Les Muralles de Tàrraco: Història i Arquitectura
Origen i reutilització de canons britànics del segle XVIII instal·lats al Portal del Roser com a elements decoratius.
Longitud original de la muralla (4,5 km), fases d’ampliació, estructura interna amb murs paral·lels i reble.
Funció del camí de ronda per a soldats i artilleria, ocupació posterior per cases, finestres i problemes de degradació.
Primera fase datada cap al 190 aC i segona fase uns 40 anys després; comparació amb altres muralles peninsulars i marc de guerres d’expansió romana.
Ritus d’auspicis abans de la fundació, delimitació amb bous i arada, i ús militar per a defensa i guàrdia.
Construcció amb blocs ciclopis, carreus, reble i tubots per impermeabilitzar i garantir la resistència a la pluja.
Filtracions d’aigua, reompliments amb terra en reparacions posteriors i necessitat de sistemes d’extracció d’aigües.
Controvèrsies del s. XIX-XX sobre orígens (ibèric, turc, prehistòric) i confirmació de la datació romana mitjançant ceràmica.
Creació de la ‘falsa braga’ al s. XVIII, adopció de baluars estrellats per resistir artilleria moderna.
Descripció de portals principals (Roser, Sant Antoni) i portes petites de trànsit rodat i a peu.
Estat i nombre de torres conservades, referències a la Torre de l’Arcebisbe, Cabiscol i Minerva.
Ubicació al punt més alt, relleus de la deessa, espitlleres d’artilleria i la inscripció romana més antiga de Tarragona.
Signes de picapedrer, restes de ceràmica trobades, origen dels blocs de mèdul i Llorito.
Impermeabilització de la muralla, control de coloms, neteja de modificacions modernes i necessitat d’un pla director.
Les Muralles de Tarragona: Un Monument Mil·lenari
Aquest episodi de Toquem Pedra se submergeix en la història de les muralles de Tàrraco, el monument romà més antic i extens conservat a la península Ibèrica. Amb la participació de l'expert Jordi López Vilar, s'analitza l'evolució d'aquesta estructura des de la seva fundació republicana fins a les reformes defensives de l'època moderna.
Origen i Característiques Constructives
Les muralles no són una construcció única, sinó el resultat de diverses fases històriques:
- Fase Inicial (segle II a.C.): Estructura de sis metres d'alçada feta amb blocs ciclopis sense treballar.
- Segona Fase: Ampliació amb carreus perfectament esquadrats i un farcit intern de tubots (rajoles d'argila), que servien per impermeabilitzar el nucli de la muralla.
- Funció Dual: Més enllà de la protecció militar, l'acte de traçar la muralla amb bous i una arada tenia un profund sentit religiós de delimitació sagrada de la ciutat.
Elements Destacats
"La inscripció de la Torre de Minerva és la més antiga d'època romana de tota la península Ibèrica."
- Torre de Minerva: Situada al punt més alt, conserva relleus de la deessa i una inscripció llatina fundacional feta per un soldat.
- Torre de l'Arcabisbe i del Cabiscol: Exemples d'integració de la base romana amb estructures medievals posteriors.
- Portal del Roser: Porta d'entrada actual que, tot i el seu aspecte, té un origen principalment medieval.
El Pas del Temps i la Conservació
L'entorn de la muralla va canviar radicalment al segle XVIII amb la creació de la falsa braga i els baluars estrellats, un sistema defensiu influenciat per les teories de Leonardo da Vinci per resistir l'artilleria moderna.
Actualment, el monument s'enfronta a reptes greus:
- La pluja àcida i l'erosió de la pedra de Llorito.
- La presència de coloms que malmeten els carreus.
- La necessitat urgent d'un pla director que unifiqui les restauracions particulars i asseguri el drenatge de l'aigua per evitar esfondraments.

