La inauguració de la reforma del Teatre Metropol el 1995
S'anuncia amb entusiasme que el 10 de març de 1995 el desig de la ciutat de tenir un teatre propi s'ha fet realitat, destacant l'espera i el suport del públic.
Explicació del procés des de l'adquisició de l'edifici el 1991 fins a la plasmació del projecte de reforma i restauració integral del teatre.
Es descriu el pas de l'antic Patronat Obrer a la realitat actual, subratllant la dificultat de recuperar l'obra de Josep Maria Jujol i adaptar-la al present.
El Teatre Metropol es defineix com un nou símbol del tarragonisme que aglutinarà la vida cultural i revitalitzarà l'escena local.
Inauguració i recuperació del Teatre Metropol
El 10 de març de 1995 marca una fita històrica per a la cultura tarragonina amb la inauguració del reformat Teatre Metropol. Després d'un llarg període d'espera i de reivindicació ciutadana, la ciutat recupera un espai emblemàtic que havia quedat en un estat de conservació precari.
Un projecte de restauració complex
La transformació de l'antic teatre del Patronat Obrer ha estat un procés meticulós que va començar amb l'adquisició de l'immoble el maig de 1991. Els punts clau de la intervenció han estat:
- Recuperació arquitectònica: El gran repte ha consistit a restaurar l'obra original de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol.
- Modernització: Més enllà de la restauració, s'ha adaptat l'edifici a les necessitats tècniques i funcionals de la Tarragona actual.
- Superació de dificultats: La singularitat de l'arquitectura jujoliana ha fet que la reforma no fos una tasca fàcil, especialment després d'anys en què l'edifici va ser un cinema i va acabar gairebé en ruïnes.
Impacte en el tarragonisme
L'obertura d'aquest espai es descriu com una victòria per a la ciutat i un nou pol d'atracció cultural. Com s'ha afirmat durant l'acte:
"El Teatre Metropol serà des d'avui un element més del tarragonisme... al voltant seu s'aglutinarà la vida cultural de la nostra ciutat."
Amb aquesta aposta, es preveu que les parets i l'escenari recuperin la vida pròpia, oferint a la població el teatre que feia temps que desitjava.