Cantimplora cursi i Flowers: melodies i amistat
La locutora introdueix l’edició de *Fans de Tarragona* explicant que repassaran moments viscuts al programa i dóna pas a continguts musicals. Es comença a escoltar un fragment d’una cançó abans de l’entrevista principal.
La locutora saluda **José Juan González** als **estudis de Tarragona Ràdio** i aclareixen el seu nom. Ell explica l’origen del títol **"Cantimplora cursi"**: buscava paraules iguals en català i castellà, la cantimplora simbolitza que ha deixat de beure alcohol i, a més, conté el joc de paraules *cantar + plorar*. Assumeix amb orgull que el disc és molt cursi.
Parlen de la cançó **"Bella/Maca"** i de com ell ha fet versions en català de temes escrits inicialment en castellà. Explica que la veu li surt diferent en català, més aguda, i que ha canviat expressions i matisos entre idiomes, permetent-se llicències com traduir "bella" per "maca". La locutora destaca que cada versió té una intencionalitat diferent, gairebé com si fossin jocs de trobar diferències.
José Juan interpreta **"Maca"** en directe només amb veu i guitarra, amb una mica de reverberació afegida per la locutora. La cançó descriu situacions en un bar, converses, admiració cap a una noia que no es veu maca i referències a **Tarragona** i a la mirada distant de Roma. Després comenten detalls de la lletra, com el canvi d’"el calvo" en castellà a "el noi aquest" en català, i com això el fa sentir, atès que ja no se sent un noi jove.
Parlen de cançons que han estat més complicades de traduir perquè en castellà tenien una estructura o metàfores concretes. Algunes lletres amb introducció, nus i desenllaç han mantingut el sentit general; d’altres les ha redirigit completament en català. S’explica que el disc té **32 cançons** (16 en cada idioma) i que això és una "bogeria" premeditada que permet a l’oient triar cara o barrejar idiomes.
José Juan descriu el procés de gravació: **veu i guitarra en una sola presa**, sense autotune, sense gairebé edició i sense reverb. Admet que el disc sona més fluix que la mitjana perquè no participa en la "batalla del volum", però ho compensa amb naturalitat i vida. Confessa la inseguretat que sentia en llançar el disc i com primer el va publicar i després s’ha posat a fer premsa i cercar concerts.
Comentan l’elecció de **"La novia me deja"** com a inici del disc, perquè reflecteix cronològicament una etapa trista, mentre el final és més lluminós amb la metàfora de la nova parella "dofí". Explica que molts noms propis a les cançons (Carlota, Carlos...) existeixen però no sempre estan posats expressament. Moltes lletres recullen vivències molt concretes d’una època intensa emocionalment, i des que va tancar el disc no ha sentit la mateixa necessitat de seguir escrivint lletres, només melodies.
José Juan reconeix que algunes cançons no tenen la qualitat que ell voldria, però que l’objectiu era **atrevir-se a decidir i publicar** sense demanar permís ni opinió a ningú. Contrasta amb el seu primer disc, on havia consultat amics músics i fet un Excel per decidir quin material s’incloïa. Ara, en canvi, ha volgut que aquest disc sigui **José Juan al 100%**, un exercici de guanyar seguretat i deixar enrere la seva excessiva influenciabilitat.
Es detallen cançons com **"Les preguntes de Sisè"**, nascudes de situacions reals a l’escola: una alumna li diu haver escoltat la seva "millor cançó" i fa comentaris molt literals. Explica com va viure molt malament la pandèmia i el retorn a les aules, mentre molts deien que havien gaudit del confinament. Les mirades dels nens a classe substituïen les del públic als concerts, i d’aquí sorgeixen lletres gairebé com redaccions sense esborranys, molt descriptives i directes.
Comentan el fort **homenatge a Tarragona** present al disc: apareixen llocs com **el Gruf**, la *Clotxa* i l’**Eclèctico**, bar davant del cau. José Juan reconeix que abans no havia parlat tant de la ciutat, mentre que ara cançons com "Vella i maca" o referències al Gruf recullen històries viscudes en aquests espais. Es remarca com el bar Gruf va arribar a transformar persones, especialment l’amic Ferran, marcant un abans i un després en la seva vida.
