La destrucció del patrimoni arqueològic a Síria
El locutor presenta el 39è programa de Toquem Pedra en col·laboració amb l’ICAC, anuncia el tema central—la destrucció del patrimoni arqueològic sirià—i introdueix els dos convidats: Miquel Amorís i Maria Bufill.
Els experts expressen sentiments d’impotència, ràbia i tristesa davant la destrucció i descriuen les dificultats personals i professionals que afronten els col·legues sirians sota conflicte.
Miquel explica les actuacions de la UNESCO, els programes de formació a Beirut i la coordinació amb la Direcció General d’Antiguitats per protegir el patrimoni i preparar la futura reconstrucció.
Maria detalla la manca de dades fiables sobre l’estat dels monuments, especialment en zones controlades per l’Estat Islàmic, i l’ús propagandístic de les imatges de destrucció.
Es descriu el saqueig massiu de jaciments arqueològics durant la primera fase de la guerra i com l’Estat Islàmic ha incorporat la destrucció voluntària del patrimoni a la seva estratègia de guerra, amb especial atenció a la pèrdua de Palmira.
Relat de l’evacuació d’obres d’art i objectes dels museus a soterranis i llocs segurs abans de l’arribada de les forces armades, contrastant amb el pillatge en altres conflictes.
Explicació de la riquesa patrimonial siriana des de restes neandertals fins als primers agricultors de la Vall de l’Eufrates, i el paper clau de Síria en la difusió de la revolució neolítica cap a Europa.
Maria i Miquel parlen de les excavacions clandestines, l’entrada de bulldòzers en jaciments com Mari i la vinculació del comerç il·legal d’antiguitats amb el finançament de l’Estat Islàmic.
Discussió sobre el valor universal del patrimoni com a memòria de la humanitat i el perill de perdre una part del llegat compartit per motius polítics o ideològics.
Maria comparteix la seva experiència de col·laboració i acollida amb la comunitat siriana, destacant la seva generositat i amor pel patrimoni malgrat el conflicte.
Desitjos de pau a Síria i Turquia, agraïments als convidats i recordatori de la importància de defensar i recuperar el patrimoni arqueològic mundial.
Impacte del conflicte en el llegat històric Sirià
El programa aborda la crisi humanitària i arqueològica a Síria a través de l'experiència de Miquel Molís i Maria Bufill, qui han dedicat dècades a excavar en territori sirià. La discussió se centra en com el patrimoni ha passat de ser una víctima col·lateral a convertir-se en un objecte d'estatègia bèl·lica i propaganda per part de l'Estat Islàmic.
Tipologies de destrucció i saqueig
Els experts distingeixen dues etapes clarament diferenciades en la pèrdua del patrimoni durant la guerra:
- Fins al 2014: Destruccions tipificades com a efectes col·laterals dels enfrontaments militars i un augment massiu del saqueig clandestí per al mercat negre d'antiguitats.
- A partir del 2014: Una fase de destrucció voluntària i sistemàtica per part de l'Estat Islàmic, utilitzant monuments com la ciutat de Palmira per a finalitats propagandístiques.
Mesures de salvaguarda i el paper de la UNESCO
"La sensació primera és d'impotència, tristor i ràbia continguda; la destrucció d'un bé col·lectiu no hauria de formar part dels enfrontaments."
Malgrat les crítiques a la lentitud inicial de la UNESCO, el comitè de salvaguarda treballa actualment en:
- La formació de professionals des de la seu de Beirut.
- La col·laboració amb la Direcció General d'Antiguitats de Damasc.
- Polítiques preventives als museus per ocultar i protegir les peces més valuoses en soterranis.
Síria: El bressol de la civilització
El valor d'aquest patrimoni és incalculable per a la història de la humanitat, ja que Síria és un enclavament clau per entendre el neolític i la revolució urbana:
- Es documenten les primeres domesticacions de plantes i animals a la Vall de l'Eufrates.
- És testimoni de l'aparició del concepte de ciutat-estat com a centre administratiu i polític.
- Allotja sis indrets declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, incloent Alep i Damasc.

