Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015
Subscriu-te
Tarragona entre l'Islam i el Feudalisme (713-1154)
Repàs de les etapes postinvasió: decadència urbana, restauració inicial de la seu episcopal (bulla de 1091) i conquesta de l’últim reducte andalusí, Siurana, per Ramon Berenguer IV.
Debat sobre si Tarragona queda destruïda o deshabitada: fonts àrabs, carolíngies i feudals descriuen un territori fantasma i un poble refugiat en coves i túnels.
Anàlisi de la població i recursos necessaris per guarnir 5 km de muralles i controlar vies (via Augusta, port), amb guarnicions i destacaments locals.
Exemple de Banu de Rac, ribat i eremitoris: indicis toponímics d’assentaments del nord d’Àfrica i població dispersa al territori.
Dates per radiocarboni a torre de Santa Perpètua (s. VII–VIII) i altres construccions, reflex de poders capaços de bastir i mantenir fortificacions.
Frontera ampla (50–150 km) entre poders carolingis, musulmans i feudals: comunicació, comerç i relacions socials en la franja fronterera.
Poder en formació als comtats: expedició militar a Còrdova marca el pas de tributaris a veïns de força, canviant l’equilibri amb els musulmans.
Bisbe Oleguer pacta amb mercenaris normands (Robert de Guiló): inici del feudalisme amb repartiment de terres i assentament de nous senyors de la guerra.
Bulla interprimes (1091) i les cartes de poblament de 1129: documents i accions que consoliden un nucli urbà i rural després del setge.
Context del segle XII: expedicions punitives dels almoràvits i almohades, conquesta de Tortosa (1148) i Lleida (1149), aïllament de Siurana.
Detall del setge de 1153–54, deportacions, revolta de 1167-68 a Escornalbou i la llegenda del «salt de la Reina Mora».
Visió crítica de geògrafs i literats àrabs, cròniques cristianes (Cafaro, Ramon Muntaner): propaganda dels vencedors i informació històrica valuosa.
Primeres inscripcions (canonja Bernat de Torelló 1085), esglésies (Sant Salvador, Sant Fructuós), mercat i moviment urbà fins al segle XI.
L'Impàs Històric de Tarragona
L'episodi explora el període comprès entre la invasió islàmica de l'any 713 i la restauració definitiva de la ciutat al segle XII. Durant aquests segles, Tarragona va viure un procés de decadència política que la va convertir en una ciutat fantasmagòrica als ulls de les cròniques de l'època.
Una Ciutat Abandonada o Deserta?
Existeix un debat sobre si la ciutat va quedar totalment deshabitada. Segons l'arqueòleg Joan Menchon:
- La ciutat va perdre el seu responsable polític, cosa que va provocar la degradació d'infraestructures clau.
- Els textos àrabs la descriuen com un lloc de por, ple de serps i túnels on la gent s'amagava.
- Per mantenir una muralla de 5 quilòmetres calia una inversió i una població que, en aquell moment, no existien.
El Mite del Desert i la Toponímia
Malgrat que els documents feudals parlen de terres desertes, aquesta etiqueta era sovint una estratègia política per justificar la propietat per dret de conquesta. La realitat era diferent:
- Hi ha una forta presència de topònims d'arrel àrab (com la Ràpita o els Mongons) que indiquen assentaments.
- El territori era transitat per tribus del nord d'Àfrica, com els Banu de Rac.
- L'estudi de fustes en torres com la de Santa Perpètua de Gaià confirma construccions de finals del segle VII i VIII.
La Reconquesta i la Seu Episcopal
El procés de recuperació no va ser només militar, sinó profundament religiós i polític:
- Es buscava la independència eclesiàstica respecte al bisbat de Narbona mitjançant la restauració de la seu de Tarragona.
- Robert d'Aguiló va rebre la donació de la ciutat el 1129 per repoblar-la amb mercenaris i cavallers normands.
Siurana: L'Últim Reducte
La caiguda del darrer baluard andalusí a Catalunya va ocórrer entre 1153 i 1154.
"Siurana era un punt estratègic no només per l'orografia, sinó pel control de les mines de plata i plom del Priorat."
El setge va ser lent i va culminar amb la deportació de part de la població i la implantació del sistema feudal definitiu.