La locutora anima l’audiència a escoltar **"Cantimplora cursi"** i, si cal, fer-li arribar comentaris. José Juan, amb la seva inseguretat, admet que fins i tot li seria útil que a algú no li agradés per aprendre, encara que li costi gestionar-ho. Parlen del futur primer concert del disc: imagina un format íntim, gent asseguda i veu-guitarra, tot i obrir la porta a formacions amb bateria i distorsió. Assegura que està molt content d’haver après a gravar i del resultat sonor dins les seves possibilitats.
José Juan explica la diferència entre gravar sol a casa i gravar en un estudi amb algú a l’altra banda del vidre, cosa que el posa molt nerviós. Aquesta vegada, gravant en solitari, se sent més lliure. Ha après tècniques d’equalització mirant tutorials, i ha rebut ajuda puntual del **Jordi Pàmies** per a qüestions de màster. Insisteix que, si abans algú li hagués proposat gravar-ho tot en un estudi professional, probablement hauria cedit, per això valora haver-se avançat i autopublicat el disc.
Detalla la feina que ve ara: trucar sales, negociar condicions, contactar amb premsa, fer seguiment de dates. No té segell ni videoclips per manca de pressupost, però confia en l’enginy i en l’ús de mòbils i xarxes (reels, Instagram) per promocionar-se. Compara la situació actual amb l’època de **MySpace** i plataformes de descàrrega, i la locutora apunta que avui el tàndem és **Instagram + Spotify**. Un amic l’ha ajudat a penjar el disc a totes les plataformes, ja que encara no domina aquest procés.
Comentan la portada del disc, basada en una fotografia analògica (de carret) que es veu també a l’estudi. La locutora li demana que per al futur inclogui la **cantimplora cursi** a la portada, i ell explica que la porta sempre a la motxilla. Es tanquen l’entrevista amb agraïments mutus i la promesa de tornar al programa quan tingui concerts confirmats. Tot seguit sona un altre fragment musical breu abans de donar pas a falques publicitàries.
Bloc de publicitat de **Tarragona Ràdio**: es presenta el **Pla Tarragona 26** de l’Ajuntament per millorar la recollida de residus, una falca d’**Obramat**, la promoció de l’esdeveniment **Gospel Forever** al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, la campanya de Nadal al barri de **Sant Pere i Sant Pau**, informació sobre les obres al **Tanatori Municipal de Tarragona** i una oferta comercial de Tarragona Ràdio per a negocis que vulguin anunciar-se a l’emissora.
La locutora tanca el bloc anterior i acomiada momentàniament amb un "Fins demà", marcant la transició cap a un altre segment del programa amb nou convidat musical.
S’obre una nova conversa amb **Monkey Jane (Txell)**. Presenten el seu single **"Flowers"**, del qual ara ja existeix videoclip oficial. Recorden que feia temps que no venia al programa com a Monkey Jane (des de 2021) i ella explica que el projecte havia estat una mica aparcat mentre buscava un nou sentit musical i es dedicava a aprendre tècniques de producció.
Txell explica que la música, per ella, és **terapèutica**: la seva primera cançó "Time to Time" la va ajudar a sortir d’un moment molt fosc. Té cançons de teràpia personal i de crítica social; "Flowers" és la primera que és clarament **un regal**, un homenatge als 15 anys d’amistat amb les seves millors amigues. La presentadora associa la cançó a l’estil de **Jason Mraz** i li proposa, mig en broma, un hipotètic duet. Parlen del paper de la música tant en dies de baixada emocional com en moments de llum.
Txell explica com "Flowers" va ser una idea guardada a l’ordinador fins que un dia va decidir donar-li forma definitiva. El videoclip es va rodar en una **casa-cova a Granada** durant un viatge d’amigues, el mateix dia que els va ensenyar la cançó. Les amigues hi surten com a protagonistes. Es destaca que la peça pot ser banda sonora per a qualsevol grup d’amistats amb bon rotllo. Parlen també de l’imaginari visual de Monkey Jane, ple de micos, i del logo dissenyat per ella mateixa que porta tatuat.
Txell explica l’origen del nom **Monkey Jane**: se sent identificada amb la bogeria i energia dels micos, aparentment tranquils però sempre preparats per fer gamberrades. La presentadora juga amb el possible joc de paraules "monkey chain". Repassen el primer disc **"Changes"**, amb cançons com "WikiTiki" i "Highlands". Fan sonar "WikiTiki" i comenten el seu caràcter sensual i de bon rotllo, destacant que continua sent una de les més sol·licitades.
