La Telegrafia Òptica: Orígens de la Telecomunicació a Tarragona
El locutor obre el programa amb dades sobre l’ús de smartphones, presenta els temes: història de la tecnologia, telègraf òptic i patrimoni local.
Lluís Valar explica com la comunicació a distància va evolucionar des de fogueres i fum fins al segle XIX amb sistemes més sistematitzats.
Es presenta Jordi Ferrer com a expert i president recent del Col·legi Oficial de Graduats i Enginyers de Comunicacions Electròniques de Catalunya, i esment del canvi de nom de l’entitat.
Es descriu el primer sistema sistemàtic amb torres i símbols, l’ús del catalejo, la necessitat de compressió de missatges i la velocitat de transmissió.
Jordi narra com, fa sis anys, ell i Emílio Borque van localitzar totes les 15 torres a la província, corregint ubicacions errònies i descobrint documents antics.
Es detalla l’estructura de l’aparell òptic (èmbol de set metres), el paper dels telegrafistes i el procés de codificació física dels símbols.
S’explica el sistema Maté de 12 símbols, la compressió de la informació, els codis de detecció d’errors i la xifra en context civil i militar.
Anàlisi de la distància entre torres (3–4 llegües), efectes ambientals, referències visuals i caràcter militar amb espitlleres i accés elevat.
Discussió sobre projectes de restauració, sol·licituds d’ajuts a operadores (Telefònica, Vodafone, Abertis) i pressupost necessari per col·locar l’aparell òptic original.
Esment de llibres específics a Catalunya (Pere Arnau, Jaume Prats), especialistes i la necessitat de recopilar tota la informació en una obra dedicada.
Conviden Emili Borque per un segon capítol, es fan agraïments i es despedeixen anunciant la propera emissió.
Orígens de la Comunicació a Distància
L'episodi explora com el desig humà de transmetre informació ha evolucionat des de mètodes primitius com foc o fums fins a la sistematització del segle XIX. El focus principal és el telègraf òptic, considerat el precursor de les xarxes de dades modernes i un element clau en la història de la tecnologia a Catalunya.
Funcionament Tècnic del Telègraf Òptic
El sistema es basava en l'ús de la tecnologia òptica i el desenvolupament del catalejo (ullera de llarga vista) per connectar torres situades a uns 15 quilòmetres de distància:
- Es feien servir símbols i codis per comprimir la informació.
- La velocitat dels missatges era d'aproximadament 500 km/h, permetent que un text anés de Barcelona a Madrid en unes dues hores.
- Els telegrafistes eren transmissors cecs; sovint no coneixien el contingut real del missatge, que viatjava encriptat per motius de seguretat estatal.
"Aquest sistema va ser la primera tecnologia que va permetre la facilitat de comunicar-se a distància de manera sistemàtica."
Impacte Jurídic i Social
Un dels llegats més importants de la telegrafia òptica va ser la creació de nous drets:
- El naixement del secret de les comunicacions com a dret fonamental.
- La necessitat de jurar silenci per als operadors del cos de telègrafs.
- L'establiment d'aquest dret a la Constitució Espanyola de 1869.
Patrimoni a Tarragona
Actualment, s'han localitzat 15 torres a la província de Tarragona. Moltes vegades s'han confós amb torres de guaita o fortificacions militars. Destaquen:
- La torre situada al Pretori de Tarragona.
- Les torres de Cambrils (l'Esquirol) i el Perelló, que estan en procés de rehabilitació per instal·lar-hi aparells òptics reproductors.
- Localitzacions estratègiques com l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i Altafulla.

