Homes i la cura: Reptes i visibilització
Descripció de la col·laboració entre dos equips (UB i UAB), objectius generals i focus en la participació dels homes en tasques de cura.
Anàlisi del rol històric de les dones en la cura i argumentació sobre la necessitat que els homes s’impliquin per assolir la igualtat.
Reptes demogràfics: augment de l’esperança de vida, més dependència i cronicitat que exigeixen un major esforç de cura.
Dades sobre la baixa presència d’homes en la cura familiar i objectius de la recerca per fer visible aquest col·lectiu.
Distinció entre cuidar dins la pròpia llar i treballar com a cuidador remunerat, en relació amb famílies i institucions.
Emfasització en la recerca qualitativa (entrevistes obertes, seminaris) i diferenciació de la cura social (activitats no mèdiques dins de la llar).
Relats de cuidadors que no s’autoperceben com a tals, tensions emocionals i moral entre deure i afecte.
Manca de recursos: costos de contractació, retallades de la llei de dependència i importància de xarxes de suport locals.
Necessitat de passar de percebre la cura com un problema individual a una responsabilitat social i generar recomanacions a administracions.
Clausura del programa amb invitació a seguir el debat en una segona part i agraïments als participants.
La necessitat d'incorporar els homes a les tasques de cura
L'episodi explora una investigació conjunta entre la URV i la UAB que analitza la participació dels homes en l'àmbit de la cura. Històricament, aquestes tasques han recaigut en les dones, afectant les seves trajectòries vitals. El debat es planteja des de dues dimensions clau:
- Igualtat: De la mateixa manera que les dones s'han incorporat al mercat laboral i a la política, els homes han d'entrar en l'àmbit privat i de cura.
- Necessitat social: L'alta esperança de vida, especialment en les dones (85 anys), comporta un increment de malalties cròniques i dependència que el mercat i l'estat no poden absorbir sols.
Perfils i àmbits de la cura masculina
La recerca distingeix entre diferents tipus d'implicació masculina:
- Cura familiar i domèstica: Homes que cuiden dins de casa, sovint per falta d'alternatives (per exemple, fills únics o homes jubilats).
- Cura professional remunerada: Un sector actualment altament feminitzat i precaritzat on la presència masculina és gairebé testimonial.
- Criança: L'equip de la UAB observa canvis en la paternitat jove, tot i que els homes tendeixen a "desenganxar-se" de la cura abans que les dones a mesura que els fills creixen.
El concepte de cura social i la seva invisibilitat
Es defineix la cura social com l'ajuda en les activitats de la vida diària (menjar, dutxar-se, acompanyament) en contrast amb la cura estrictament mèdica.
"Molts homes no són conscients que estan cuidant; ho veuen com una obligació moral o un acte d'amor cap a la seva parella, però no assumeixen el rol de cuidadors."
Aquesta falta d'autopercepció dificulta que els homes accedeixin a xarxes de suport o programes institucionals.
La cura com a responsabilitat col·lectiva
Un dels punts centrals és la transició de veure la cura com un problema individual a un problema social i col·lectiu. Es reclama que les administracions i institucions assumeixin la seva responsabilitat per evitar que tota la càrrega recaigui en les famílies i, específicament, en les dones, qui pateixen un impacte negatiu en la seva salut a causa d'aquesta doble càrrega.