Recorden el segon disc **"Silent Noise"**, amb temes com "Welcome to the Show", d’estètica més country/americana. Txell reconeix que, amb el temps, es va sentir massa americanada i s’ha desmarcat una mica d’aquell so. Ara vol treballar **single a single**, com fa amb "Flowers": dedicar a cada cançó tot el temps i carinyo necessaris, en lloc de córrer per treure un disc complet només per no desaparèixer del radar.
Conversen sobre la contradicció entre l’era de la rapidesa i el retorn dels **vinils**, que requereixen pausa i escolta atenta. Txell explica com li agrada també el món audiovisual i jugar amb reels i vídeos, però reconeix la gran dedicació de temps que suposa i la **pressió dels algorismes** que exigeixen activitat constant. De tant en tant necessita fer "resets", desconnectar de xarxes i tornar a la muntanya o a la vida analògica per respirar.
La locutora convida Txell a tornar al programa amb noves cançons i li proposa fins i tot repetir entrevista com si fos la primera vegada. Txell accepta encantada. Es tanquen l’entrevista amb agraïments i s’insinua la continuïtat del projecte Monkey Jane amb més singles i possibles directes en el futur.
Context de l’episodi
Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, amb entrevistes musicals centrades en artistes vinculats al territori. L’episodi recull fragments de dues converses principals:
- Presentació del disc “Cantimplora cursi” de José Juan González
- Presentació del single “Flowers” de Monkey Jane (Txell)
Entre mig s’hi intercalen falques publicitàries de Tarragona Ràdio i serveis locals.
1. “Cantimplora cursi” de José Juan González
Concepte del disc i títol
- El títol “Cantimplora cursi” neix de jugar amb dues paraules que són iguals en català i castellà.
- La cantimplora simbolitza:
- El seu abandonament de l’alcohol (ara sempre porta cantimplora d’aigua) - El joc de paraules cantar + plorar, que defineix el to emocional del disc
- José Juan admet que és un disc “megacursi” i n’està orgullós: està ple d’emocions molt exposades i històries personals.
Estructura: bilingüisme i 32 cançons
- El disc conté 32 cançons: 16 en castellà i les seves versions en català.
- Explica que:
- Les cançons van néixer en castellà - En assajos amb el bateria (Gerard) li van dir que emocionaven més en català - Va decidir traduir-les ell mateix, prenent-se llicències creatives
- No fa traduccions literals: adapta paraules i intencions per mantenir ritme i rima.
- Exemple: “Bella” en castellà esdevé “Maca” en català. - Canvia expressions i guinyos entre versions, de manera que cada idioma té matisos propis.
Actuació en directe: “Maca”
- José Juan interpreta en directe a l’estudi la cançó “Maca”, versió catalana de “Bella”.
- La lletra retrata:
- Escenes en bars de Tarragona, converses, guerres metafòriques - Admira una noia que “no es troba maca” mentre tothom la veu preciosa - Referències explícites a Tarragona: la ciutat, Roma que “no entén” la ciutat, ambient nocturn i social.
“I mentre Roma mira Tarragona, Roma no entén res de tot aquest...”
- Musicalment, és veu i guitarra, en directe, amb un punt de reverberació afegida des de la ràdio per donar ambient.
Procés de gravació: disc casolà, una sola presa
- Auto-producció total:
- Gravació a casa seva - Només veu i guitarra, en una sola presa per cançó - Sense autotune, sense edicions, sense gairebé efectes
- Detalls tècnics i decisions:
- Va optar per usar un sol micròfon per evitar problemes de fase - Ha escoltat discos gravats amb multipistes de cinta o amb un sol micro per inspirar-se - Va decidir deixar respiracions i imperfeccions, buscant un disc “viu”
- Accepta que el disc sona més fluix que altres produccions (no entra en la “batalla del volum”), però prefereix la naturalitat sonora.
