Títol i resum generats per IA

La Segona República a Tarragona: Proclamació i Context

0:00Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio32:33
Compartir
Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
13 seccions · 32:33
01
Introducció i presentació
0:00 — 1:03

Presentació del programa, temes i invitats: Lluís Balart i Josep Sánchez Cervelló.

0:00
02
Reunions prèvies a Reus i comitè de seguiment
3:40 — 4:28

11 de febrer i abril de 1930: coordinació de les agrupacions republicanes al Camp de Tarragona i creació d’un comitè de seguiment encapçalat per Ramon Pallejà.

3:40
03
Junta Revolucionària i Pacte de Sant Sebastià
4:33 — 5:24

Constitució de la Junta provincial al Centre Republicà Federal de Tarragona i participació de Macià Mallol i Marcelí Domingo en el Pacte de Sant Sebastià.

4:33
04
Context de la degradació monàrquica
5:43 — 6:18

Impacte de la dictadura de Primo de Rivera i el desastre d’Annual (15.000 morts) en la pèrdua de legitimitat de la monarquia.

5:43
05
Mobilització i proclamació del 14 d’abril
10:40 — 11:48

Preparatius ciutadans, recepció de notícies de Barcelona i primer pas cap a la proclamació de la República a l’Ajuntament.

10:40
06
Proclamació oficial i reacció militar
12:28 — 13:36

Negociacions amb el governador civil, proclamació pacífica a l’Ajuntament i a la Diputació, i reticències de l’exèrcit de Salcedo.

12:28
07
Repartiment provisional de càrrecs
14:12 — 15:09

Acord entre partits per nomenar alcaldes, governadors i presidents interins, i tensions amb el Centre Autonomista de Reus.

14:12
08
Reformes educatives i herència cultural
20:02 — 21:52

Creació d’escoles laiques i modernització pedagògica impulsada per Marcelí Domingo i els republicans.

20:02
09
Conflicte amb l’Església
22:10 — 22:42

Reacció de la jerarquia (diatribes del cardenal Segura) i atac a la base financera religiosa.

22:10
10
Resistència de l’exèrcit i la dreta
25:58 — 27:03

Oposició militar a la modernització, por dels empresaris i sector terratinent a les reformes laborals.

25:58
11
Durada i caiguda de la República
27:20 — 28:01

Termini del règim institucional fins a l’entrada dels franquistes (1939) i debat sobre la seva naturalesa reformista.

27:20
12
Sublevacions d’octubre del 1934
28:12 — 29:13

Conflictes interns, repressió a Astúries i a Catalunya, i distinció entre l’actuació de Franco i de Batet.

28:12
13
Conclusió i comiat
30:27 — 30:46

Resum final, valoració del llegat de la Segona República i acomiadament dels convidats.

30:27
Seccions generades automàticament

Antecedents i Preparació de la República

Contràriament a la idea romàntica que el canvi de règim va ser improvisat, la proclamació de la Segona República a les comarques de Tarragona va ser fruit d'un treball previ de coordinació. Les forces republicanes es van reunir a Reus l'11 de febrer de 1930 per crear una coordinadora provincial, liderada inicialment per Ramon Pallejà.

El Desgast de la Monarquia

El canvi de règim s'explica per la profunda degradació de la monarquia d'Alfons XIII, marcada per:

  • L'acceptació de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
  • El desastre d'Annual al nord d'Àfrica, que va costar la vida a 15.000 soldats i va esquitxar directament el rei segons l'Expedient Picasso.
  • La pèrdua de legitimitat de les institucions monàrquiques per recuperar la democràcia.

La Proclamació del 14 d'Abril a Tarragona

El matí del 14 d'abril es va viure amb nerviosisme fins que van arribar notícies de Barcelona. A dos quarts de dues, els líders republicans locals van prendre la iniciativa:

  • Pere Lloret i Josep Prats es van adreçar a l'Ajuntament i al Govern Civil.
  • Es va hissar la bandera republicana i es van nomenar càrrecs interins per evitar un buit de poder.
  • El traspàs de poders va ser pacífic a causa de la inhibició de les autoritats monàrquiques i l'actitud de la guarnició militar, que no va arribar a declarar l'estat de guerra.

"Espanya és l'únic estat on els Borbons han estat expulsats tres vegades i han tornat tres vegades."

L'Herència i el Conflicte Social

Un dels pilars de la República va ser l'aposta per l'educació laica. El tarragoní Marcel·lí Domingo, com a ministre d'Instrucció Pública, va construir més escoles en dos anys que la monarquia en tota la seva història.

Tensions amb l'Església i l'Exèrcit

El nou règim va haver d'afrontar oposicions frontals:

  • L'Església Catòlica va carregar contra la República pel seu finançament i l'escola pública.
  • L'Exèrcit s'oposava a la modernització i a la reducció de l'excés d'oficials.
  • L'oligarquia i els terratinents rebutjaven les reformes laborals i la jornada de vuit hores.

L'episodi conclou recordant la figura del General Batet, militar tarragoní fidel a la legalitat republicana, que va ser afusellat per Franco per la seva lleialtat al règim constituït.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament