Reducció del consum crònic de benzodiazepines
Introducció de l’espai 'Curar-nos en salut' i anunci del tema: estudis per reduir prescripció de benzodiazepines en consum crònic.
Discussió sobre l’augment creixent del consum de benzodiazepines a Tarragona i a Espanya, fins a triplicar recomanacions.
Descripció dels efectes adversos: caigudes, fractures, dèficits de memòria i dificultats per conduir.
Característiques de l’estudi de la Unitat de Formació i Recerca de l’ICS Camp de Tarragona, amb suport de l’Institut Carlos III i col·laboració de València i Balears.
Definició de benzodiazepines com a fàrmacs ansiolítics, hipnòtics i relaxants, i diferenciació farmacocinètica entre ansiolítics i hipnòtics.
Reflexió sobre l’excessiva medicalització de problemes quotidians i necessitat d’abordar-los amb altres estratègies abans de medicar.
Explicació de la dependència física i psíquica, i de la importància d’un retirada gradual per evitar rebrot de símptomes.
Descripció de les tres intervencions avaluades: recomanació verbal, document escrit i intervenció estructurada a la consulta de metge de família.
Origen de la iniciativa: preguntes dels residents de medicina de família de Reus i anàlisi de dades locals i europees sobre consum.
Situació d’Espanya com líder en consum d’ansiolítics a Europa i tendència a l’alça en hipnòtics comparada amb altres països.
Importància de diagnosticar patologia subjacent (depressió, insomni) i considerar altres tractaments, com antidepressius, i canvis d’hàbits.
Resultats publicats al British Journal of Psychiatry; pla de formació i generalització de la intervenció a tots els centres d’atenció primària per desmedicalitzar la població.
Abordatge de la prescripció d'ansiolítics i hipnòtics
En aquesta edició de Curar-nos en salut, els doctors Josep Besora i Ferran Bejarano detallen un estudi clau realitzat al Camp de Tarragona per reduir l'ús crònic de benzodiazepines. L'estudi, publicat al prestigiós British Journal of Psychiatry, neix de la preocupació per un consum que a Espanya triplica les recomanacions dels experts i se situa al capdavant d'Europa.
Riscos del consum prolongat
L'ús d'aquests fàrmacs més enllà de les quatre setmanes deixa d'aportar beneficis clars i augmenta els riscos de:
- Caigudes i fractures, especialment en gent gran.
- Dificultats en la conducció de vehicles.
- Possibles pèrdues de memòria i alteracions cognitives.
- Dependència tant psíquica com física.
Metodologia i resultats de l'estudi
La recerca, que va durar set anys, va avaluar tres tipus d'intervencions des de la consulta del metge de família:
- 1 Recomanació verbal estàndard.
- 2 Lliurament d'un escrit personalitzat amb consells per deixar el fàrmac.
- 3 Una intervenció estructurada i un seguiment pròxim.
L'objectiu final és la desmedicalització de problemes quotidians que sovint es poden abordar amb canvis d'hàbits o tractaments alternatius.
"Un fàrmac que utilitzat en períodes curts té beneficis, si s'utilitza de forma crònica només porta inconvenients."
El repte de la retirada
La suspensió d'aquests medicaments no es pot fer de forma sobtada, ja que pot provocar un efecte rebot de l'ansietat o l'insomni. Es proposa una retirada gradual i lenta, que pot durar mesos, sempre adaptada a la situació individual de cada pacient.

