Gorrons i latrines: anècdotes de la taula romana
Presentació de la figura del gorró en el món romà, retratada per l'escriptor Marcial.
Explicació de com s'aconseguia menjar per a tota la setmana a base de restes de sopars rics.
Magí Ceritjol detalla com els gorrons es feien pesats fins a forçar la invitació i l'ús del tovalló per endur-se el menjar.
Descripció de l'estratègia d'abordar les víctimes a les llatrines públiques a causa de la falta de privacitat.
Els paràsits socials a l'Antiga Roma
Aquest episodi de Tarragona Ràdio explora la curiosa figura dels gorrons (també anomenats bolàfres), personatges que feien de l'art de ser convidats el seu modus vivendi.
Estratègies per aconseguir un banquet
Segons expliquen els epigrames del poeta Marcial, aquests individus utilitzaven tàctiques de desgast psicològic:
- Assetjament quotidià: Seguien la gent benestant durant tot el dia per la ciutat.
- Llocs d'oportunitat: No dubtaven a abordar les seves víctimes a les llatrines públiques, on la falta d'intimitat els permetia retenir-los fins a obtenir una invitació.
- L'objectiu final: L'objectiu no era només el prestigi, sinó la supervivència bàsica mitjançant el menjar gratuït.
El comportament durant el convívium
Un cop aconseguien participar en un convívium o banquet, la seva actitud era purament pragmàtica:
- 1 Ignoraven l'etiqueta social del sopar.
- 2 Utilitzaven tovallons de grans dimensions per amagar les restes de menjar.
- 3 S'emportaven el botí a casa per assegurar-se l'alimentació de l'endemà o de tota la setmana.
"Es posaven al costat fins que aquests, farts d'aguantar-los, els convidaven a sopar."