliació entre nivells assistencials.
Recomanacions de confiança en el clínic, importància de la família, la idea que menys medicació pot ser millor, exemple Alzheimer i agraïments finals.
Gestió de la polimedicació en la gent gran
L'episodi aborda la complexitat de la polimedicació, especialment en persones que superen els 65 o 80 anys. S'explica que el progressiu envelliment de la població i el tractament de malalties cròniques han portat a un model on molts pacients acumulen una quantitat excessiva de fàrmacs.
Riscos i problemes principals
- Interaccions i efectes adversos: L'ús de múltiples fàrmacs simultanis augmenta el risc de reaccions químiques no desitjades.
- Duplicitats: Sovint es recepten medicaments amb la mateixa activitat farmacològica per part de diferents especialistes que no es comuniquen entre si.
- Baixa adherència: La complexitat dels horaris de presa fa que molts pacients no puguin seguir el tractament correctament.
- Automedicació: L'ús de productes naturals o d'herboristeria també pot interaccionar de manera perillosa amb els fàrmacs prescrits.
La figura del metge de família i la conciliació
Es destaca el paper del metge de capçalera com a gestor principal i eina de seguretat. La seva funció és la conciliació de tractaments, assegurant que la medicació sigui la mínima necessària i que s'adeqüi a l'estat real del pacient.
"S'han de prendre els medicaments que calguin, les dosis que calguin i el temps que es necessita."
Fragilitat vs. Edat cronològica
Els experts fan una distinció important: no totes les persones grans són fràgils. La fragilitat depèn de l'estat de salut general i no només dels anys, i és en aquests pacients on la revisió constant de la medicació és més crítica per evitar la toxicitat.

