Nexus Piano Duo i l'obra de Dvořák al Metropol
Sèrie de salutacions inicials i tancament de la secció anterior abans d'entrar en matèria cultural.
Comentari sobre l'exposició al Teatre Metropol, mencionant la figura del currepetidor i la presència d'un jove Herbert von Karajan.
Anàlisi de l'estil de Dvořák, la seva etapa a Nova York, les seves idees sobre les beques i la seva obra més coneguda com la Simfonia del Nou Món.
La pianista explica la formació del Nexus Piano Duo i els reptes tècnics i de coordinació de tocar a quatre mans en un mateix instrument.
Repàs de les obres que interpretaran (Schubert, Mozart, Brahms) i la importància de la Fantasia en fa menor de Schubert.
Reflexió final sobre la figura del pianista i invitació als oients per guanyar entrades pel concert a Tarragona.
La màgia del piano a quatre mans i el llegat de Dvořák
En aquest episodi s'explora el món de la música clàssica centrant-se en la figura del compositor Antonín Dvořák i l'especialitat interpretativa del piano a quatre mans. El programa inclou una entrevista amb la pianista Mireia Fornells, membre del Nexus Piano Duo, davant el seu concert al Teatre Metropol de Tarragona.
Commemoracions i curiositats històriques
- Es menciona una exposició al vestíbul del teatre dedicada al director alemany Hans Knappertsbusch, que inclou fotografies històriques d'assaigs a Bayreuth.
- Es destaca la figura del currepetidor (el pianista d'assaig), posant com a exemple un jove Herbert von Karajan, que feia les tasques de suport abans de convertir-se en una llegenda de la direcció.
El perfil de Dvořák i el seu vincle amb els EUA
- Antonín Dvořák (1841-1904) és definit com un romàntic classicista amb fortes arrels en la música tradicional de Bohèmia i Moràvia.
- Durant la seva etapa com a director del Conservatori de Nova York, va imposar una condició revolucionària per a l'època:
"Tots els estudiants que demostressin talent, fossin blancs o negres, hi podrien entrar sense pagar si no tenien recursos."
L'art de tocar a quatre mans
La Mireia Fornells explica la gran complexitat de compartir un sol instrument:
- Cal una entesa absoluta i la capacitat de respirar junts sense paraules.
- El pianista que toca la part greu (secondo) sol encarregar-se de l'ús dels pedals.
- El repertori del concert inclou peces de Mozart, Schubert, Brahms i adaptacions orquestrals de Richard Strauss.

