Títol i resum generats per IA

Arqueometria: la ciència de la pedra a l'ICAC

0:00Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio29:45
Compartir
Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
17 seccions · 29:45
01
Metodologia i tècniques del laboratori
3:10 — 4:03

Descripció de les tècniques petrogràfiques i microscopía polaritzada, així com altres anàlisis destructives i no destructives aplicades a ceràmiques, metalls i mostres lítiques.

3:10
02
Què és l’arqueometria?
4:03 — 5:16

Definició de l’arqueometria com a anàlisi tècnic de materials arqueològics per completar la informació històrica i determinar autenticitat i procedència.

4:03
03
Procés d’anàlisi de mostres
6:23 — 8:04

Explicació del flux de treball: recepció de la mostra, inventariació, presa de fotografies, preparació de làmines primes, anàlisi macroscòpic, microscòpic i tècniques auxiliars.

6:23
04
Implications arqueològiques i col·lecció de referència
8:10 — 10:05

Importància de la gran col·lecció del ICAC (>7.500 mostres), col·laboracions nacionals i internacionals i usos dels informes per interpretar rutes comercials i programes ornamentals.

8:10
05
Origen i evolució de la unitat arqueomètrica
10:05 — 11:00

Anecdotes de la creació de la col·lecció des de 1978: campanyes de recollida de mostres a pedreres antigues i primera fitxació de la litoteca.

10:05
06
Àmbit d’estudi i referències internacionals
11:32 — 12:49

Necessitat de tenir mostres de referència de pedreres de la conca mediterrània (Egipte, Grècia, Itàlia, Nord d’Àfrica) per a comparacions amb materials arqueològics.

11:32
07
Cas d’estudi: pedres del Médul i Santa Tecla
12:54 — 14:56

Diferenciació entre la pedra local de construcció del Médul i la calcària ornamental de Santa Tecla; ús pràctic segons distància i cost de transport.

12:54
08
Exemple: estàtua d’Escolapi d’Empúries
15:04 — 17:04

Anàlisi petrogràfic que va determinar que el suposat marbre de Carrara era en realitat Pentelic i Paros, confirmant l’origen grec i revalorant l’escultura.

15:04
09
Arqueometria i cronologia de materials
17:06 — 17:34

Com l’estudi de la pedra pot qüestionar datacions, indicar reutilitzats o revelar errors d’interpretació sobre el context temporal d’una peça.

17:06
10
Peça del mes: brocatelo d’Altafulla
17:34 — 19:38

Presentació d’una llosa ornamental de brocatelo procedent de Tortosa, l’únic exemplar ibèric d’aquest material exportat a Roma i ús decoratiu en paviments i placements.

17:34
11
Preus i valor simbòlic de pedres ornamentals
19:40 — 21:02

Revisió de les llistes de preus màxims (Egipte de Dioclecià): porfido vermell, marbres blancs (pentélic, proconès), factors de cost i importància econòmica.

19:40
12
Materials durs i tècniques de tall/poliment
22:38 — 24:00

Característiques de materials granítics i pòrfids egipcis, dificultats de tall i poliment, evolució de les eines i demandes imperials.

22:38
13
Tècniques d’extracció històriques
24:00 — 24:20

Mètodes tradicionals de canteria abans de la dinamita: ús de cunyes, desbast i poliment manual amb materials abrasors naturals.

24:00
14
Anècdota: porfido vermell i mercat modern
24:22 — 25:10

Intent fallit d’una empresa americana d’explotar les canteres egípcies de porfido per vendre’l al preu de l’or, subratllant el valor simbòlic històric.

24:22
15
Evolució del tall de pedres precioses
25:10 — 27:17

Procés de poliment de gemmes i cabujons en l’antiguitat i l’Edat Mitjana islàmica, i comparació amb el tall modern (diamant, facets).

25:10
16
Col·laboracions actuals i projectes
27:19 — 28:52

Cooperació amb universitats espanyoles (UAB, Saragossa, Sevilla, etc.) i museus (Barcelona, Tarragona, Prado) per encàrrecs científics.

27:19
17
Tancament i crèdits
29:02 — 29:42

Comiat del locutor, agraïments a l’equip (Anna, Hernando, Aureli, Carme Badia) i anunci de la propera emissió.

29:02
Seccions generades automàticament

Introducció a l'Arqueometria

En aquest episodi de Toquem Pedra, s'explora el món de l'arqueometria, una disciplina científica situada a mig camí entre l'arqueologia i la geologia. Aquesta ciència utilitza tècniques analítiques per extreure informació detallada dels materials arqueològics, especialment de la pedra.

Objectius i Metodologia

L'objectiu principal de la unitat d'estudis arqueomètrics de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) és identificar la procedència i l'autenticitat dels materials. Entre les tècniques utilitzades destaquen:

  • Microscòpia polaritzada i petrografia per a l'estudi de roques.
  • Anàlisis de ceràmiques, morters, metalls i vidres.
  • Tècniques avançades com la difracció de raigs X i l'anàlisi d'isòtops estables.

La Col·lecció de Pedres (Litoteca)

L'ICAC compta amb una extensa col·lecció iniciada el 1978 pel professor Aureli Àlvarez. Aquesta base de dades és una de les més importants d'Europa:

  • Disposa de més de 7.500 mostres de pedres i un total de 17.000 registres.
  • Inclou mostres de tota la conca mediterrània (Grècia, Egipte, Turquia, Itàlia).
  • Serveix com a referència comparativa per determinar si un material és local o d'importació.

Casos d'Estudi Relevants

"L'estudi de la pedra va confirmar que l'estàtua de l'Escolapi d'Empúries era grega i no romana."

  • L'Escolapi d'Empúries: L'anàlisi petrogràfica va demostrar que el material era marbre pentèlic (grec) i no de Carrara (italià), resolent un debat històric.
  • El Brocatelo de Tortosa: Una pedra ornamental singular exporteda des de Dertosa fins a la mateixa ciutat de Roma.
  • El Porfit Vermell d'Egipte: El material més car i luxós de l'època romana, associat directament a la dignitat imperial.

Economia i Logística en l'Antiguitat

Es discuteix com el cost de la pedra depenia tant de la raresa com del transport.

  • La pedra del Mèdol era un material de construcció local per a Tàrraco.
  • El transport terrestre era tan car que, a vegades, portar marbre de Grècia per via marítima costava el mateix que moure marbre hispà per terra dins de la península.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament