El procés de dol i l'absència de comiat en l'estat d'alarma
Definició del dol com a procés natural i factors que en modulen la intensitat (vincle, edat, tipus de defunció).
Efectes negatius del confinament en la possibilitat de comiat i acompanyament durant els últims moments i en la cerimònia de despedida.
Descripció de les fases emocionals (incredulitat, por, ràbia, decaïment i final acceptació) i recomanacions per expressar sentiments i mantenir l’equilibri físic i emocional.
Importància de la memòria afectiva en la vida quotidiana i proposta de viure d’acord amb els valors i l’ensenyament de la persona difunta.
Guia per informar els nens de la pèrdua amb sinceritat, permetre’ls expressar el dolor i integrar l’experiència en el seu procés de maduració.
El dol en temps d'excepció
La psicòloga clínica i forense Enriqueta López analitza el procés de dol, definit com una ferida interior natural que es produeix davant la pèrdua d'un ésser estimat. En el context de l'estat d'alarma, aquest procés es veu greument alterat per la impossibilitat de realitzar un comiat físic i l'aïllament social.
Factors que dificulten el dol
L'elaboració del dol depèn de diversos elements que, en la situació actual, es tornen especialment complexos:
- La manca de comiat: L'absència d'un últim contacte físic o d'una cerimònia ritual genera sentiments de culpa i impotència.
- Naturalesa de la mort: Les morts ràpides, inesperades o en solitud dificulten l'acceptació.
- El vincle i l'edat: Com més fort és el lligam, més intensa és la ferida; la mort d'un infant es descriu com un trauma amb el qual s'ha d'aprendre a viure.
Etapes i gestió emocional
El camí cap a l'adaptació passa per diverses fases: des de la incredulitat, la rabia i la por, fins al decaïment i, finalment, l'acceptació adaptativa. Per evitar que el dolor s'enquisti, la psicòloga recomana:
- 1 Exterioritzar els sentiments: No tancar les llàgrimes ni la ràbia; parlar i compartir el malestar.
- 2 Autocura: Mantenir l'equilibri en l'alimentació, el descans i la hidratació.
- 3 Baixar l'autoexigència: Donar-se temps per integrar la nova realitat.
La gestió del dol en infants
És fonamental tractar la pèrdua amb els més petits des de la sinceritat i la naturalitat:
"El no fer-los partícips o bé enganyar-los d'aquesta marxa no serà més que una font d'angoixa que danyarà el menor."
Cal informar-los de forma real segons la seva edat, permetre que plorin i fer-los partícips del comiat perquè aprenguin a afrontar totes les facetes de la vida, tant les positives com les negatives.