Món funerari i arqueologia protohistòrica a la Cossetània
Joan Canela presenta un gran conjunt de 5.490 denes de collaret de vidre localitzades a la sitja del jaciment de Punta Ró i destaca la seva escassetat en contextos protohistòrics.
Explicació de què són les sitges (estructures negatives soterrades) i del seu ús per emmagatzemar cereals durant llargs períodes.
Mari Carme Belarte explica les intervencions en tres necròpolis d’incineració a la Ribera d’Ebre i Oldecona, i la seva cronologia anterior i durant l’època ibèrica.
Debat sobre el canvi cap a la incineració c. 1000 aC, l’ús d’urnes, l’acompanyament dels difunts amb ofrenes i elements d’ornament (denes, armes).
Joan valora els tres anys de tesi i Mari Carme destaca les habilitats adquirides per liderar futurs projectes arqueològics.
Presentació del projecte quadriennal i propera intervenció a Nulles, on es documenten murs i estructures d’una antiga granja ibèrica.
Importància de les explotacions agrícoles de dimensions reduïdes per comprendre l’organització dels espais i l’agricultura a la Cossetània.
Com les necròpolis reflecteixen desigualtats socials al llarg del Bronze Final i l’edat del Ferro, amb concentracions d’aixovars i canvi d’igualtat a època ibèrica.
Relació entre els bronzes cremats trobats a la superfície i l’expectativa d’una necròpolis, que revela la vinculació entre sitja i rituals funeraris.
Discussió sobre l’excepcionalitat de trobar sitges amb material original i comparativa amb altres jaciments que documenten dipòsits rituals.
Anàlisi de paral·lelismes amb altres jaciments catalans per determinar si el conjunt del Punteró és un dipòsit botiu o funerari.
Resultats de l’excavació a Ull de Kona: urnes funeràries cremades, ossos, elements de bronze i ferro, i els problemes de conservació en zones planes.
Principals interrogants sobre l’antiga Cossetània, amb referència al jaciment del Huilar i la possible identificació amb la ciutat de Quisa/Quisis.
Comiat de Josep Sonia, agraïments als convidats i anunci del pròxim episodi del Toquem Pedra.
Introducció al món funerari prehistòric
L'episodi explora les pràctiques rituals i les troballes arqueològiques del tercer mil·lenni a.C. fins a l'època ibèrica, centrant-se en el territori de l'antiga Cossetània (actual camp de Tarragona) i les Terres de l'Ebre.
La peça del mes: Denes de collaret de vidre
Es presenta una troballa excepcional al jaciment del Punta del d'Arró (La Secuita):
- Un conjunt de 5.490 denes de collaret, majoritàriament de vidre.
- Peixes de diàmetre minúscul (2-3 mm) que requereixen tècniques de garbellat per ser localitzades.
- Tot i trobar-se en una sitja (contenidor de cereal), el seu origen es vincula estretament amb el món funerari com a part d'aixovars.
Evolució dels rituals: De la inhumació a la incineració
La doctora Mari Carme Belarte explica el canvi cultural significatiu ocorregut al voltant de l'any 1000 a.C.:
- Inhumació: Pràctica predominant durant la prehistòria antiga.
- Incineració: Ritual que es generalitza a l'edat del bronze final i el ferro, on les restes es dipositaven en urnes ceràmiques.
- Aixovar funerari: Objectes personals o ofrenes que acompanyaven el difunt i que reflecteixen l'estratificació social.
El jaciment dels Rebassats a Nulles
Es detalla l'inici d'una nova intervenció en una granja de l'ibèric ple (segle III a.C.):
- Es tracta d'una estructura tipus masia amb diverses estances i un pati.
- Aquests assentaments rurals són claus per entendre l'economia agrícola i la gestió del territori de la tribu dels cossetans.
"Les necròpolis ens donen molta informació de la societat, però a vegades es falsejava la imatge que es volia donar del difunt."
Incògnites i recerca actual
El debat se centra en la complexitat d'identificar ciutats citades a les fonts clàssiques, com Kese o Quisis, i la importància de les noves troballes defensives al jaciment de Vilar (Valls) relacionades amb la Segona Guerra Púnica.

