#27 - Mitologia, Klimt i modernisme a Tarragona

Resum general

En aquest episodi de Cultius Culturals a Tarragona Ràdio, el programa es posa «ben mitològic» i combina mitologia clàssica, història de l’art i patrimoni modernista de Tarragona. El fil conductor és l’obra de Gustav Klimt, especialment el quadre “Danae” i el retrat d’Adele Bloch-Bauer, i a partir d’aquí s’obren diverses seccions que exploren:

• La representació de Danae a l’art occidental i el tractament de la pluja daurada de Zeus.

• Una lectura feminista i reivindicativa d’Afrodita dins la mitologia grega.

• Les connexions entre la secessió vienesa i el Mercat Central de Tarragona, obra modernista de Josep Maria Pujol de Barberà.

• La història del retrat d’Adele Bloch-Bauer de Klimt, el seu espoli nazi i la posterior restitució als hereus (explicada també a la pel·lícula La dama d’or).

• Un viatge a la mitologia de la Polinèsia a través de la pel·lícula de Disney Vaiana i el semidéu Maui, connectant-lo amb mites com Prometeu o Loki.

L’episodi tanca amb una reflexió sobre els mites compartits entre cultures i la idea d’un inconscient col·lectiu (Carl Jung) que fa que arreu del món apareguin relats similars: robatoris del foc, grans inundacions, semidéus embaucadors, etc.

1. Introducció i plantejament del programa

Presentació i temàtica

• El programa s’obre amb música i la salutació habitual: són Cultius Culturals, espai cultural de Tarragona Ràdio, actiu com a bloc des del 2013 i com a podcast des del 2021.

• Al capítol d’avui anuncien que es posaran «ben mitològics» i que parlaran de mitologia des de diferents vessants:

- Obra d’art central: “Danae” de Gustav Klimt (1907). - Seccions específiques sobre mitologia clàssica (Laura, Guiomar), anàlisi simbòlica (Alba) i retrat del personatge (Maria, per àudios).

• Recorden les xarxes socials: Instagram @CultiusCulturals, on pengen les imatges de les obres comentades.

2. “Danae” de Klimt i la mitologia clàssica

Context de Gustav Klimt i la secessió vienesa

• Presenten Gustav Klimt com a pintor simbolista austríac de principis del segle XX i figura clau de la secessió vienesa.

• Expliquen la secessió vienesa com l’equivalent a el modernisme català:

- Art burgès, decoració floral. - Paral·lelisme amb el Palau de la Música Catalana o altres obres modernistes, però traslladat a Viena i al centre d’Europa.

• El simbolisme s’associa a:

- Misteri del món, poesia i una mirada mitològica al passat. - Retorn a l’antiguitat clàssica (grecs i romans), però no des del neoclassicisme mesurat, sinó des d’una visió més emocional, misteriosa i ornamental.

• Destaquen els daurats de Klimt, que evoquen:

- El pa d’or dels retaules medievals. - Els mosaics bizantins.

Descripció del quadre “Danae”

• Per als oients que només escolten la ràdio, descriuen visualment el quadre:

- Danae apareix com una jove de cabell roig, recollida en posició fetal, com un infant al ventre matern. - Està reclinada sobre una mena de llit o tela, nu·la, en una composició molt tancada i recollida. - A la banda superior i lateral es veu un torrent daurat que l’envolta i baixa entre les seves cames: és la pluja d’or amb què Zeus la fecunda, d’on neix Perseu.

• La narració mítica:

- Danae és empresonada pel seu pare Acrisi (rei d’Argos) en una torre de bronze. - Zeus la visita en forma de pluja d’or i la fecunda.

Debat sobre la mirada masculina en la interpretació de l’obra

• Comenten que sovint s’afirma que l’expressió de Danae (boca entreoberta) denota excitant sexual davant el torrent d’or.

• Les conductores qüestionen aquesta lectura i la qualifiquen de:

- “Interpretacions de senyoros”, és a dir, lectures masculines i patriarcals que pressuposen plaer en situacions clarament problemàtiques.

