Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
L'Aqueducte de les Ferreres: enginyeria i aigua a Tàrraco
Detalla l’excavació al 2009 sota cada un dels 11 pilars per estudiar la cimentació sobre roca i comprovar-ne la resistència i datació (època augustea).
Es defineix què és un aqueducte, es desglossa el seu recorregut de 15 km des del Francolí, i es compara amb el trajecte de l’aqueducte del Gaià (12 km).
Explicació de les grues romanes (cabiró, politges, tracció animal/humana) i el muntatge dels blocs de mig ton, amb encofrats i buidatge d’arcs en fusta (cimbres).
Problemes de vegetació i erosió de les pedres, intervencions des del segle XIX fins a la darrera restauració: neteja, substitució de blocs malmesos i neteges periòdiques.
Troballa de poca ceràmica per datar, enterraments infantils (cadàver d’una nena medieval), graons contemporanis i grans restes en el sediment al peu dels pilars.
El pont s’assenta en roca viva amb pedra en sec; només hi ha morter puntual quan el terreny és irregular per completar el ferm.
Descobriment d’estructures a la part fonda del barranc per desviar corrents d’aigua i evitar impactes de torrentades contra els pilars.
L’aqueducte principal agafa aigua del Francolí i serpenteja a pendent mínima; el segon, del Gaià, gairebé paral·lel i coetani, subministrava aigua per emergències.
Estimació de 1.000 l/persona · dia a Roma i proporcions similars a Tarragona; fonts públiques de cabal continu i ús intens per termes i serveis urbans.
Localització d’un forn per coure calç vinculat a la gran restauració del segle XIX: recollida de dades i consolidadors de morter hidràulic.
Tipologia de la pedra miocènica (tova, fàcil de tallar però s’erosiona), intervencions històriques de substitució de carreus i aplicació puntual de morter per reforç.
Identificació de fronts de quartera propers, inclosa una pedrera subterrània («covetes»), i descobriment de trams d’extracció desconeguts a la vora de l’autopista.
Relleu fàl·lic en un carreu de bastida d’arcada interpretat com amulet de bona sort, símbol habitual en contextos romans de màgia simpàtica.
Procés de muntatge de l’arc: col·locació de cimbres (motllos de fusta), posicionament de dovelles, pedra clau i desmuntatge de l’encaix de fusta amb repartiment de forces.
Discussió de l’estructura efímera de fusta (bastides) necessària per suportar els arcs fins a la pedra clau, un art constructiu tan complex com la pedra mateixa.
Breu comparativa amb els aqüeductes de Segòvia (gran, de granit) i Mèrida; es parla d’alçades, materials i proporcions, remarcant la magnitud de totes tres obres.
Recull de les peces singulars trobades que apunten a l’època d’August, confirmant la cronologia i tancant el programa convidant a seguir la sèrie des d’altres monuments.
Introducció al Conjunt Monumental de Tàrraco
En aquest episodi especial de Toquem Pedra, ens desplacem directament a l'Aqueducte de les Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, per iniciar un cicle sobre els monuments romans de Tarragona. Comptem amb la participació d'investigadors de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) i de la cooperativa Nèmesis.
L'enginyeria darrera la construcció
L'aqueducte no és només el pont que veiem, sinó una infraestructura complexa de 15 quilòmetres que transportava aigua des del riu Francolí:
- Es basava exclusivament en la gravetat, amb un pendent calculat amb una precisió mil·limètrica (aproximadament un 2-4 per mil).
- La construcció es feia mitjançant pedra en sec, sense morter, on el pes de les peces i la clau de volta de l'arc garantien l'estabilitat.
- S'utilitzaven grues de fusta rudimentàries però efectives, basades en sistemes de politges i torns per elevar blocs de fins a mitja tona.
Descobertes arqueològiques recents
Arran de la restauració del 2009, es van realitzar excavacions als fonaments dels 11 pilars inferiors que van revelar detalls inèdits:
- Fonamentació sobre roca: Cada pilar es va excavar fins a trobar el substrat ferm.
- Símbols apotropaics: Es va localitzar un gran falús gravat en un dels carreus a 26 metres d'alçada, un símbol romà de bona fortuna.
- Troballes inesperades: El descobriment del cadàver d'una nena d'època medieval o moderna i l'existència de contraforts per trencar l'aigua de les barrancades.
El consum d'aigua en el món romà
A Tàrraco, l'aigua era un bé públic i abundant, clau per al funcionament de les termes i les fonts:
"S'ha calculat que a Roma el consum era d'uns 1.000 litres per habitant i dia; a Tarragona, les proporcions eren molt similars."
L'aigua es mantenia potable i neta gràcies al fet que el canal (specus) anava cobert per una volta, evitant l'entrada de brutícia i l'escalfament pel sol. A més, s'impermeabilitzava amb l'opus signinum, una barreja de calç i ceràmica triturada.