25 anys del Sona9 i records tarragonins

Resum general del Podcast

En aquest episodi, des dels Estudis de Tarragona Ràdio, la Sílvia i en Jordi Sobranyes dediquen la secció a celebrar els 25 anys del Sona9, el concurs de maquetes i propostes musicals que ha esdevingut un referent per a grups emergents de tot el país. El focus se centra especialment en grups i artistes vinculats a Tarragona i comarques que han passat pel concurs.

Es combinen fragments d’entrevistes enregistrades amb músics i protagonistes històrics del Sona9 amb els comentaris en directe a l’estudi. El to és nostàlgic, molt còmplice i ple d’anècdotes sobre concerts, maquetes, gravacions i trajectòries personals.

1. Introducció i context del programa

Presentació a l’estudi

• La Sílvia obre el programa amb una entradeta més poètica i intimista, i tot seguit dona pas a Jordi Sobranyes “en vivo i en directe”.
• Es comenta, en clau d’humor, la nominació de la Sílvia als Premis Art com a millor periodista musical, i com això li genera nervis i insomni.

"No me'n posis nerviosa, que porto dos o tres dies que no puc dormir bé."

Presentació del tema del dia

• El tema central: els 25 anys del Sona9, un concurs que va començar el maig de 2001 com a concurs de maquetes i que ara és un aparador de propostes musicals emergents.
• Es destaca que hi haurà una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, on es reuniran molts ex-concursants.

• Es menciona una llista llarga de noms participants a la festa (Anímic, Bigué, Vicky Mel, Capboc, Clarenbald, Dan Peralbo, Eloi Durant, Núria Durant, Est o Est, Gada Gang –de Cambrils–, Gataca, Gavina MP3...).

El programa decideix centrar-se en grups i artistes de les comarques de Tarragona que han passat pel Sona9.

2. La Tarambanda: pioners tarragonins al Sona9 (2001)

Recordant el preliminar de Tarragona

• Primer focus: La Tarambanda, un dels grups participants a la primera edició del Sona9 (2001).
• Van actuar al primer preliminar fet a Tarragona, el 20 de juny de 2001 a la Vaqueria.

• Aquella nit també hi tocaven:

- Els 3 - Set de Bar - Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata

Testimoni de Toni Martínez (guitarrista)

Toni Martínez rememora aquella època:

• Situa clarament l’any: 2001, primera edició del Sona9.
• Ho defineix com una experiència superemocionant perquè eren molt joves i era la primera vegada que arribaven “tan lluny”.
• Explica que tot semblava pujar com l’escuma:

- Els anaven molt bé les prèvies. - Tenien fans i fanes que els seguien a tot arreu.

"Va ser una època molt bonica."

Claus de l’èxit de La Tarambanda

Toni destaca dos elements clau:

• Les bones cançons de l’Eduard Soler (cançons pop, melòdiques i enganxoses, amb lletres molt ben treballades).
• L’encant i magnetisme de l’Anna Cosell com a cantant.

"Aquests dos elements van fer que ho féssim cada vegada més bé i que anéssim arribant cap a aquesta final del Sona9."

La final a Vic i el repertori

• Van arribar a la final a Vic, en una nit freda i amb poc públic, però amb les persones “que havien de ser-hi”.
• Formació de La Tarambanda a la final:

- Anna Cosell – veu (de la Secuita) - Eduard Soler – baix - Toni Martínez – guitarra (de Valls) - Jaume Martínez – teclats (ara als Fenyrray) - Dani Catena – bateria (ara amb Els Catarres, de Tarragona) - Oriol Oliver – guitarra

• Cançons que recorda del repertori:

- Tempesta (la més popular entre el públic) - Fira - Improvisant - Ferola

Gravació i llegat

• La maqueta de La Tarambanda es va gravar als estudis Tívoli amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), en una època en què enregistrar pel teu compte era molt difícil i calia anar a un estudi professional.
• Toni remarca que la producció de Jesús Rovira va ser molt bona i que en van aprendre molt.

"Queda el record, queden unes bones cançons."

• Amb la maduresa, Toni pensa que gaudirien encara més avui una experiència així, perquè ara s’expressen millor musicalment i emocionalment.
• Assegura que tots els membres del grup porten aquella nit dins com un record boníssim.

Escolta de “Tempesta”

• El programa fa sonar fragments de Tempesta de La Tarambanda, utilitzant-la com a banda sonora nostàlgica d’aquests records.

3. Ariel Santa Maria i la banda del Pere Mata: l’home-espectacle

Participació al Sona9 a la Vaqueria

• El programa dona pas a Ariel Santa Maria, personatge icònic i excèntric, que recorda la seva participació al Sona9 amb la banda del Pere Mata a la Vaqueria de Tarragona.

• Ariel explica amb to desimbolt que aquell dia anava “molt borratxo, molt drogat”, però igualment ho recorda prou bé.

• Comenta que havia intentat tocar moltes vegades a la Vaqueria amb altres formacions (com Flanges), però que no hi havia manera que els contractessin fins que amb “els serenòs” s’hi van poder colar.