• També destaquen altres elements simbòlics:

- El vel porpra com a referència al seu llinatge imperial (filla de rei). - La postura fetal com a recurs compositiu per donar dinamisme i reforçar la sensació de recolliment.

3. “Danaes pel món”: la figura de Danae a l’art europeu

Recorregut per diferents “Danae” famoses

L’Alba fa un repàs de diverses representacions de Danae en la pintura occidental, explicant com es repeteix el tema i com es va transformant la mirada sobre el mite.

3.1. Correggio

• Correggio, obra encarregada pel duc de Màntua Frederic II.
• Formava part d’una sèrie dedicada a les amant de Júpiter/Zeus.
• Característiques:

- Danae reclinada sobre un llit. - Presència d’un Cupido/putto que acompanya l’escena.

• L’Alba la considera la menys interessant, més simple i convencional dins el tema.

3.2. Les “Danae” de Ticià

• Ticià (i el seu taller) va pintar múltiples versions de Danae, molt difoses i influents.

• Característiques generals:

- Cos femení reclinat, molt proper a la Venus d’Urbino: sembla la mateixa model repetida. - Progressiva desvetllació del cos (cada versió més nua, menys coberta per teles).

• Versions destacades:

- Capodimonte (Nàpols): encara amb putto/Cupido al costat. - Wellington Collection (Londres): el putto es substitueix per una anciana serventa que intenta literalment recollir la pluja d’or, creant una imatge inquietant de complicitat utilitarista. - Hermitage (Sant Petersburg): - Apareix la cara de Zeus entre els núvols, observant mentre cau la pluja d’or. - L’escena es torna encara més tèrbola i inquietant. - Museu del Prado (Madrid): - Probablement la versió més coneguda. - S’afegeix un gosset a la imatge, símbol de fidelitat, tot i que les tertulianes ironitzen sobre la tendència de la història de l’art a inventar simbolismes sense base documental clara.

3.3. Artemisia Gentileschi

• Destaquen amb entusiasme la “Danae” d’Artemisia Gentileschi (Museu d’Art de Saint Louis).

• Motius pels quals la consideren la millor interpretació:

- Fons totalment negre, que fa ressaltar la pluja d’or com un cel estrellat. - Transmet solitud davant del destí i una dimensió sublim del patiment, més que no pas complaença o plaer. - Ofereix una mirada molt diferent de la de Ticià, menys objectualitzadora i més empàtica amb Danae.

• Reivindiquen Artemisia com a artista que reverteix la mirada masculina tradicional sobre aquests mites violents.

4. Afrodita: relectura feminista d’una deessa del desig

Naixement i singularitat dins el panteó grec

La Laura dedica la seva secció a Afrodita, presentada com una dona incomresa de la mitologia grega, sovint menystinguda o ridiculitzada.

• Naixements possibles d’Afrodita:

- Versió clàssica: sorgeix de l’escuma del mar fecundada pels genitals d’Urà, tallats per Cronos. - Versió alternativa: neix directament de l’escuma del mar, sense mare ni pare, com a manifestació pura de vida, bellesa i desig.

• Implicacions d’aquest origen:

- Afrodita no té lligam familiar directe amb Zeus (no és ni germana, ni esposa, ni filla bastarda). - En aquesta lectura, queda pràcticament al mateix nivell que Zeus, com una força autònoma.

Enfrontament amb Zeus i matrimoni imposat

• En veure Afrodita, tots els déus queden fascinats; Zeus també la desitja i intenta posseir-la.

• Afrodita refusa Zeus amb consciència del seu propi valor.

“El seu cos i el seu plaer li pertanyen només a ella.”

• Aquest no a Zeus és el que la condemna:

- Zeus, ferit en el seu orgull, decideix castigar-la. - La casa amb Hefest, déu de la forja, físicament marcat (coix, sovint descrit com a lleig) i socialment menystingut.

