L'Amfiteatre de Tarragona: Un monument amb dues esglésies
El programa inicia davant l’escola El Miracle, prop de la Via Augusta, presentant l’amfiteatre i els convidats de l’ICAC i el Museu Bíblic Tarraconense.
Josep Maria Macías exposa les característiques arquitectòniques, l’estat de conservació i destaca la singularitat de les dues esglésies instal·lades a l’arena.
Andreu Muñoz contextualitza el martiri del bisbe Fructuós (259), la literatura martirial tardoromana i l’evolució de l’espai cap a locus sanctus.
Detall de la planta, les naus i els fonaments al quadrant nord-oriental; l’esforç constructiu per situar la basílica en el lloc exacte del martiri.
Reflexions sobre la consciència simbòlica medieval, l’oblit de l’església visigòtica i la redescoberta arqueològica al segle XX per l’Associació d’Amics de l’Amfiteatre.
En aquesta edició de Toquem Pedra, els investigadors Josep Maria Macías i Andreu Muñoz analitzen l'evolució històrica de l'amfiteatre de Tàrraco, posant l'accent en la seva transformació d'espai lúdic a centre de culte cristià. L'element que el fa realment excepcional no és només la seva arquitectura romana, sinó el fet de ser un únicum a la Mediterrània per albergar dues esglésies superposades a l'arena.
Els punts clau tractats inclouen:
- El martiri de Sant Fructuós: L'any 259, el bisbe Fructuós i els seus diaques van ser executats a l'arena, un fet històric clau que va convertir el monument en un locus santus (lloc sant).
- L'església visigòtica: Construïda entre els segles VI i VII, destaca per la seva ubicació precisa sobre el lloc del martiri, requerint un esforç constructiu enorme per fonamentar-la sobre les fosses de l'amfiteatre.
- La transició medieval: Sobre la planta visigòtica es va erigir una església medieval al segle XII, mantenint la memòria del lloc tot i que el culte a Sant Fructuós perdés pes a la ciutat en favor de Santa Tecla.
- L'emergència del culte martirial: El pas de l'espectacle de gladiadors al culte cristià respon a la crisi de l'Imperi i a la nova ideologia triomfant que buscava monumentalitzar les gestes dels màrtirs.
"Allò que fa veritablement únic aquest espai és la seva evolució històrica i la inclusió de dues esglésies a la seva arena, un cas excepcional a tota la Mediterrània."

