Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
La figura i el paper del director d'orquestra
Presentació en clau lúdica de la història de Catalunya: des de la prehistòria fins a la proposta de l’espai dedicat a les Joventuts Musicals.
Teresa Valls parla de l’obra Història de Catalunya amb cançons i repassa la trajectòria d’Antoni Ros Marbà com a director i compositor, i els seus reconeixements.
Tomàs Grau explica com va començar estudiant piano i com un concert al Palau de la Música el va fer decantar-se per la batuta i la direcció d’orquestra.
Orígens de la figura del director a partir del segle XVII, el paper de la batuta, la necessitat de coordinació en formacions grans i la diferència entre música cambrística i simfònica.
Descripció del material de la batuta, el seu equilibri, i els codis no verbals amb què el director transmet dinàmica, caràcter i emocions als músics.
Conclusió del programa amb una última reflexió sobre la importància d’observar la figura del director i agraïments finals.
L'art de la direcció musical
En aquest episodi s'aprofundeix en la figura del director d'orquestra, personificada pel reconegut Antoni Ros-Marbà i el director de l'Orquestra Camera Musicae, Tomàs Grau. S'explica com el director no és només algú que marca el ritme, sinó l'arquitecte de la interpretació que cohesiona el grup humà.
Antoni Ros-Marbà i la història musical
- Es destaca la figura de Ros-Marbà com un dels directors catalans de més prestigi internacional i compositor de peces emblemàtiques com l'Història de Catalunya amb cançons o la versió de Els Segadors de l'any 2005.
- Es menciona la rellevància d'apropar la música a la ciutadania i el valor didàctic de les seves obres.
La feina invisible del director
La conversa amb Tomàs Grau revela les claus de la professió:
- Formació integral: Un director ha de conèixer els mecanismes de diversos instruments (corda, percussió, cant) per poder comunicar-se amb pragmatisme amb els músics.
- La necessitat de jerarquia: En formacions de més de 80 persones, la figura del director és vital per a l'organització i per mantenir la unitat de la peça.
- Lectura de la partitura: Mentre que cada músic només té la seva part individual, el director posseeix la partitura general (que pot tenir centenars de pàgines) i és l'únic que sap com han de quadrar totes les veus.
La tècnica i la gestualitat
- La mà dreta: Normalment agafa la batuta (actualment de fusta o fibra) i marca el ritme i la dinàmica (fort o fluix).
- La mà esquerra i el cos: S'utilitzen per a l'expressivitat emocional, indicant matisos com la foscor, la transparència o l'emoció de la música.
- L'evolució històrica: Des de l'antiguitat, on es picava a terra amb bastons de fusta, fins a la batuta lleugera i equilibrada d'avui dia.
"Ser director no és més difícil que ser músic, però has de tenir un ventall més ampli de coneixements."