La Torre dels Escipions: Secrets d'un Monument Funerari Romà
Introducció a la ubicació de la Torre dels Escipions a la via Augusta i presentació de Joaquín Ruiz d'Arbulo i Ferran Gris.
Explicació de la tècnica de fotogrametria per generar models 3D amb textura i la seva utilitat per al documentació i anàlisi arquitectònica.
Descripció de l’equip de recerca URB-ICAC i la col·laboració entre arqueòlegs, arquitectes, epigrafistes i historiadors de l’art.
Discussió de la tradició que identifica les figures amb els germans Escipions i l'origen mític de la casa de Tàrraco.
Anàlisi epigràfic de la tàbula, hipòtesis sobre el seu propietari i definició del monument com a cenotafi familiar.
Ubicació estratègica al costat de la via Augusta i visió de la ciutat de Tàrraco per als viatgers romans.
Descripció dels tres cossos arquitectònics, les estàtues d’atis funeraris i l’organització ornamental del monument.
Revisió de gravats del segle XVIII i testimonis del Renaixement que documenten la presència i posterior pèrdua de la làpida original per figures com Cisneros i Borja.
Reflexió sobre els costums d’enterrament romans, el concepte dels Camps El·ísi i la recerca de la memòria eterna.
Tancament del programa amb agraïments als participants i menció dels crèdits finals.
Reavaluació Arqueològica de la Torre dels Escipions
En aquest episodi de Toc en Pedra, els investigadors de l'ICAC i de la URV, Joaquín Ruiz d'Arbulo i Ferran Gris, analitzen a peu de monument la mítica Torre dels Escipions, situada a l'antiga Via Augusta. L'estudi combina l'arqueologia clàssica amb les noves tecnologies de representació tridimensional.
Tecnologia i Metodologia d'Estudi
La recerca actual destaca per l'ús de la fotogrametria, una tècnica que permet crear reconstruccions 3D precises a partir de fotografies:
- Substitueix mètodes més costosos com el laser scanning.
- Facilita l'anàlisi de la textura original i el desgast de la pedra.
- Permet proposar hipòtesis sobre elements desapareguts, com el remat piramidal de la torre.
El Mite dels Escipions i la Realitat Històrica
El programa desmunta la creença popular que el monument conté les restes dels germans Escipió.
- Les figures esculpides no són els generals romans, sinó representacions de la divinitat Atis, un geni funerari d'origen hel·lenístic.
- La cronologia del monument se situa a l'època d'August, molt posterior a la mort dels Escipions.
- El monument és, en realitat, un cenotafi o mausoleu familiar d'un ciutadà poderós de Tàrraco que buscava la memòria eterna.
L'Enigma de la Làpida Perduda
Un dels punts més fascinants és la desaparició de la inscripció original que identificava el propietari. Segons les cròniques bibliogràfiques:
"El cardenal Cisneros o el propi Papa Borja podrien haver-se endut la làpida al segle XVI per l'interès intel·lectual de l'època."
Arquitectura i Simbolisme
L'edifici estava originalment estucat i policromat, allunyant-se de la imatge de pedra nua que veiem avui. La seva ubicació estratègica a la vora de la via no era casual, sinó que pretenia que tot viatger llegís el nom del difunt, garantint així la seva pervivència més enllà de la mort.

