L'Evolució del Tango Dansa i els seus Protagonistes
Història inicial del tango entre 1880 i 1920, context social als suburbis del Río de la Plata i pràctiques de ball masculines.
Debat sobre la virilitat i dificultat dels homes per començar a ballar tango, comparant passat i present.
Com el ballarí proposava l’intensitat rítmica als músics i la influència mútua en l’evolució del tango.
Aparició dels primers repertoris criolls al voltant de 1905 i la inclusió del tango en els catàlegs discogràfics.
Exclusió dels instruments de vent i percusió per construir un so íntim, i arribada del bandoneó com a signe distintiu.
Creació de la primera orquestra típica criolla i gravació del tango «El Incendio» amb flauta, violí, guitarra i bandoneó.
Definició, origen africà i pràctica actual del canyengue, amb exemples de Barcelona i Tarragona.
Vida i llegenda de Pablo ‘Cachafaz’, ballarí compadrito, la seva trajectòria, concursos i influència.
Debat sobre l’obscenitat i l’amoralitat de les lletres del tango, el rebuig social i l’evolució poètica.
Primeres experiències de classes a Barcelona amb Carles Daurat i inici de l’ensenyament a Tarragona per Juan i Sílvia.
Llançament i continguts de la revista online que difon activitats, reportatges i cultura tanguera de Tarragona.
Repàs de festivals internacionals (Río, Estambul, Cancún, Pamplona) i milongas locals amb horaris i ubicacions.
Orígens i Evolució del Tango Dansa
L'episodi d'avui d'Espai de Tango explora la transformació del tango des dels seus inicis als suburbis del Río de la Plata fins a la seva consolidació com a gènere cultural global. Entre els anys 1880 i 1920, el tango s'independitza de la milonga i adquireix la seva identitat definitiva en un context de forta immigració a Buenos Aires.
L'Impacte dels Instruments
Un dels punts clau de la discussió és com la instrumentació va dictar la forma de ballar:
- Les primeres orquestres utilitzaven instruments de vent (com la flauta) i metall, creant un so més saltarín i ràpic.
- L'arribada del bandoneó cap al 1910 va canviar-ho tot: va aportar una sonoritat de "lamento" i va forçar un ritme més lent i lligat.
- Com diu la cita mencionada al programa:
"El bandoneó va donar al tango la seva definitiva sonoritat de lamento."
Estils i Figures Emblemàtiques
Es destaca l'estil canyengue, d'origen africà, caracteritzat per ser extremadament sensual i provocatiu, motiu pel qual va ser prohibit inicialment per l'alta societat. També es ret homenatge a figures històriques:
- El Cachafaz: Considerat el ballarí més elegant i famós de l'època.
- Carmencita Calderón: Llegenda que va seguir ballant fins als 100 anys.
El Tango a Tarragona
El programa compta amb la presència de Juan Vidal i Sílvia Planix, pioners de la difusió del tango a Tarragona. Expliquen la seva experiència aprenent a Barcelona i viatjant a Buenos Aires per conèixer la "cuna" del ball. Han creat la revista digital La Máquina Tanguera per documentar l'activitat local.
Propostes i Agenda
- El tango es presenta com una gran teràpia per a malalties neurològiques i cardíaques.
- Es recorden les cites setmanals al Casino de Tarragona (diumenges) i al Highland (dilluns).