Urbanisme i vertebració de Tarragona (1979-1987)
El periodista pregunta sobre la reputació de Tarragona com a ciutat poc vertebrada. Burgessé recorda la manca de serveis i la necessitat de planificació per adaptar la ciutat al segle XXI.
Explicació del PGOU aprovat el 1979 amb visió a llarg termini (ciutat de l’any 2000). Anàlisi dels creixements desordenats dels anys 60–70 i la situació demogràfica dispersa fora del cas corbà.
Desplegament de les línies directives del pla: sistemes viari, d’equipaments, espais lliures i verds. Inici de les obres de la travessia de la ciutat i l’est transversal per desviar el trànsit de la N-340.
Detall de les fases de la travessia i la construcció de l’est transversal. Millores en connexió entre nuclis (Bona Vista, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau) i eliminació de barreres com el riu Francolí.
Creació de centres cívics multidisciplinaris en barris com Bona Vista i Torreforta, i de centres més petits. Col·laboració amb la Generalitat en grans instal·lacions esportives adaptades a les necessitats locals.
Polítiques de “pedra” en places i carrers, peatonalització del centre (carrers Major i Méndez Núñez) i creació d’espais verds i parcs urbans, incloent el parc de la ciutat i jardins del Miracle.
Projectes pendents de sanejament integral (depuració d’aigües clares i brutes) i recuperació de la façana marítima: passeig, unió de molls, supressió de passos a nivell i eliminació del trànsit al Serrallo.
Burgessé exposa la necessitat de manteniment de la infraestructura i de noves inversions culturals i socials més enllà de l’urbanisme. Defensa la continuïtat del treball per tancar fases i abordar noves activitats de promoció industrial i comercial.
L'evolució del model urbà de Tarragona
En aquesta entrevista de l'ARXIU SONOR 20 ANYS de Tarragona Ràdio, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Anton Burgessé, repassa la transformació de la ciutat des de la instauració dels ajuntaments democràtics. El focus principal se centra en la necessitat de vertebrar una ciutat històricament fragmentada i en el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana.
De la ciutat 'explosiva' a la ciutat cohesionada
Burgessé descriu la situació crítica trobada l'any 1979:
- Una ciutat invertebrada amb un creixement desordenat produït durant els anys 60 i 70.
- Una estructura territorial allargada i estreta que dificultava la prestació de serveis.
- El riu Francolí com a barrera natural que separava els barris del nucli central.
- Una realitat on el 60% de la població vivia fora del nucli urbà, sovint sense pavimentació ni clavegueram.
Infraestructures i equipaments clau
Durant la legislatura 1983-1987, l'Ajuntament va prioritzar les xarxes bàsiques:
- 1 Projectes viaris: L'inici de la variant de la N-340 i l'eix transversal per desviar el tràfic pesat del Port de Tarragona fora del centre.
- 2 Equipaments multidisciplinaris: Construcció de centres cívics a Bonavista i Torreforta, a més de la creació d'instal·lacions esportives dignes.
- 3 Zones de vianants: L'aposta per la peatonalització del carrer Major i Méndez Núñez per dinamitzar el comerç a la Part Alta i el centre.
- 4 Espais verds: Compra de terrenys per a futurs pulmons urbans, com el parc de la ciutat i els jardins del Miracle.
"No podem parlar d'integració cultural o humana si tenim barreres físiques importants o si el veí encara té els carrers de fang i les clavegueres no funcionen."
Reptes de futur a la part baixa i litoral
L'entrevista conclou amb els projectes pendents per a la dècada dels 90, destacant la intervenció a la Part Baixa i el barri d'El Serrallo. Es planteja la supressió del pas a nivell de la plaça dels Carros i la recuperació de la façada marítima. Burgessé subratlla que, tot i haver executat el 60% del pla, cal seguir amb una política de continuïtat per redreçar definitivament la ciutat cap al segle XXI.