Títol i resum generats per IA

Arqueologia a Tàrraco: Santuaris Votius i Tavernes Lusòries

0:00Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio26:10
Compartir
Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
4 seccions · 26:10
01
Introducció i presentació
0:00 — 2:40

El locutor introdueix l’episodi, avança els dos temes principals i presenta els investigadors participants.

0:00
02
Excavació a Vidal i Barraquer
2:40 — 8:53

Marc Jimeno i Moisés Díaz descriuen el descobriment d’un pou votiu i infraestructures portuàries tardoantigues (50–25 aC), la seva conservació en nivells freàtics i els paral·lels amb dipòsits salutífers europeus.

2:40
03
Taverna lusòria al Mercat Central
8:53 — 13:34

Imma Daixell i Josep Francesc Roig expliquen la troballa d’una taverna destinada al joc (gots, daus, monedes), els paral·lels amb Pompeia i Hòstia, i la funció social d’aquests espais fora de la muralla.

8:53
04
Postexcavació, metodologia i perspectives
13:34 — 25:58

Debat sobre la recollida i estudi de materials (ceràmica, fauna, numismàtica), aplicació metodològica estratigràfica, comparacions amb altres jaciments i reptes de futures excavacions i revisions.

13:34
Seccions generades automàticament

Dues Troballes Singulars a Tàrraco

L'episodi de Toquem Pedra explora dues excavacions arqueològiques recents a Tarragona que aporten dades inèdites sobre la vida quotidiana i els rituals en l'antiga Tàrraco. Els arqueòlegs Imma Teixell i Moisès Díaz detallen tant el treball de camp com la complexitat de la investigació posterior.

El Santuari Salutífer de Vidal i Barraquer

En un solar del carrer Vidal i Barraquer, durant els treballs previs a la construcció d'un bloc de pisos, es va descobrir un pou votiu excepcional datat entre els anys 50 i 25 a.C.

  • Ofrenes de fusta: S'han recuperat peces de fusta conservades gràcies al nivell freàtic, un fet poc comú a la península.
  • Paral·lels europeus: La manca de referents locals ha obligat els investigadors a buscar analogies en santuaris de la Gal·lia, com les fonts del Sena a Dijon.
  • Rituals de curació: Es creu que l'espai estava vinculat a una divinitat fluvial (potser el riu Tulquis) on la gent acudia per guarir-se de malalties.

La Taverna Lusòria: El «Casino» Romà

A l'entorn del Mercat Central es va identificar un espai singular situat en un semisoterrani, interpretat com una taverna lusòria o centre de jocs i apostes del segle I d.C.

  • Elements identificadors: La troballa de nombroses monedes perdudes, fitxes d'os i daus ha permès plantejar la hipòtesi del joc.
  • Context social: Aquestes tavernes eren espais d'oci per a la gent del poble, sovint associats a una doble moral i criticats a les fonts jurídiques romanes.
  • Arquitectura d'oportunitat: El local va aprofitar una antiga argilera (un forat ja existent) per situar-se fora de les muralles.

La Feina Arqueològica i el Valor del Material

Els investigadors subratllen que l'arqueologia moderna va més enllà de la simple excavació:

"Intentem fer història de l'antiguitat a través dels objectes i buscar una significació dintre del context social del moment."

  • La numismàtica: Tot i que s'han trobat més de 90 monedes, el mal estat de conservació degut a l'acidesa de la terra i els aliatges pobres només ha permès identificar-ne unes 15.
  • Revisió constant: Els experts destaquen la importància de revisar teories antigues amb les noves tècniques i materials que apareixen avui dia.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament