Aparell digestiu i intoleràncies en la infància
Introducció de la secció "nens" i presentació de la Dra. Gemma Castillejo, especialista en aparell digestiu infantil.
Descripció dels òrgans que configuren el tub digestiu —boca, esòfag, estómac, intestins, fetge i pàncrees— i factors que l’afecten (estrès, infeccions, alimentació).
Discussió sobre grip estomacal, mals de panxa crònics i l’auge de les intoleràncies alimentàries en infants.
Anàlisi dels canvis en la producció alimentària (pans de fermentació ràpida, sucres alternatius) i l’impacte de la indústria en l’aparició d’intoleràncies.
Definició de la celiaquia autoimmune i del nou concepte d’intolerància al gluten no celíaca: diagnòstic, símptomes i tractament dietètic.
Funció del gluten en la panificació, cereals implicats (blat, ordi, sègol, avena) i reptes per elaborar pa esponjós sense gluten; evolució del mercat i etiquetatge.
Explicació de l’enzim lactasa, la intolerància secundària a infeccions víriques, la variabilitat evolutiva en la tolerància a la lactosa i solucions pràctiques; tancament i agraïments.
L'aparell digestiu i la seva complexitat
L'aparell digestiu és un sistema extens que abasta des de la boca fins a l'anus, incloent òrgans vitals com l'estómac, l'esòfag, els budells (prim i gros), el fetge i el pàncrees. Aquest sistema es veu afectat diàriament per múltiples factors com l'estat emocional, les infeccions i, sobretot, la gran quantitat d'aliments que processem al llarg de la vida.
L'augment de les intoleràncies alimentàries
S'ha detectat un increment significatiu en els casos d'intolerància, motivat principalment per dos factors:
- Canvis en la producció alimentària: Els processos industrials han alterat la matèria primera. Per exemple, el pa de cocció ràpida no respecta els temps de fermentació naturals, modificant l'estructura de les proteïnes i dificultant-ne la digestió.
- Substitució de sucres: Per evitar l'obesitat, la indústria ha reemplaçat el sucre comú per substàncies com la fructosa, el sorbitol o el maltitol, que sovint sobrecarreguen el sistema digestiu perquè no es metabolitzen bé.
La Malaltia Celíaca i la sensibilitat al gluten
La doctora Castillejo destaca que el diagnòstic ha evolucionat, diferenciant clarament entre:
- 1 Celiaquia autoimmune: Provocada per anticossos que ataquen el propi budell.
- 2 Intolerància al gluten no celíaca: Persones que pateixen símptomes clars però no presenten marcadors a la sang ni lesió intestinal.
"Moltes anèmies ferropèniques en dones adultes que s'atribueixen a la menstruació podrien ser, en realitat, una celiaquia no diagnosticada."
Símptomes a vigilar
Els símptomes actuals són sovint més subtils que en el passat. Ja no només es tracta de nens amb diarrea i falta de creixement, sinó que cal parar atenció a:
- Dolors abdominals crònics o recurrents.
- Anèmia per falta de ferro.
- Restrenyiment o ventositats excessives.
- Fins i tot quadres de migranya que desapareixen en retirar el gluten.
La intolerància a la lactosa
És una de les afeccions més comunes. Es produeix per la manca o disfunció de la lactasa, un enzim situat a les vellositats del budell.
- Evolució humana: Històricament, els humans perdíem la capacitat de digerir la llet després de la lactància.
- Diferències regionals: Poblacions amb tradició ramadera (com els anglosaxons) han desenvolupat una mutació que els permet tolerar-la millor que a les zones d'Àsia.
- Solucions actuals: La indústria ofereix avui dia nombrosos productes sense lactosa, facilitant el confort abdominal sense necessitat de medicació.
Finalment, la doctora subratlla la importància de la freqüència i intensitat dels símptomes per decidir quan cal visitar un especialista, sempre actuant amb precaució però sense alarmisme.

