Síria: La destrucció del patrimoni i la memòria de la humanitat
Reaccions dels investigadors (impotència, ràbia) en veure la destrucció del patrimoni sirià i la situació dels companys a Damàs.
Detall del rol del comitè de salvaguarda: programes de col·laboració amb Antiguitats de Damàs i formació de nous professionals.
Situació patrimonial de les grans ciutats, dificultat d’avaluar danys reals i ús propagandístic d’imatges.
Anàlisi de la política de l’Estat Islàmic: buit informatiu, demolicions ostentatòries i ús del patrimoni com a estratègia de guerra.
Reflexió sobre la memòria col·lectiva: importància de conservar documents històrics per a futures generacions.
Experiència de Miquel Molís des del 1978 al 2011: canvis polítics, obertura al turisme cultural i final de les excavacions amb la guerra.
Condicions de treball amb bombardejos, talls de subministraments i el drama dels milions de refugiats sirians.
Diferents tipologies de danys: col·laterals, saqueig massiu de jaciments i destrucció voluntària de Palmira.
Mesures adoptades des del segon any de guerra per protegir peces: trasllat a soterranis i embalatge de les col·leccions.
Intervencions a la Vall de l’Eufrates: focus neolític, domesticació de plantes i animals i difusió al Pròxim Orient.
Rol dels jaciments com Ebla i Mari en el naixement de la ciutat com a centre administratiu, polític i religiós.
Zones frontereres amb l’Iraq i Mari sofreixen excavacions il·legals amb bulldozers per finançar l’Estat Islàmic.
Crida a reconèixer el patrimoni sirià com a memòria col·lectiva i valor humà; experiència d’hospitalitat dels sirians.
Comparació amb la convulsa situació turca, desitjos de pau i estabilitat, i agraïments finals als convidats.
La pèrdua del llegat històric a Síria
En aquest episodi de Toquem Pedra, els arqueòlegs i investigadors Miquel Molís i Maria Bufill analitzen la tràgica situació del patrimoni cultural a Síria a causa del conflicte bèl·lic. L'entrevista posa èmfasi en el sentiment d'impotència davant la destrucció sistemàtica de monuments que formen part de la memòria col·lectiva de la humanitat.
El paper d'organismes internacionals i professionals locals
- S'analitza l'actuació de la UNESCO, destacant que, tot i començar tard, actualment impulsa programes de formació i col·laboració amb la Direcció General d'Antiguitats de Damasc.
- Es ret homenatge als professionals sirians que «estan donant la seva vida» per salvaguardar el patrimoni en condicions de guerra total.
L'estratègia de destrucció de l'Estat Islàmic
Els experts distingeixen dues fases en el dany al patrimoni:
- 1 Danys col·laterals i saquejos: Durant els primers anys de la guerra, els jaciments van patir robatoris clandestins per alimentar el mercat negre d'antiguitats.
- 2 Propaganda i destrucció voluntària: Des de 2014, l'Estat Islàmic utilitza la destrucció de llocs com Palmira com una eina de guerra psicològica i propaganda.
Síria com a bressol de la civilització
El podcast subratlla la importància cabdal d'aquesta regió per a la història mundial:
- Revolució Neolítica: Síria és el focus on es va originar la domesticació de plantes i animals que després es va estendre per Europa.
- Naixement de la ciutat: Jaciments com Ebla, Mari o Tell Halula expliquen el pas dels caçadors-recol·lectors cap a les primeres administracions polítiques i religioses.
"Lògicament primer hi ha les vides humanes, però en un segon lloc hi ha la idea de la memòria de la humanitat; els documents històrics que ajudaran els nostres fills a reconstruir la història."
La vessant humana i l'acollida de refugiats
Maria Bufill destaca la immensa hospitalitat de la societat siriana i fa una crida a la solidaritat europea en l'acollida de refugiats, establint un paral·lelisme amb l'exili viscut a Catalunya l'any 1939.

