Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2013
Subscriu-te
Els orígens ibèrics de Tarragona: Tarracón i Qese
Introducció de Tarragona Història, horari, freqüència i propòsit: explorar el passat amb rigor i amenitat.
Neus Scipió desembarca a Emporion el 218 aC per tallar la rereguàrdia d’Aníbal i estableix la base a Tarracón.
Discussió sobre els diversos noms (Tàrracon, Qese/Qesse) i la possible capitalitat de la tribu ibèrica dels Cassetans.
Examen de la referència única a Calípolis en un periple massaliota i interpretacions del seu emplaçament.
Anàlisi de les emissions de monedes de Tarracó i Qese com a prova d’una presència contínua sense saqueigs destacats.
Resultats de les intervencions al nucli urbà: muralles ciclòpies, ceràmica i nivells d’hàbitat des del segle VI al II aC.
Estructura política, classes dirigents, comerç grec-ibèric i el desxiframent parcial de l’alfabet ibèric.
Pràctiques funeràries (cremació, urnes), objectes votius, santuaris i sacrificis d’infants o animals per assegurar la protecció divina.
Processos de mescla poblacional entre ibers (cibers) i romans i els elements culturals mediterranis conjunts.
Conclusió oberta sobre els grans interrogants toponímics i avanç de pròxims programes.
Explorant el passat ibèric de Tarragona
En aquest episodi del podcast Tarragona Història, ens capbussem en la complexa estructura de la societat ibèrica abans i durant l'arribada dels romans. Amb la participació de l'arqueòloga Maite Miró Alaix, es debaten els enigmes sobre la fundació i els noms primigenis de l'actual Tarragona.
El dilema dels noms: Tarracón, Qese i Calípolis
Un dels punts centrals de la discussió és la identitat de l'assentament ibèric original. Hi ha diverses hipòtesis basades en fonts clàssiques i numismàtica:
- Tarracón: El topònim que clarament va derivar en la romana Tarraco. Està documentat en monedes i textos com una ciutat de grans dimensions.
- Qese (o Kese): Sovint associat a la tribu dels Cessetans. Existeix el debat de si era la capital o si s'ubicava a l'interior, possiblement a l'actual Valls (el Vilar), ja que les fonts parlen d'un saqueig que a la Tarragona litoral no s'ha documentat.
- Calípolis: Un nom misteriós que apareix a l'Ora Maritima d'Aviè. Es discuteix si era una ciutat real entre Tarragona i Salou o simplement un epítet grec (ciutat bella).
Una societat avançada i estructurada
Contràriament a la imatge de pobles primitius, la cultura ibèrica mostrava un alt grau de sofisticació:
- Organització política: Una estructura piramidal amb una aristocràcia dominant que controlava el territori.
- Desenvolupament urbà: Existència de capitals, centres de segon ordre i nuclis especialitzats en l'agricultura o el comerç marítim.
- Cultura i escriptura: Posseïen un sistema d'escriptura que, tot i que es pot llegir (desxifrat l'alfabet), encara no es pot traduir.
Ritus i creences
L'arqueologia ha permès reconstruir part del món espiritual ibèric:
"El ritual al món ibèric era la incineració; s'enterraven les cendres en urnes acompanyades d'aixovars que denotaven l'estatus social del difunt."
- Es practicaven sacrificis rituals d'animals i, en èpoques molt primerenques, s'han trobat evidències de rituals infantils sota els fonaments de les cases.
- Tenien divinitats pròpies, destacant la deessa de la fertilitat, sovint influenciada per cultures gregues i púniques.