Reportatge previ i televisió

• Recorda que va presentar la instància a la revista Enderrock i que Pep Blai els va fer un reportatge:

- Tot un dia filmant al local d’assaig. - Gravació a casa del “Cristo”, membre de la banda.

• Aquell concert preliminar a Tarragona coincidia amb La Tarambanda, els 3 i Set de Bar.

La famosa guitarra trencada

• Ariel narra la seva obsessió per xafar una guitarra en directe davant les càmeres de TV3 i Canal 33 perquè quedés ben registrat.
• El problema: la fusta del terra i de les parets de la Vaqueria feia difícil rebentar-la com calia; buscava pedra o totxo per fer més efecte escènic.

"Volia que es vegués bé com se’n fa una guitarra. Però nen, no hi havia manera de xafar-la."

Nervis, errors i bon humor

• Explica que la banda estava molt nerviosa perquè semblava un esdeveniment molt important.
• Recorda errors durant l’actuació (com començar una cançó en un to equivocat) i com repetien temes, però sempre amb molta rialla i sentit de l’humor.
• Menciona col·laboracions com l’Agnès Montferrer fent cors.

Reflexió sobre el “Rockstar” i tocar de peus a terra

• Ariel recorda una bronca del “Martínez” (Toni Martínez de La Tarambanda) perquè considerava una tonteria la idea de voler ser rockstar.

"Aquí no pots ser l’Alice Cooper ni pots ser un Marilyn Manson, perquè aquí estem a la terra de la botifarra i l’escudella."

• Aquesta frase resumeix molt bé la idea de posar els peus a terra en el context musical català.

Continuïtat artística i política

• Ariel comenta que creu que aquell any van guanyar “els Sapo”, un grup de Girona que considera molt bo.
• Recorda que arran de la seva aparició al Sona9 se’l va començar a considerar “el crac del Sona9”, especialment arran de l’emissió del concert al Canal 33.

• Actualment (2025), explica que:

- Li queda pràcticament només el Canyi com a company habitual. - La resta de membres s’han jubilat, tenen canalla, etc. - Està gravant un nou disc “Gaudim Reus”, com a segona part de Cançons de RTV.

• Sobre política, diu que si algun dia es torna a presentar a eleccions a Reus seria per ser alcalde amb majoria absoluta, no per ser només regidor.

Invitació a Tarragona Ràdio

• Després del seu testimoni, Sílvia comenta amb Jordi que Ariel està convidadíssim a venir a Tarragona Ràdio quan vulgui.
• Recorda que l’últim cop que hi van parlar va ser per una cançó de l’estiu i que fa temps que el té “despistat”.

• El programa fa sonar un fragment de música d’Ariel Santa Maria.

4. L’Angelot i Les Ànimes: la prèvia de Lleida (River Café)

El preliminar de Lleida (2001)

• Jordi explica que, en aquella mateixa primera edició del Sona9 (2001), una setmana abans del preliminar de Tarragona, hi va haver el preliminar de Lleida al River Café (13 de juny de 2001).

• Allà hi van actuar:

- Busquenbaix - Fly - L’Angelot i Les Ànimes (de Vilella)

Records de l’Angelot i Les Ànimes

• Un membre del grup (baixista Pere Aguadé) recorda:

• Un ambient de nervis, expectació i ganes de participar i guanyar.
• La formació del concert:

- Pep Boada – veu (l’Angelot, qui canta Les Ànimes) - Tom Salvat – bateria - Jaume Ramon Salvany – guitarra - Pere Aguadé – baix

• Havien acabat de gravar una maqueta amb Jesús Rovira (Lax’n’Busto), repetint així el patró de grup emergent que passa per un productor de referència.

• Cançons destacades de l’època:

- Sense estels - Compte temps - Superstar

Evolució del grup

• Explica que el projecte continua en actiu, tot i els canvis:

• El nucli actual manté bateria i baix de l’etapa de rock dur (rock “dur” / “rock i ar”), i s’hi han anat incorporant músics més joves.
• Han passat 4 o 5 cantants pel grup.
• L’actual cantant és Bàrbara Flores, una noia de Valls que hi és des de 2012.
• El nou guitarrista, molt jove (vint-i-pocs anys), s’hi ha incorporat darrerament, tot i que ha patit una lesió seriosa en un concert (li va caure una torre de llums al damunt, que el va deixar de baixa).
• L’últim concert que recorda és a la Vilella Alta.

5. Eloi Durant: un guanyador recent del Sona9 (2023)

Guanyador del Sona9

• El programa incorpora la veu de Eloi Durant, artista de Tarragona que va guanyar el Sona9 l’any 2023.

• Eloi descriu l’experiència com a molt recent i molt divertida, marcada per la dinàmica de proves successives:

"És com anar fent un caminet de proves, com un repte diferent."

• Destaca que el Sona9 té la particularitat de no ser només tocar en directe, sinó també participar en proves creatives (com musicar poemes), cosa que el fa diferent d’altres concursos.