Lliure desig i múltiples amors

• Tot i el matrimoni imposat, Afrodita no renuncia a la seva llibertat:

- Manté una relació intensa amb Ares, déu de la guerra (únic fill legítim de Zeus i Hera). - Té altres amants, com Adonis, entre molts altres.

• El seu comportament desafia la idea que el matrimoni ha de controlar el desig femení.

• Contrasta amb deesses com Atena, Artemisa o Hèstia, presentades sovint com a més “respectables” perquè són verges.

“Afrodita decideix tenir les dues coses: poder i plaer.”

Afrodita com a símbol de llibertat sexual i amor sense límits

• Molts mites i autors posteriors l’han descrita com a capritxosa, enganyosa, destructiva, reflectint un rebuig moral al seu desig lliure.

• En canvi, la Laura la reivindica com a símbol de:

- Dret al plaer. - Autonomia sobre el propi cos. - Amor i desig com a poder, no com a debilitat.

• Exemple clau: el Judici de Paris i la poma d’or per a la més bella:

- Finalistes: Hera (promet matrimoni poderós), Atena (glòria a la guerra), Afrodita (promet l’amor d’Helena d’Esparta, la dona més bella de Grècia). - Paris escull Afrodita: ella guanya no per força física o autoritat política, sinó pel poder del desig.

• Afrodita també és símbol per autores com Safo de Lesbos, que la invoca com a protectora de l’amor entre dones i de formes d’amor no normatives.

Afrodita avui

• Per la Laura, Afrodita continua vigent cada vegada que les dones afirmen:

- «Decidim sobre el nostre cos, el nostre plaer i el nostre desig.»

• Conclusió de la secció:

- Afrodita no és només «la guapa desitjable»; és la primera que planta cara a Zeus i manté la seva autonomia, i això la converteix en una figura molt potent dins d’una lectura feminista de la mitologia.

5. De Viena a Tarragona: Otto Wagner i el Mercat Central

De la secessió vienesa a l’urbanisme modern

La Guiomar obre la seva secció d’arquitectura recordant que la temporada passada ja havien parlat del pavelló de la Secessió de Viena i ara es fixaran en el pavelló de Karlsplatz d’Otto Wagner.

• Otto Wagner (finals s. XIX – inicis s. XX):

- Arquitecte clau en la modernització de Viena. - Gran interessat en l’urbanisme i el transport públic.

• Projecte estrella: la construcció del Stadtbahn de Viena (sistema ferroviari urbà, precursor del metro actual) cap al 1900:

- Combina funcionalitat i art. - Les estacions, especialment els pavellons de Karlsplatz, són icones del modernisme vienès. - Ús de ferro estructural, lloses de marbre i decoració vegetal que dignifiquen el transport públic.

• Actualment, un dels pavellons és un espai museïtzat dedicat a Wagner i a la transformació de Viena en una metròpoli moderna.

Connexió amb el Mercat Central de Tarragona

• El punt clau: aquest pavelló de Viena inspira directament l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà en el disseny del Mercat Central de Tarragona.

• Context urbanístic:

- Any 1911. - L’actual plaça Corsini encara no és un centre urbà consolidat; havia estat fins i tot camp de futbol en una zona poc edificada. - Emplaçament estratègic: a mig camí entre la Part Alta i el Port de Tarragona, ideal per esdevenir un nou centre neuràlgic.

• El Mercat Central es converteix així en:

- Un gran edifici modernista al servei de la vida quotidiana. - Una peça clau de la ciutat moderna.

Característiques arquitectòniques del Mercat Central

• Planta original:

- Creu llatina inscrita en un rectangle, amb una sola planta (avui modificada amb més nivells i reformes recents). - Coberta amb fibrociment i enrejolats recuperats a l’última reforma, que permeten una llum tamisada a l’interior.

• Façanes:

- Té quatre façanes que podrien considerar-se pràcticament principals. - La façana principal es distingeix per uns elements de forja més marcats.