Autonomia creativa i seguretat personal
- Aquesta vegada no ha demanat opinió a productors, enginyers ni discogràfiques:
- Ha volgut guanyar seguretat en les pròpies decisions - Contrasta amb el seu primer disc, on havia fet un Excel amb amics músics per decidir quines cançons entraven
- Ho viu com un exercici terapèutic d’autoafirmació:
- “És el que vull fer, el que necessito en aquest moment, i aquí ho teniu” - Accepta que algunes cançons potser no tenen la qualitat que ell voldria, però l’important era atrevir-se a publicar-les totes
Lletres, vivències i Tarragona
- Les lletres combinen:
- Històries d’amor i desamor (“La novia me deja” fins arribar a l’actual parella “dofí”) - Vivències amb alcohol (una etapa que ja ha deixat enrere) - Experiències com a mestre d’escola (cançons com “Les preguntes de Sisè”, amb diàlegs reals amb alumnes)
- Insisteix que moltes lletres són molt literals, gairebé “com una redacció sense esborranys”.
- Fa també homenatges a Tarragona:
- Referències a locals com el Gruf, la Clotxa, l’Eclèctico - Cançons com “Vella i maca” parlen directament de Tarragona i la seva vida nocturna i cultural - El Gruf és descrit com un bar que transformava persones, especialment al seu amic Ferran.
Ordre del disc i temes destacats
- L’ordre de les cançons té un fil cronològic i emocional:
- Comença amb “La novia me deja” (moment molt trist) - Acaba amb una imatge més lluminosa (la nòvia-dofí)
- Temes que ell mateix destaca:
- “Vella / Maca (Bella)” – central en l’homenatge a Tarragona - “Lo siento” - “La novia me deja” - “Les preguntes de Sisè” – cançó literal basada en preguntes d’alumnes i el seu retorn a l’escola després de la pandèmia
Relació amb el públic, crítiques i inseguretats
- La presentadora el convida a rebre comentaris en positiu, però ell confessa que, per créixer, també li seria útil que no agradés a algú i poder-ho gestionar.
- Es reconeix molt influenciable i insegur; per això ha decidit aquesta vegada no consultar gairebé ningú durant el procés.
Difusió, concerts i vida de músic independent
- El disc s’ha publicat de manera independent, sense segell ni gran infraestructura:
- Un amic li ha ajudat a pujar-lo a plataformes digitals (Spotify, etc.) - No hi haurà format físic ni videoclips per manca de pressupost
- Estratègia de concerts:
- Vol començar buscant formacions senzilles: ell sol amb veu i guitarra, en espais seients i recollits - S’imagina també possibles formats amb banda (guitarra distorsionada, bateria...) - Es mostra decidit a trucar sales, premsa i programadors per muntar bolos, malgrat la feina burocràtica
- Xarxes i promoció:
- S’ha obert un Instagram nou específic per al projecte - Recorden l’època de MySpace com a antecedent de l’actual combinació Instagram + Spotify - No domina encara la pujada a plataformes; depèn d’un amic per aquesta part
Relació amb la ràdio i trajectòria a Tarragona
- La conductora destaca que José Juan ha trepitjat tots els escenaris de Tarragona i que, malgrat els anys, avui té una energia renovada.
- Ell remarca com d’important ha estat:
- Gravar sol a l’estudi, sense ningú mirant-lo, per sentir-se lliure - Acompanyar-se puntualment de gent com Jordi Pàmies per temes de mescla i màster, però mantenint el control creatiu.
2. Monkey Jane (Txell) i el single “Flowers”
Retorn com a Monkey Jane
- Torna a Fans de Tarragona després de temps sense aparèixer amb el projecte Monkey Jane.
- Entre 2021 i 2025 havia mantingut Monkey Jane una mica aparcada per:
- Cercar un nou sentit musical al projecte - Estar molt ocupada aprenent producció (compressió, efectes, tècniques de mescla...)
- Confessa que sovint es perd experimentant tècnicament i deixa “lo seu” (les pròpies cançons) per després.
Música com a teràpia
- Explica que va començar Monkey Jane com una autèntica teràpia personal:
- La seva primera cançó “Time to Time” la va “treure del pou” en un moment difícil
- Distingix diversos tipus de cançons al seu catàleg:
- Cançons com a teràpia personal - Cançons de crítica social - “Flowers”, en canvi, és un regal a altres persones
- Reivindica la música com a eina profundament terapèutica, per canalitzar emocions fortes.
“Flowers”: origen i significat
- “Flowers” neix com un homenatge als 15 anys d’amistat amb les seves millors amigues.
