Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
L'espoli i rescat de l'art romànic: Estrapo de Martí Gironell
S’explora la importància de vincular les obres al seu entorn original perquè la seva contextualització emocional sigui possible.
Presentació de la novel·la *Estrapo*, subtítol “l’espoli de l’art romànic català”, i explicació de l’arrencada de les pintures de Santa Maria de Mur el 1919 i la consegüent operació de rescat impulsada per Folk i Torres.
Discussió sobre la propietat de les obres (MNAC, Boston) i relats de la recerca per al llibre: contactes amb la conservadora del Museum of Fine Arts de Boston i contrast d’informació.
Detalls de la venda de frescos: 7.000 pessetes al rector de Mur, subhasta de maig de 1921 a Nova York i compra per 92.000 dòlars per a Boston.
Reflexions sobre si va ser un rescat o un expoli, responsabilitat moral i la necessitat de col·laboració dels museus receptors amb els territoris d’origen.
Exposició de còpies fotogràfiques i projeccions de frescos (Sant Climent de Taüll) com a alternativa al retorn dels originals a l’entorn medieval.
Anàlisi de l’escultura de Sant Joan del Vinceu, la catalogació per Jordi Camps i la incertesa sobre la seva procedència exacta.
Distinció entre personatges històrics (Plandiura, Folk i Torres, Puig i Cadafalch) i els creadors ficticis (Ignasi Pollack, Franco Stefanoni) en la trama d’*Estrapo*.
Explicació de l’estructura amb salts entre l’època medieval i el període 1909–1921, mostrant els processos artístics i el context de la Primera Guerra Mundial.
Reflexions sobre com ha canviat la percepció del patrimoni al llarg del temps (transició, protecció legal) i la responsabilitat social i institucional.
Com l’acció d’arrencar la primera pintura mural va servir de crit d’alarma perquè es consolidés la gran col·lecció romànica actual del MNAC.
Importància de tenir frescos catalans a Amèrica per a l’estudi de l’art romànic i la col·laboració amb institucions de Boston per a investigació i documentació.
Invitació a visitar el MNAC, el Pallars i seguir la presentació d’*Estrapo* a Tarragona; combinació de lectura i recorregut sobre el terreny.
Tancament de la tertúlia amb agraïments a Gemma Illa, Jordi Camps, Francesc Terrats i recordatori de futures activitats i presentacions.
Debat sobre el patrimoni romànic català
L'episodi gira entorn de la publicació de la novel·la "Estrapo" de l'escriptor Martí Gironell, una obra que explora l'apassionant i polèmica història de l'arrencament de les pintures murals de Santa Maria de Mur a principis del segle XX. El debat se centra en la fina línia que separa l'espoli del rescat patrimonial en un context històric on no existia una consciència de preservació ni una legislació protectora.
L'incident de 1919 i la tècnica de l'estrapo
- La venda dels frescos de Santa Maria de Mur l'any 1919 per 7.000 pessetes va disparar totes les alarmes a Catalunya.
- Les obres van ser arrencades mitjançant la tècnica de l'estrapo (arrencar la capa pictòrica de la paret) per l'italià Franco Stefanoni.
- Aquestes pintures van acabar subhastades a Nova York per 92.000 dòlars i actualment es troben al Museum of Fine Arts de Boston.
Personatges i context històric
L'obra combina realitat i ficció, incloent figures clau del moment:
- Joaquim Folch i Torres: Director dels museus d'art de Barcelona i impulsor de l'operació de salvament de la resta del romànic.
- Lluís Plandiura: Col·leccionista que va protagonitzar algunes de les compres més controvertides però que va acabar nodrint el fons del MNAC.
- Ignasi Pollak: Marxant d'art implicat en la venda exterior.
La relació entre el Museu i el Territori
Els interlocutors discuteixen la necessitat de crear sinèrgies entre les grans institucions com el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i els llocs d'origen al Pallars o la Vall de Boí:
"És necessari que els museus que tutelen aquest patrimoni tinguin una creixent implicació en el territori d'origen per promoure'n el coneixement."
S'esmenten les reproduccions (còpies fotogràfiques o el mapping de Sant Climent de Taüll) com a eines fonamentals per retornar l'obra al seu context sense posar en risc l'original, que requereix condicions climàtiques controlades de les quals sovint manquen les esglésies originals.