Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
La invasió musulmana i el buit històric a Tarragona
Discussió sobre les dates i les fonts escrites visigodes i musulmanes, la fi del món antic i el gran buit documental al voltant de Tarragona.
Explicació del ràpid avanç arabo-berber, les aliances amb faccions locals, els pactes de dhimma i la constitució de l’amirat inicial.
Anàlisi dels indicis materials—torres de vigilància, ceràmica local i d’importació—i les limitacions per identificar ritus islàmics.
Revisió de noms de lloc (Mafumet, Morell, Ribat) i enterraments decúbit lateral com a prova de comunitats musulmanes al camp.
Comentari sobre la descripció del territori com a buit en fonts cristianes i les repercussions de la suposada desertització.
Relat de la presa de Siurana per Ramon Berenguer IV, l’estratègia de cerclatge, les deportacions i la fi del darrer reducte musulmà a Catalunya.
Els convidats suggereixen lectures clau (Dolors Bremont i Joan Menchón) i es dona per tancat l’episodi amb salutacions per Sant Jordi.
La Incursió Islàmica i la Fi del Món Antic
L'episodi se centra en el període comprès entre els anys 713 i 714, moment en què la invasió musulmana arriba a les terres de l'actual Catalunya. Aquest esdeveniment no només suposa un canvi polític, sinó que marca la transició definitiva cap a l'edat mitjana.
Dinàmiques de Conquesta: Pactes vs. Destrucció
Contràriament a la visió tradicional de la "Reconquesta" com una guerra total i heroica, els historiadors conviden a una reinterpretació basada en la realitat del segle VIII:
- L'expansió ràpida es va deure principalment a pactes (acords) amb les elits locals visigodes, que preferien mantenir el seu estatus i religió pagant tributs a l'estat islàmic.
- La debilitat del regne visigot de Toledo, immers en guerres civils i crisis de successió, va facilitar l'entrada del contingent arabo-berber.
- En el cas de Tarragona, no hi ha proves arqueològiques de destrucció violenta (nivells de cendres o incendis), cosa que suggereix una entrega pacífica o un abandonament progressiu.
El "Gran Buit" de Tarragona
Un dels temes centrals és el silenci documental i material de la ciutat durant els segles posteriors a la invasió:
- Tarragona perd la seva importància política i la seva seu episcopal, quedant pràcticament desestructurada.
- El territori es converteix en una terra de ningú o zona de frontera (desert polític), encara que mantenira certa activitat ramadera i agrícola dispersa.
- La presència musulmana es detecta millor a través de la toponímia (noms com Mafumet, Alforja, Siurana) i petits indicis arqueològics com enterraments en decúbit lateral mirant cap a la Meca en antigues viles romanes.
L'Últim Reducte: Siurana
Es discuteix la llegenda i la realitat de Siurana, l'últim punt de resistència musulmana a Catalunya, que no va ser conquerit fins a mitjans del segle XII (1153-1154) pel comte Ramon Berenguer IV.
"La història l'escriuen els vencedors i s'ha utilitzat per justificar la creació dels futurs estats peninsulars."