Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2013
Subscriu-te
Mòmies egípcies i el secret de la vida eterna al Caixa Fòrum
Carles Marquès i equip arriben al Caixa Fòrum in situ, es presenta l’espai i s’introdueix la responsable de visites, Anna Catà.
Detalls del taller que combina recorregut per l’exposició i construcció participativa d’una cambra sepulcral amb rols de joier, decorador i portador.
Explicació de la creença egípcia sobre la vida després de la mort: Osiris, la dualitat de l’ànima (_ca_ i _ba_) i el paper de l’estela.
Mostra de mòmies embolicades i eines (ganxos, ganivet de sílex), ús de sal, resines, vasos canopis i amulets com el cor protector.
Exposició de papirs conservats, proves que havia de superar el difunt per accedir a l’altra vida i la temàtica funerària.
Presentació dels sarcòfags originals, seguici fúnebre i recreació de la cambra sepulcral amb aixovar funerari.
Funció dels servents en forma d’estàtues, els cofres estacionales, la policromia i la conservació de les peces de fusta.
Repàs de la tasca de Jean-François Champollion amb la seva llibreta de 1806 i un audiovisual que reconstrueix la vida del sacerdot Amenhotep.
Us de radiografies i escàners per estudiar l’interior de les mòmies sense desembolicar-les i identificar amulets i òrgans.
Descripció de tres sarcòfags en forma de nines russes i explicació simbòlica de l’obertura de boca per ‘donar alè’ a la mòmia.
Mòmies reservades a les classes altes, ús de servents, mascotes i ofrenes animals (gats, ibis, cocodrils) i descobriment de falsificacions.
Horaris i dates de visites guiades, impressions dels escolars i del públic, i recomanacions sobre peces destacades.
Visita a l'exposició de mòmies al Caixa Fòrum
L'episodi d'avui es trasllada directament al Caixa Fòrum de Tarragona per realitzar una visita guiada per l'exposició "Mòmies egípcies: el secret de la vida eterna". Acompanyats per l'Anna Catà, responsable d'Àurega Serveis Culturals, i en Carles Marquès, explorem la complexa relació dels egipcis amb la mort i la seva obsessió per la preservació del cos.
Fonaments mitològics i el procés de mumificació
La mostra s'inicia amb la base mitològica que sustentava la creença en la vida després de la mort:
- La figura d'Osiris com a punt de partida cap al món dels morts.
- La necessitat de conservar diversos elements: el cos físic, el nom, l'ombra i l'ànima (dividida en el ka, la força vital, i el ba, l'esperit).
- El procés detallat de mumificació, que durava uns 70 dies, durant els quals s'extreien els òrgans (guardats en vasos canopis) i es tractava el cos amb sal i resines.
Peça clau: El camí cap al més enllà
L'exposició destaca per mostrar peces originals procedents del Rijksmuseum van Oudheden (Leiden). Un dels aspectes més rellevants és la decisió de no desembolicar les mòmies per garantir-ne la conservació, utilitzant estudis radiològics i escàners per analitzar-ne l'interior sense ser invasius.
"Si desemboliquem les mòmies, es perd informació i es fan malbé. Gràcies a la tecnologia, podem veure des de l'esquelet fins a la disposició dels amulets sense tocar-les."
L'aixovar funerari i la vida quotidiana eterna
Un dels espais més fascinants és la recreació d'una cambra sepulcral, on s'exposen els objectes que havien d'acompanyar el difunt:
- Els uixe調tis o oixèptis: Petites estatuetes que feien la funció de criats màgics per treballar en lloc del difunt a l'altra vida.
- Els sarcòfags en forma de nines russes: Sistema de protecció múltiple (com el del sacerdot Ankh-Hor) on una caixa s'encaixava dins de l'altra.
- Les mòmies d'animals: Des de gats fins a cocodrils, algunes de les quals han resultat ser "falses" (sense restes orgàniques a l'interior), fruit de l'alta demanda d'ofrenes a l'època.
El llegat de Champollion
L'exposició també ret homenatge a la història de l'egiptologia amb una joia bibliogràfica: una llibreta manuscrita de Jean-François Champollion del 1806. Aquest document testimonia la passió primerenca de l'home que acabaria desxifrant els jeroglífics gràcies a la Pedra de Rosetta.