Toquem Pedra: Recerca i arqueologia clàssica a l'ICAC
Breus anuncis i detalls sobre les segones jornades "Tarragona Impulsa" (inscripció, tallers, conferències i premis).
Introducció del nou espai radiofònic en col·laboració amb l’ICAC i esment dels temes i investigadors convidats.
Repàs de les línies de recerca de l’ICAC (ciutat, paisatge, transversals) i primícia del projecte d’estudi de ciutats antigues per inspirar el desenvolupament urbà actual.
Detalls de la recerca a l’amfiteatre de Tàrraco: excavacions, noves troballes a la pedrera del Médul, campament de treballadors, tècniques constructives i difusió pedagògica.
Campanya arqueològica a Caralps (2.200 m), descobriments de ceràmica d’importació, datacions per Carboni 14 i reconeixement dels espais d’alta muntanya com a patrimoni cultural.
Acomiadament, agraïments als oients i recordatori de la propera emissió de ‘Toquem Pedra’ d’aquí a quinze dies.
Introducció al projecte 'Toquem Pedra'
S'estrena el programa Toquem Pedra, una col·laboració entre Tarragona Ràdio i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) per difondre la recerca d'aquesta institució. L'objectiu és apropar l'arqueologia a la societat, mostrant tant la feina de camp com el treball intern als laboratoris.
L'ICAC i la gestió del coneixement
En Joan Gómez Pallarès, director de l'ICAC, subratlla la importància de conèixer el passat per millorar el present. Entre els punts destacats trobem:
- Urbanisme antic: Estudiar com les ciutats romanes es dissenyaven amb criteris geogràfics i estratègics més eficients que els actuals.
- La Pedrera del Mèdol: S'ha descobert que la seva profunditat d'explotació és molt superior al que es pensava, revelant que només coneixem el 10% del seu potencial.
- Transferència social: Els investigadors ja no només publiquen en revistes científiques, sinó que tenen el deure d'explicar les seves troballes al públic general.
Nova recerca a l'Amfiteatre de Tarragona
L'investigador Josep Maria Macias presenta l'amfiteatre com un espai viu que ha tingut múltiples usos al llarg de la història:
L'evolució del monument
- De lloc de martiri cristià (Sant Fructuós) a l'edat antiga, fins a convertir-se en presó provincial al segle XIX.
- La pèrdua de l'església romànica el 1920 com a lliçó sobre la necessitat d'una bona gestió patrimonial.
Avenços científics i tesis doctorals
- S'ha estudiat la complexitat geomètrica de l'el·lipse de l'edifici, analitzant com els romans podien traçar una figura tan precisa amb mitjans rudimentaris com cordes de cànem.
- Ús de noves tecnologies com drons, escàner làser i fotogrametria per a la documentació del jaciment.
Arqueologia d'alta muntanya al Ripollès
En Josep Maria Palet detalla les excavacions a Queralbs, a 2.200 metres d'altitud, on s'ha confirmat una presència romana estable.
- Troballes clau: S'ha documentat una gran cabana amb ceràmica procedent del nord d'Àfrica (
sigillata africana), situant la zona dins una xarxa comercial vinculada a Llívia.
- Paisatges culturals: Es desmunta el mite de la muntanya com a espai marginal; el Pirineu va ser un centre d'activitat ramadera, minera i d'extracció de resines sota control romà.
"L'activitat humana ha estat un agent creador del paisatge des del neolític, i la fase romana en va ser una de les més potents."

