La Segona República a Tarragona: Proclamació i Context
Presentació del programa, temes i invitats: Lluís Balart i Josep Sánchez Cervelló.
11 de febrer i abril de 1930: coordinació de les agrupacions republicanes al Camp de Tarragona i creació d’un comitè de seguiment encapçalat per Ramon Pallejà.
Constitució de la Junta provincial al Centre Republicà Federal de Tarragona i participació de Macià Mallol i Marcelí Domingo en el Pacte de Sant Sebastià.
Impacte de la dictadura de Primo de Rivera i el desastre d’Annual (15.000 morts) en la pèrdua de legitimitat de la monarquia.
Preparatius ciutadans, recepció de notícies de Barcelona i primer pas cap a la proclamació de la República a l’Ajuntament.
Negociacions amb el governador civil, proclamació pacífica a l’Ajuntament i a la Diputació, i reticències de l’exèrcit de Salcedo.
Acord entre partits per nomenar alcaldes, governadors i presidents interins, i tensions amb el Centre Autonomista de Reus.
Creació d’escoles laiques i modernització pedagògica impulsada per Marcelí Domingo i els republicans.
Reacció de la jerarquia (diatribes del cardenal Segura) i atac a la base financera religiosa.
Oposició militar a la modernització, por dels empresaris i sector terratinent a les reformes laborals.
Termini del règim institucional fins a l’entrada dels franquistes (1939) i debat sobre la seva naturalesa reformista.
Conflictes interns, repressió a Astúries i a Catalunya, i distinció entre l’actuació de Franco i de Batet.
Resum final, valoració del llegat de la Segona República i acomiadament dels convidats.
Antecedents i Preparació de la República
Contràriament a la idea romàntica que el canvi de règim va ser improvisat, la proclamació de la Segona República a les comarques de Tarragona va ser fruit d'un treball previ de coordinació. Les forces republicanes es van reunir a Reus l'11 de febrer de 1930 per crear una coordinadora provincial, liderada inicialment per Ramon Pallejà.
El Desgast de la Monarquia
El canvi de règim s'explica per la profunda degradació de la monarquia d'Alfons XIII, marcada per:
- L'acceptació de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
- El desastre d'Annual al nord d'Àfrica, que va costar la vida a 15.000 soldats i va esquitxar directament el rei segons l'Expedient Picasso.
- La pèrdua de legitimitat de les institucions monàrquiques per recuperar la democràcia.
La Proclamació del 14 d'Abril a Tarragona
El matí del 14 d'abril es va viure amb nerviosisme fins que van arribar notícies de Barcelona. A dos quarts de dues, els líders republicans locals van prendre la iniciativa:
- Pere Lloret i Josep Prats es van adreçar a l'Ajuntament i al Govern Civil.
- Es va hissar la bandera republicana i es van nomenar càrrecs interins per evitar un buit de poder.
- El traspàs de poders va ser pacífic a causa de la inhibició de les autoritats monàrquiques i l'actitud de la guarnició militar, que no va arribar a declarar l'estat de guerra.
"Espanya és l'únic estat on els Borbons han estat expulsats tres vegades i han tornat tres vegades."
L'Herència i el Conflicte Social
Un dels pilars de la República va ser l'aposta per l'educació laica. El tarragoní Marcel·lí Domingo, com a ministre d'Instrucció Pública, va construir més escoles en dos anys que la monarquia en tota la seva història.
Tensions amb l'Església i l'Exèrcit
El nou règim va haver d'afrontar oposicions frontals:
- L'Església Catòlica va carregar contra la República pel seu finançament i l'escola pública.
- L'Exèrcit s'oposava a la modernització i a la reducció de l'excés d'oficials.
- L'oligarquia i els terratinents rebutjaven les reformes laborals i la jornada de vuit hores.
L'episodi conclou recordant la figura del General Batet, militar tarragoní fidel a la legalitat republicana, que va ser afusellat per Franco per la seva lleialtat al règim constituït.