Cançons i proves del concurs

• Eloi explica que el va acompanyar Pau Vinyals, el productor musical amb qui treballa habitualment.

• Una de les proves consistia a musicar un poema. Ell va fer:

- Anell del cercle (poema musicat)

• A la final, recorda haver interpretat:

- Pluja - Llum - I fins a un total de cinc cançons.

Després de guanyar el Sona9

• L’any 2025 Eloi explica que ha estat reposant, posant coses a lloc i fent música nova.

• El Sona9 li ha permès:

- Fer un primer disc, gravar-lo i girar-lo. - Viure moltes experiències que ara l’han ajudat a plantejar-se quin tipus d’artista vol ser i quin ritme de treball vol seguir.

"El primer disc va ser molt ràpid i ara estic anant una mica més a poc a poc."

6. Pep Blai: la mirada del presentador i jurat

El paper als inicis del Sona9

• El darrer testimoni és el de Pep Blai, que als primers Sona9 no hi participava com a músic, sinó com a presentador i membre del jurat, juntament amb Lluís Andrau i Albert Puig.

• La seva feina era pujar a l’escenari i obrir els concerts amb el clàssic: “Comencem el concurs!”.

Bon rotllo i esperit de descoberta

Pep Blai subratlla diversos elements clau dels inicis del Sona9:

• Hi havia una gran connexió entre el jurat i els músics, tot plegat amb molta naturalitat.
• El concurs va néixer com una iniciativa gairebé autofinançada, amb un cert esperit de “anem a provar a veure què passa”.

"Ens basàvem amb el bon rotllo i amb les ganes de descobrir gent diferent."

• Era una època d’experimentació:

- El públic hi anava amb curiositat. - Els grups venien d’arreu del territori.

Impuls al català i a totes les comarques

• Un punt important que remarca Pep Blai és l’impacte del Sona9 en la normalització lingüística:

Molts grups que cantaven en castellà o anglès es presentaven al concurs en català i, a partir d’aquí, continuaven fent música en català.

• També destaca com el Sona9 va dignificar totes les comarques:

"La gent de Tarragona, la gent de Reus, la gent de Valls es van sentir en igualtat de condicions... igual que qualsevol grup de Barcelona."

• El jurat premiava sobretot la personalitat i les idees pròpies, per sobre de la tècnica pura:

"Ens semblava molt més important potenciar algú que té bones idees i que té ganes i personalitat, molt més que la tècnica per ella mateixa."

Això feia que tothom sentís que podia tenir opcions reals de guanyar, alimentant la il·lusió.

Trajectòria professional de Pep Blai

• Explica que, gràcies a la feina en televisió (3XL.9 i programes musicals al Canal 33), avui és professor de català a 3r i 4t d’ESO, on utilitza molta música, sèries i documentals per ensenyar.

• Aquesta feina li dona estabilitat i temps per escriure llibres, que és la fase on es troba actualment.

• Recorda amb afecte el programa 3XL.9 i la manera de treballar:

- Anaven amb una furgoneta arreu del país. - Feien reportatges als pobles i a les cases dels grups, en lloc de fer-los venir a Barcelona. - Donaven protagonisme tant als grups com a personatges com Ariel Santa Maria.

La televisió va començar a descobrir Ariel Santa Maria arran del Sona9, i després se’l va seguir quan es va presentar a eleccions, etc.

El “crac del Sona9”

• Pep Blai menciona un personatge recurrent als concerts: Jordi Sobranyes, que assistia a tots els Sona9 i va merèixer el títol de “el crac del Sona9”.

• Això lliga amb el present, perquè Jordi és ara el col·laborador setmanal que porta la secció musical al programa de la Sílvia.

7. Tancament: festa del 25è aniversari

• En el tram final, la Sílvia recorda que normalment en Jordi Sobranyes hi intervé amb píndoles gravades, però que aquest cop és en directe per anunciar una cita important.

• Repetint-ho gairebé com un eslògan, deixen clar el missatge clau:

Dijous hi ha la festa del Sona9, 25è aniversari, a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, a partir de les 7 de la tarda.

• S’anuncia que hi actuaran, entre d’altres, Gada Gang (de Cambrils).
• El programa es tanca amb comiat cordial entre Sílvia i Jordi, i recordant la continuïtat del programa fins al cap de setmana següent.

Idees clau del Podcast

• 25 anys del Sona9: recorregut històric del concurs des de 2001 fins a 2025.
• Protagonisme tarragoní: La Tarambanda, Ariel Santa Maria, Eloi Durant, l’Angelot i Les Ànimes, Gada Gang.
• Paper dels mitjans (TV3, Canal 33, Enderrock, programes com 3XL.9) en la difusió de grups emergents.
• Impacte cultural i lingüístic: impuls al català en la música i igualtat d’oportunitats per a totes les comarques.
• Trajectòries personals: del concurs al present – músics que continuen, que han canviat de formació o que han trobat altres feines vinculades a la cultura.
• Festa del 25è aniversari: retrobada d’ex-concursants i celebració d’un quart de segle de música emergent.