• Picada d’ullet a Otto Wagner:

- A cada façana hi ha una pilastrada amb capitell jònic i motifs vegetals. - Es configura un marc de tres arcs (el central més gran) que recorden clarament el pavelló de Karlsplatz.

“Gràcies a Pujol de Barberà tenim un pedacito de la secessió vienesa a la nostra ciutat.”

Reflexió sobre el modernisme tarragoní

• La Guiomar assenyala que el modernisme a Tarragona està encara poc conegut i poc museïtzat.

• Apunta, però evita entrar massa al detall, temes com:

- Necessitat d’un centre d’interpretació de Jujol al Teatre Metropol. - Reptes del nou Museu d’Art Modern al Palau de la Diputació i la falta d’un relat clar sobre el modernisme tarragoní.

• S’obre també un petit incís sobre el nou Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MACA) a Tarragona, com a nova oferta cultural a la ciutat.

6. Adele Bloch-Bauer, Klimt i l’espoli nazi

La Maria intervé per àudios per parlar d’un altre gran quadre de Klimt: el retrat d’Adele Bloch-Bauer (1907), conegut com la dama d’or.

L’obra i el seu estil

• El retrat d’Adele Bloch-Bauer I és considerat el cim de l’“època daurada” de Klimt.

• Influències estilístiques múltiples:

- Africana, asiàtica, bizantina i egípcia.

• Origen del retrat:

- Comanda del marit d’Adele, Ferdinand Bloch-Bauer, empresari del sucre. - Klimt triga quatre anys a completar l’obra, fent molts esbossos i viatges d’estudi.

• Viatge a Itàlia:

- Visita Ràvena i els mosaics bizantins de Sant Vitale. - Especialment els mosaics de Justinià i Teodora, que inspiren el fons daurat, la frontalitat i la solemnitat del retrat.

Descripció formal i simbòlica del retrat

• Posició d’Adele:

- No queda clar si està asseguda o dreta, però reposant sobre una mena de pedestal o banc recobert d’espirals que es fonen amb el fons.

• Elements destacats:

- Aureola daurada al voltant del rostre. - Galtes envermellides i llavis vermells, que li donen un aire de sensualitat i intensitat. - Porta una gargantilla de diamants, regal de casament del seu marit (enllaç amb un capítol anterior sobre joieria). - El vestit presenta motifs d’ulls protectors i triangles daurats. - Interpreten aquests elements com a amulets de protecció, relacionats amb la mala salut crònica d’Adele. - Al mantell hi ha les inicials A i B en relleu, al·lusió directa al seu nom.

Destí del quadre: espoli i restitució

• Adele Bloch-Bauer mor el 1925, als 43 anys, per meningitis.

• En el seu testament, expressa el desig que els quadres de Klimt passin a la Galeria Austríaca (avui Galeria Belvedere).

• Amb l’annexió nazi d’Àustria (1938):

- Les propietats de la família Bloch-Bauer, jueus acomodats, són confiscades. - El marit, Ferdinand, fuig a Suïssa i passa la vida intentant recuperar les obres sense èxit.

• Després de la mort de Ferdinand:

- L’herència passa a tres nebodes, una de les quals és Maria Altmann.

• Lluita legal:

- El 1998, una nova llei austríaca de restitució d’obres d’art espoliades obre una escletxa legal. - Després d’anys de litigis, un tribunal arbitral austríac falla el 2006 a favor dels hereus de Bloch-Bauer.

• Resultat:

- Maria Altmann recupera el quadre. - El ven a la Neue Galerie de Nova York, on actualment es pot contemplar.

La pel·lícula “La dama d’or”

• La Maria recomana la pel·lícula “La dama d’or” (2015):

- Protagonitzada per Helen Mirren (Maria Altmann), Ryan Reynolds i Daniel Brühl. - Narra l’odissea legal i emocional de la recuperació del retrat. - Destaca tant per la recreació del context històric com per la representació visual de l’obra de Klimt.

