Breu història del Jazz: d'Àfrica al segle XXI
Els conductors presenten el nou espai setmanal a Tarragona Ràdio, expliquen horaris i repeticions, i anuncien un "vuelo rasante" per la història del jazz en tres grans blocs: inicis, revolucions i modernitat.
Coneixem Paco Granado, Pep Cardona, Xavi de la Salut i la tècnica Sílvia García: la seva trajectòria, passió pel jazz i complicitat per preparar el programa.
Des de la música oral i ritmes tradicionals de la Costa d'Ivori fins al desenvolupament del Ragtime a finals del XIX amb Scott Joplin i temes com "The Entertainer".
La fusió cultural a Congo Square genera els primers conjunts de banda a New Orleans entre 1910 i 1917, la cuna del Dixieland i artistes com Louis Armstrong i King Oliver.
Anys 30 i 40: l’aparició de les grans orquestres de Glenn Miller, Duke Ellington, Benny Goodman, amb la figura del solista i la festa del ball interracial.
De Nova York emergeix el Bebop amb Charlie Parker, Dizzy Gillespie; després el Hard Bop amb Art Blakey; i finalment el jazz modern de Miles Davis i el disc revolucionari "Kind of Blue" (1959).
Pep Cardona repassa discos clau com "Time Out" de Dave Brubeck, la seva importància rítmica i musical, i ens situa en el panorama del jazz fins a l’actualitat.
Introducció al programa i presentació dels col·laboradors
L'episodi inaugural del programa Paraula de Jazz a Tarragona Ràdio comença amb la presentació de Pep Cardona, Javi de la Salut i Paco Granado. Els tres apassionats i experts es proposen realitzar un recorregut històric per l'evolució d'aquest gènere musical.
Es destaca la vitalitat de l'escena jazzística a Tarragona, esmentant espais de música en directe, el festival de Dixieland i la cultura del Lindy Hop. Els presentadors defensen que el jazz és una experiència per compartir, comparant-lo amb el plaer de prendre una bona cervesa amb amics.
Els orígens: Àfrica i l'espiritualitat negra
L'arrel africana i l'esclavitud
La història s'inicia amb el trasllat forçat d'esclaus de la costa occidental d'Àfrica cap a Amèrica. Aquesta transmissió oral de ritmes i cants va ser la base de tot el que vindria després. S'analitza com la música neix com una eina de supervivència i protesta davant la discriminació racial.
El Blues i l'Espiritual Negre
- Spirituals: Cançons religioses que feien servir l'Antic Testament com a metàfora de l'alliberament. Es caracteritzen pel mètode de pregunta-resposta entre el líder i la congregació.
- Blues: Expressió del dolor, la frustració i la desolació dels treballadors de les plantacions de cotó i de les vies del tren. El blues se servia de la música per alleujar el patiment social.
Evolució cap al Jazz clàssic i modern
L'era de Nova Orleans i el Ragtime
Cap a finals del segle XIX i principis del XX, a la ciutat de Nova Orleans, es produeix la fusió definitiva entre les cultures negra i blanca. El Ragtime, amb figures com Scott Joplin, aporta una base escrita i pianística que comença a introduir el concepte de swing.
La revolució del Bebop i el Hard Bop
A partir dels anys 40 i 50, el jazz deixa de ser exclusivament ballable per convertir-se en un art més intel·lectual i complex:
- Bebop: Lidereat per Charlie Parker i Dizzy Gillespie, aporta una velocitat i un nerviosisme que reflecteix la inquietud de l'època.
- Cool Jazz i West Coast: Una resposta més temperada al nerviosisme de Nova York.
- Hard Bop: Una tornada a les arrels negres més dures com a resposta al jazz blanc de Califòrnia.
El Jazz Modal i l'explosió del segle XXI
L'any 1959 marca un punt d'inflexió amb Miles Davis i el seu disc Kind of Blue, que obre les portes a la improvisació sobre escales (jazz modal) en lloc d'acords tancats. També es destaca la revolució rítmica de Dave Brubeck amb el famós Take Five.
"El Jazz és un reflex de la societat; ha condensat en 100 anys l'evolució que la música clàssica va fer en 500."