Els Aqueductes de Tàrraco: Aqua Augusta i Recerca a la Secuita
Jordi López explica què és un aqüeducte: conducció coberta que portava aigua per gravetat, la volta interna, l’accés per manteniment i exemples monumentals (Pont del Diable, Ferreries).
Descripció de la prospecció del tram de 12 km al terme de la Secuita: resseguir fragments, fer planimetria i situar-los amb GPS per protegir-los en el POUM municipal.
Anàlisi dels fragments visibles (sèquia, paviment, murs, a vegades volta) i el reaprofitament com a marges de pagès que ha facilitat la seva supervivència; distinció entre parts enterrades i destruïdes.
Detalls de l’amplada (≈70 cm) i alçada (1,6–1,7 m), accés interior amb trampilles cada 20–25 m, necessitat de brigades de neteja i reparació, i càlcul del pendent per garantir el flux d’aigua per gravetat.
Reconeixement d’un aqüeducte monumental (800 m d’arcades, 30 m d’alçada) que anava de l’Oliva al casc antic de Tarragona, desmuntat al segle XVI, amb només dos fonaments identificats.
Descripció del sifó cisterner modern construït al segle XVIII (“mina de l’Arquebisbe”), que transporta aigua per pressió i arcs fins a l’Oliva i el casc antic.
Presentació de la memòria de prospecció amb fotogrames aèria, planells detallats i 40+ fragments topografiats; proposta d’estendre la recerca als 45 km i implicar altres ajuntaments.
Relat de la destrucció parcial de l’aqüeducte a Jardins Imperi i la recuperació d’un carreu amb restes de ratlles incises, documentat gràficament i fotografiat abans de ser malmès.
Diana Gorostidi descriu la metodologia epigràfica a partir dels forats de l’estuc; identificació de l’inscripció “Aqua Augusta”, que atorga el nom de l’aqüeducte i data l’obra en època d’August.
Discussió sobre l’evolució de la tipografia romana, presència de serifes i comparació amb fonts modernes (Time New Roman, Trajan) per establir cronologies i identificar l’estil epigràfic.
Descripció del poster i la discussió amb especialistes a la Biennal, valoració de la documentació acurada i crida a altres investigadors per validar i ampliar la proposta.
Conclusió del programa 29 i crèdits de producció (Carme Badia), tècnica (Joan Maria Bertran), mobil (Lluís Comas) i presentació (Josep Sunya).
Investigació dels Aqueductes Romans de Tàrraco
En aquest episodi de Toquem Pedra, s'explora la complexa xarxa hidràulica que abastia l'antiga ciutat de Tàrraco, centrant-se en l'aqueducte del Gaià. Els investigadors de l'ICAC, Jordi López Vilar i Diana Gorostidi, detallen les recents tasques de topografia i els descobriments epigràfics que han canviat la percepció d'aquestes infraestructures.
Característiques i Enginyeria de l'Aqueducte del Gaià
- L'aqueducte del Gaià és una obra monumental d'uns 45 quilòmetres, molt més llarga que la del Francolí (15 km), que agafava l'aigua des de Pont d'Armentera.
- S'ha realitzat una topografia detallada al terme municipal de la Secuita, documentant restes en un tram de 12 quilòmetres per incloure-les al Pla d'Ordenació Urbana (POUM).
- L'estructura habitual era una sèquia coberta d'uns 70 cm d'amplada i metre seixanta d'alçada, dissenyada per permetre el manteniment interior per part de brigades especialitzades.
"Un aqueducte no és més que una conducció d'aigua per gravetat; la gràcia dels enginyers era calcular un pendent constant en 45 quilòmetres."
L'Enigma de la Inscripció: L'Aqua Augusta
La investigadora Diana Gorostidi detalla l'estudi d'una pedra trobada als Pallaresos que ha permès identificar, per primer cop, el nom oficial de la conducció:
- La tècnica utilitzada no era la incisió directa, sinó la inscripció sobre una capa d'estuc, una metodologia documentada també al teatre de Tarragona.
- La lectura proposada és Aqua Augusta, cosa que vincula directament la construcció de l'aqueducte amb el patrocini de l'emperador August.
- Aquesta troballa subratlla la importància de la paleografia per datar monuments i entendre la propietat pública de l'aigua en època romana.
Protecció del Patrimoni i Futur de la Recerca
Els investigadors fan una crida als ajuntaments per on transcorre el traçat (com els Pallaresos, Vallmoll o la mateixa Tarragona) per implicar-se en la documentació i protecció de les restes, evitant destruccions com les ocorregudes en el passat per l'expansió urbanística.

