Restauració i arqueozoologia: l'ADN aplicat al passat
Definició del rol del restaurador in situ i al laboratori; importància de la paciència, documentació i col·laboració amb l’equip d’excavació.
Fases d’extracció de mosaics: engatjat, tallat en trossos, neteja, consolidació i trasllat al suport definitiu; ús d’estrapos en murals.
Desafiament dels terminis d’excavació; equilibri entre rapidesa i minuciositat; compenetració entre arqueòlegs i restauradors.
Presentació de la disciplina i del perfil de l’arqueòloga; relació complementària amb la restauració i treball en equips pluridisciplinars.
Procediment de vessament d’os, processos químics prolongats, obtenció de seqüències genètiques i aplicacions filogenètiques i fenotípiques.
Mostres estratigràfiques de la Cerdanya: identificació de tíbies d’ovella, falanges de bou i dents d’èquid, documentació i numeració.
Anàlisi de traces de consum, edats dels animals, tècniques de processament, ús de restes per a obtenció de carn, llet i força de treball.
Recapitulació dels temes tractats, agraïments a les convidades i l’equip de producció; tancament del programa.
Dues disciplines clau per a l'arqueologia moderna
En aquest episodi de Toquem Pedra, s'explora la convergència de dues especialitats fonamentals per a la recuperació i l'estudi del patrimoni: la restauració arqueològica i l'arqueozoologia. Ambdues disciplines treballen de la mà per transformar les troballes brutes en dades històriques i científiques de gran valor.
La restauració: paciència i sinergia in situ
L'Anna Bertral, conservadora i restauradora, destaca que la seva tasca comença directament al jaciment. La intervenció primerenca és vital per garantir que els materials no es degradin en ser extrets del seu entorn original.
- L'èmfasi en la consolidació: Es treballa amb processos minuciosos per assegurar la integritat de peces fragmentades.
- Tècniques d'extracció: S'expliquen mètodes com l'engassat (ús de gases i resines sintètiques) per aixecar fragments pesants o mosaics.
- Canvi de paradigma: Actualment es prioritza mantenir les peces in situ sempre que sigui possible, evitant tècniques més agressives d'extracció com l'estrapo, llevat de casos d'extrema necessitat.
"La pressa amb la restauració no és bon conseller; és una feina de molta paciència i metodologia."
L'arqueozoologia i la revolució de l'ADN
La Lídia Colomines, experta en arqueozoologia, presenta com l'estudi de les restes animals permet reconstruir no només la dieta humana, sinó també els mètodes de ramaderia de les èpoques ibèrica i romana.
- L'estudi de les deixalles: La majoria d'ossos trobats són residus del consum humà, que revelen l'espècie, l'edat de l'animal i com va ser cuinat.
- Anàlisi d'ADN antic: Mitjançant seqüències genètiques, es pot conèixer la filogènia (l'origen i moviments dels animals) i fins i tot trets del fenotip com el color de la pell o el sexe.
- Formació internacional: Es subratlla la importància de les estades a l'estranger (com a la Universitat de Cambridge) per portar noves tècniques d'anàlisi genètica a Catalunya.
Un treball multidisciplinari
El programa conclou destacant que l'arqueologia ja no és una disciplina aïllada. La integració d'arqueòlegs, restauradors i biòlegs és el que permet que les peces "parlin" i ens donin una visió completa de la vida en el passat.

