Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
Arquitectura i Patrimoni: Reconstruint la Tàrraco Romana
El locutor obre el programa Toquem Pedra 28, presenta la col·laboració amb l’ICAC i dona la benvinguda als arquitectes Pau Solà Morales i Josep Maria Toldrà, a més dels arqueòlegs Josep Maria Macías i Josep Maria Puig.
Debat sobre com els arquitectes aporten una visió global del patrimoni mentre els arqueòlegs se centren en estratigrafia i materials, i es parla de digitalització, difusió i interpretació informàtica de les restes.
Es qüestiona si existia el concepte d’arquitecte fa 2.000 anys i s’assenyala el paper de l’arquitectura com a element d’organització social i propaganda política a l’imperi romà.
Pau i Josep Maria expliquen la seva tasca d’aixecament gràfic d’edificis romans, sobretot al centre històric de Tarragona, comparant tècniques antigues i mitjans digitals actuals.
Josep Maria Toldrà descriu la geometria el·líptica de l’amfiteatre, la investigació de la tesi doctoral sobre el replantejament original i l’anàlisi de fonaments romans.
S’explica com s’identifiquen i aixequen voltes i fonaments del circ romà soterrats sota la ciutat actual mitjançant observació de la petjapolimenta i documentació topogràfica.
Detall de l’ús de l’escaneig làser 3D: generació massiva de punts, representació de voltes i maquetes digitals per a reconstruccions i hipòtesis de l’entorn patrimonial.
Descripció del grau d’avanç dels aixecaments (banda nord del circ), objectius d’aquest any per completar la capçalera i possibles escanejats de peces del temple superior.
Es repassa com els models 3D, les visites virtuals, les reconstruccions en vídeo i la impressió 3D ampliaran les possibilitats museogràfiques, pedagògiques i turístiques.
Reflexió sobre la durabilitat del formigó romà, la producció de grans carreus monolítics, paral·lels amb la prefabricació moderna i la importància de l’enginyeria antiga.
Discussió sobre l’aspiració a l’“eternitat” de l’arquitectura romana, els plans de manteniment moderns i la necessitat de prevenció i adaptabilitat en la construcció contemporània.
Reptes de preservació de dades: formats 3D heterogenis, obsolescència de programari, creació de repositoris i publicació oberta per a ús científic i públic.
Conclusió del programa amb agraïments a convidats, recordatori de la propera emissió i tancament pel locutor i l’equip de producció.
La Simbiosi entre Arqueologia i Arquitectura
L'episodi explora la col·laboració fonamental entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV. Aquesta relació permet una visió complementària del patrimoni: mentre l'arqueòleg se centra la seva atenció en l'estratigrafia i els materials, l'arquitecte aporta una visió de conjunt, entenent les ruïnes com l'esquelet d'estructures històriques.
Metodologies i Tecnologia de Vanguardia
- L'ús del laser scanner permet realitzar aixecaments topogràfics amb una precisió mil·limètrica, generant milions de punts en pocs minuts.
- S'aplica el procés invers: analitzar la ciutat actual per trobar pistes de les estructures soterrades o integrades en edificis moderns.
- La tecnologia digital facilita la creació d'hipòtesis de reconstrucció de monuments desapareguts, com el Temple d'August o el fòrum provincial.
L'Enginyeria Romana i el seu Llegat
Es destaca que la tecnologia constructiva romana no va ser superada fins a la meitat del segle XIX amb l'arribada del formigó armat modern. Conceptes com la prefabricació de grans peces (fusts de columnes d'una sola peça) i l'ús de formigó hidràulic per a construccions marítimes demostren un nivell de sofisticació tècnica excepcional.
"Fins a mitjans del segle XIX, la tecnologia romana no tenia res a envejar a cap altra tecnologia; tot el que es va fer fins llavors, ja ho havien fet els romans."
Desafiaments del Futur
- Conservació digital: El problema de l'obsolescència dels formats informàtics i l'emmagatzematge de grans volums de dades 3D.
- Difusió i Turisme: La voluntat de fer el patrimoni més accessible mitjançant reconstruccions virtuals i, en un futur, la impressió 3D per a usos pedagògics.
- Capacitat de l'Amfiteatre: Estudis recents han ajustat l'aforament de l'amfiteatre de Tarragona entre els 10.000 i 12.000 espectadors, una xifra notable malgrat ser considerat un edifici "petit" en el context de l'imperi.