7. Maui i la mitologia de la Polinèsia: més enllà dels grecs i romans

La Guiomar vol trencar l’eurocentrisme de la mitologia habitual (grecoromana) i porta un exemple de mitologia oceànica/polinèsia a partir de la pel·lícula de Disney “Vaiana”.

Ubicació i fonts

• Explica que la Polinèsia inclou territoris com:

- Hawaii, Nova Zelanda (maoris), Rapa Nui (illa de Pasqua i els moais), i moltes illes del Pacífic central.

• Es basa en “El libro de la mitología” (editorial Akal), que recull mites d’arreu del món.

El semidéu Maui

• Maui és un semidéu maori/polinèsic, protagonista també a Vaiana.

• A la pel·lícula, els tatuatges de Maui representen les seves gestes heroiques, de manera similar a com Hèrcules acumula gestes a la mitologia grega.

• Una de les gestes més importants:

- Amb el seu am (ham, ganxo màgic), Maui pesca illes del fons del mar i les fa emergir a la superfície. - La cançó de la pel·lícula ho resumeix amb el vers: «gràcies per les illes que vaig fer emergir».

• Detall mític: en algunes versions, l’am de Maui està fet amb ossos de la seva àvia, reforçant el vincle amb l’ancestre i el món espiritual.

Robar el foc als déus

• Guiomar explica breument el mite de com Maui obté el foc per als humans:

- La seva mare és una deessa de l’inframón. - Maui es transforma en ocell i descendeix a l’inframón per robar el foc. - Provoca un gran incendi a l’inframón; les brases arriben a la terra i els humans descobreixen la cuina i l’aliment calent. - Finalment, guarda brases en fibres de coco, un recurs omnipresent a la Polinèsia (menjar, teixits, cistelleria...).

• Comparen aquest mite amb altres figures anàlogues:

- Prometeu, que roba el foc als déus per donar-lo als humans. - Loki, déu embaucador de la mitologia nòrdica.

Mites comuns i inconscient col·lectiu

• Guiomar assenyala que molts mites de cultures diferents comparteixen patrons similars:

- Històries de grans inundacions. - Relats de robatoris del foc. - Figures de semidéus embaucadors.

• Ho relaciona amb la idea d’una religió primigènia compartida al neolític, i amb el concepte d’inconscient col·lectiu de Carl Jung:

- Tots portem dins arquetips i imatges simbòliques heredades de molt antic. - Exemples quotidians: la sensació de confort davant del foc, que connecta amb experiències prehistòriques comunes.

8. Tancament del programa

Comiat i reflexió final

• Recorden que Cultius Culturals és el programa de cultura «que no sabies que estaves esperant» a Tarragona Ràdio.

• Agraeixen la feina tècnica de Sílvia García i la presència de tots els oients a l’altra banda.

• Reforcen la invitació a seguir-los a Instagram @CultiusCulturals, on es poden veure les imatges de les obres comentades (Danae, Afrodita/Botticelli, Adele Bloch-Bauer, Mercat Central, Maui, etc.).

• El programa es tanca amb la cançó “Magnòlies” del darrer disc de Rosalia, com a peça de comiat.

Idees clau del capítol

• Mitologia clàssica reinterpretada: Danae i Afrodita serveixen per qüestionar lectures patriarcals dels mites grecs.

• Història de l’art com a fil conductor: Klimt, Ticià, Correggio, Artemisia Gentileschi, Botticelli i el modernisme vienès s’entrellacen amb el Mercat Central de Tarragona.

• Patrimoni local: es reivindica el modernisme tarragoní i el Mercat Central com a punt de contacte amb la secessió vienesa.

• Memòria i justícia: el cas d’Adele Bloch-Bauer exemplifica la problemàtica de l’espoli nazi i les lluites de restitució.

• Mites globals: la secció de Maui mostra com relats molt llunyans geogràficament comparteixen estructures amb la mitologia europea, reforçant la idea de motifs universals.