L'ascens històric del Nàstic a Primera Divisió (2006)
Els jugadors no convocats esperen amb bufandes mentre s'intenta calmar un Lluís César Sampedro visiblement emocionat.
El tècnic plora d'emoció mentre es prepara el darrer llançament des de la porteria en una data que ja és història: el 3 de juny de 2006.
Es confirma l'ascens després de 59 anys. Crits de celebració i record a les figures històriques del club i a la ciutat de Tarragona.
El retorn d'un mite a l'elit del futbol
El 3 de juny de 2006 marca una fita inesborrable en la memòria de l'afició tarragonina. Després de 59 anys d'espera, el Club Gimnàstic de Tarragona ha certificat el seu retorn a la màxima categoria del futbol estatal.
Moments de màxima emoció
L'atmosfera a l'estadi era elèctrica, amb tots els jugadors no convocats esperant a la boca del vestidor amb les bufandes preparades per a la invasió de camp. El tècnic, Lluís César Sampedro, no ha pogut contenir les llàgrimes davant la imminència de l'èxit:
- Emoció a la banqueta: El narrador destaca la figura del tècnic plorant, aclaparat per la magnitud de la fita.
- Final d'infart: El servei de porteria de Marques Piqueras ha estat l'últim acte abans del xiulet final que ha desfermat la bogeria.
- Un segell històric: Es recorda a figures històriques com els Panadés, Panete o Camilo Roig com a part d'aquest llegat.
"El Nàstic és de primera, Tarragona és de primera aquí."
Conclusió de la jornada
Amb el xiulet del col·legiat, el Nàstic posa fi a gairebé sis dècades de travessia pel desert, consolidant un projecte que porta la ciutat de Tarragona al mapa del futbol de dalt de tot.