Testimonis de fe: Experiències de Francisco i Andreu
Francisco explica com va ser convidat a un cultó evangèlic al camp de Cartagena sense adonar-se’n, el seu interès creixent per la Bíblia i el seu compromís diari amb la fe.
Andreu descriu la seva insatisfacció amb la litúrgia catòlica, la invitació d’una veïna a l’església evangèlica, el seu bateig i el suport obert de pastors.
Francisco relata com la primera església que el va acollir quan arribà a Barcelona li va proporcionar suport econòmic, allotjament i oportunitats laborals gràcies a germans de la congregació.
Andreu narra la seva experiència a l’exèrcit, com va declarar la seva fe, va convidar companys al cultó, i va ser empresonat per proselitisme fins que Franco el va alliberar durant l’amnistia del 18 de juliol.
Francisco i Andreu comparteixen raons personals: transformació interior, companyonia en la solitud, orientació de vida i superació de conflictes familiars i militars.
Despedida del programa amb informació de contacte, invitació a l’església, oferta de llibres de testimonis i agraïments finals.
Introducció al Programa Puerta a la Esperanza
L'episodi comença amb la presentació de Samuel García i Raquel Mesa des dels estudis de Tarragona Ràdio. En aquesta ocasió, compten amb la presència de Francisco Mega i Andreu Arfélix, dos membres veterans de l'Església Evangèlica Baptista de Tarragona que comparteixen la seva llarga trajectòria de vida cristiana.
El camí cap a la fe
Els convidats expliquen com van tenir el seu primer contacte amb l'evangeli, sovint a través de situacions aparentment casuals però que ells atribueixen a la providència divina:
- Francisco Mega: Va conèixer l'església a Cartagena durant l'època de les esglésies tancades, assistint a reunions clandestines al camp després de ser convidat a un berenar.
- Andreu Arfélix: Provenia de l'església catòlica però sentia buit espiritual; va trobar la seva resposta gràcies a una veïna que el va convidar a una congregació evangèlica.
Vivències i persecució per la fe
L'entrevista aprofundeix en les dificultats que van haver de superar en una Espanya on la llibertat religiosa era limitada:
L'expulsió de la Marina i el suport de la comunitat
En Francisco relata com va perdre la seva feina a l'Armada a causa del seu testimoniatge de fe. En arribar a Barcelona sense res, va ser acollit per l'església de Sant Pau (orientació presbiteriana), que el va ajudar econòmicament i laboralment.
El calabozo i el servei militar a Melilla
L'Andreu comparteix una anècdota sobre el seu temps a l'exèrcit a Melilla. Va ser tancat al calabozo per fer proselitisme (parlar de la seva fe als companys).
"No em va perdonar Sant Cristòfol (patró dels conductors), però em va acabar traient de la presó l'amnistia de Franco vuit dies després."
Per què creure en Jesús?
Per finalitzar, ambdós convidats reflexionen sobre la transcendència de la seva fe:
- En Francisco destaca que la fe és essencial per a una vida amb propòsit i útil per al proïsme, deixant enrere la solitud en un món de maldat.
- L'Andreu posa l'èmfasi en la felicitat i les benediccions rebudes, com la resolució de conflictes familiars i una vida matrimonial plena a Tarragona.
El programa tanca convidant els oients a visitar la seva seu al carrer Monestir de Poblet de Tarragona i obsequiant amb un llibre de testimonis als interessats.