L'escultura romana al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Presentació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, objectius expositius i importància de l’escultura per entendre la romanització local.
Descripció de l’exposició «Història d’un naufragi» dedicada al vaixell del Tebre 1 i al setge naval de Tarragona de 1813.
Anàlisi de l’estàtua togada en pedra calcària de Tarraco: cronologia republicana, pervivència en col·leccions renaixentistes i itinerari històric.
Discussió sobre l’ús de pedra local, recobriments d’estuc, i importació de marbres (de Paros, Pentélic) i l’existència de tallers romans a Tarraco.
Presentació de l’estàtua de Baco en context privat: iconografia, funcions decoratives i procedència de la peça.
Debat sobre la fragilitat dels bronzes antics, procés de fragmentació i exemple de l’estàtua de bronze del negret etíop.
Estudi del cap de Marc Aureli procedent del fòrum de la colònia: estil del segle II, funció propagandística i recuperació arqueològica.
Escultures d’emperadors (Claudio, Adrià) i deïtats (Minerva) en la seu del Col·legium Fabrum i el seu paper simbòlic.
Exposició de la petita estàtua d’Hèrcules en fonts: ús ornamental, ironia hel·lenística i relació amb la iconografia heroica.
Agraïments als/les convidats/des, anunci d’una segona part i informació sobre visites guiades i pròxim capítol.
L'Escultura Romana i la Societat de Tàrraco
L'episodi 31 del programa Toc en pedra, realitzat en col·laboració amb l'ICAC, ens trasllada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) per fer un recorregut detallat per la seva emblemàtica col·lecció d'escultures. Els experts analitzen com aquestes peces no només són obres d'art, sinó testimonis clau de la història i la jerarquia social de l'antiga Tàrraco.
Materials, Tècniques i Significat Social
Un dels punts centrals de la discussió és l'ús dels materials segons el poder adquisitiu del propietari o la funció de l'obra:
- Pedra local i estuc: Moltes escultures d'època republicana es feien amb pedra de la zona (com la de l'Escala) i es recobrien d'estuc pintat per imitar el marbre, una solució econòmica però estètica.
- Marbres d'importació: L'ús de marbre de Carrara, Paros o Pentèlic estava reservat a les elits o a escultures d'especial rellevància pública.
- Escultures fragmentades: Els experts expliquen que la majoria de peces arqueològiques són "deixalles" del passat, sovint trencades per trasllats, destruccions deliberades o pel pas del temps en mans de noves civilitzacions.
Peces Destacades i Iconografia
Durant el passeig radiofònic, es comenten diverses obres mestres del museu:
- Marc Aureli: Un retrat excepcional del fòrum de la colònia que mostra l'emperador com a príncep hereu. Va ser trobat dins d'un pou on havia estat llençat en èpoques tardanes.
- Minerva: Protectora de guerrers i artesans, representada amb el casc aixecat perquè se li pugui veure el rostre, trobada a la seu d'una associació de treballadors de la construcció (Collegium Fabrum).
- Hèrcules Nen: Una peça curiosa de caràcter decoratiu que mostra una versió humanitzada i irònica de l'heroi, trepitjant una oca en comptes d'un lleó.
- Bacus: La figura del déu del vi és omnipresent a la zona a causa de la gran producció vitivinícola de Tàrraco durant els segles I i II d.C.
"Als museus arqueològics el que fem és sublimar les deixalles d'allò que les civilitzacions anteriors van deixar d'utilitzar."
Propaganda i Àmbit Privat
L'escultura romana tenia una funció clara de propaganda política en l'àmbit públic (fòrums i teatres), mentre que en l'àmbit privat servia per mostrar el nivell cultural i econòmic de les famílies a través de la representació de la mitologia grega.

