L'enderroc de les cases barates i l'evolució urbana
Es comenta com les màquines en pocs dies enderroquen les cases construïdes fa més de 60 anys i la necessitat de renovació.
Es manifesta enyorança per les velles cases barates on han viscut coneguts, però també entusiasme per la construcció d’un nou edifici.
S’evoca el passat jugant a la zona, inclòs el quiosc de xutxes, i la relació personal amb els baixos que l’entrevistat va habitar durant 23 anys.
Memòria viva de les cases barates
El testimoni recollit reflecteix un moment de transició emocional i urbanística marcat per l'enderroc d'unes construccions amb més de 60 anys d'història. Els interlocutors expressen una barreja de nostàlgia pel passat i il·lusió pel futur de la zona.
Punts clau de la transformació
- Sentiment de pèrdua: L'enderroc afecta edificacions on han viscut coneguts i amics, generant una tristor inevitable en veure com desapareixen les estructures originals.
- Records d'infantesa: Es rememoren espais quotidians com el quiosc de llaminadures i les estones de joc al carrer.
- Modernització: Malgrat la recança, s'accepta l'enderroc com a part de l'evolució de la ciutat, amb expectatives positives sobre els nous equipaments, com la possible arribada del Corte Inglés.
El valor del llegat
L'acte de filmar l'enderroc esdevé una eina per preservar la memòria històrica per a les generacions futures:
"Estic filmant també perquè, mira, potser els meus nets un dia ho recordaran."
L'experiència personal d'haver viscut més de dues dècades en aquests baixos subratlla el fort vincle identitari entre els veïns i el seu barri.