- Característiques de la cançó:
- És un regal musical a aquestes amigues - Vol transmetre bon rotllo, estima i gratitud - Està escrita en anglès, amb una atmosfera lluminosa i positiva
- La presentadora associa el tema a l’estil de Jason Mraz, i diu que encaixaria perfectament en un dels seus discos.
- Txell somriu amb el paral·lelisme i fantasia (mig de broma) sobre fer un duet amb Jason Mraz.
Videoclip i procés creatiu
- “Flowers” havia estat una idea guardada a l’ordinador fins que, un dia, es va sentir inspirada i va decidir acabar-la i donar-li forma completa.
- El videoclip:
- Es va gravar a Granada, en una casa-cova a la muntanya, durant un viatge d’amigues - El dia de la gravació era també el dia que els hi ensenyava la cançó per primera vegada - Les amigues hi participen com a protagonistes, ballant i rient
- El vídeo combina:
- Les imatges íntimes del viatge - Elements de l’univers visual de Monkey Jane (micos, grafismes, imaginari propi)
Amistat, distància i identificació
- El missatge de la cançó és ampli: qualsevol grup d’amigues o amics pot sentir-s’hi identificat.
- Parla d’amistats que:
- Potser viuen lluny geogràficament, fins i tot “a un costat i l’altre del planeta” - Però mantenen un lligam emocional molt fort
- La presentadora s’imagina reels de TikTok o Instagram amb grups d’amigues abraçant-se i dedicant-se la cançó.
Identitat artística: per què “Monkey Jane”?
- Origen del nom Monkey Jane:
- Ella se sent molt identificada amb el caràcter juganer dels micos: aparentment tranquils però, de cop, hiperactius, salvatges, plens de bogeria i energia - Té casa plena de figures i detalls de micos
- S’ha dissenyat el seu logo amb un mico, que també porta tatuat.
- La presentadora juga amb un possible joc de paraules “monkey chain”, però el personatge es manté com Monkey Jane.
Discografia anterior i evolució d’estil
- Repàs ràpid als seus treballs:
1) “Changes”
- Primer disc de Monkey Jane.
- Conté cançons com “WikiTiki” i “Highlands”.
- El programa fa sonar “WikiTiki”, descrita com:
- Molt bon rotllo i sensualitat - Lletra juganera, gairebé parlant a algú i oferint-li “si ho vols, ho agafes i si no, ho deixes”.
2) “Silent Noise”
- Segon disc, amb el tema “Welcome to the Show”.
- Estil:
- Més proper al country / american - Ella mateixa reconeix que després s’hi ha sentit una mica “massa americanada” i s’ha desdit d’aquest camí
- Fa autocrítica: diu que al segon disc va experimentar molt, però li va faltar una mica d’ànima.
Nova estratègia: singles amb temps i carinyo
- Amb “Flowers” inaugura una nova manera de treballar:
- En comptes de pensar en un disc llarg, vol anar traient singles:
- Cada cançó rep tota l’atenció i el temps que necessita - Prefereix tardar més però donar a cada peça el seu espai emocional i artístic
- Vol anar buidant el “calaix d’idees” amb:
- Cançons independents, cuidant l’arranjament - Possibles videoclips o peces audiovisuals pròpies
- La presentadora li recorda el tòpic “la tercera va l’avançar”: el proper treball pot ser el que consolidi definitivament el projecte.
Xarxes, algorismes i saturació
- Txell és profe i reconeix que l’estiu li ha donat més temps per ser molt activa a xarxes (reels, vídeos, proves sonores).
- Però també admet:
- La pressió de l’algorisme (cal publicar constantment per no ser “oblidada”) - La necessitat de fer resets i desconnectar quan se sent saturada - El contrast entre el que vol (fer música, provar, aprendre) i el que exigeixen les plataformes (visibilitat constant).
- Malgrat tot, li agrada molt el món audiovisual i el gaudeix quan té energia.
Directes i futur
- Encara ha de decidir el format de directe per al retorn de Monkey Jane:
- No sap si apostar per banda, format acústic, híbrids... - Té clar que li agradaria tornar als escenaris amb un plantejament pensat
- La presentadora la convida explícitament a tornar al programa quan tingui nova música i nous projectes en marxa.
3. Falques i tancament del programa
Publicitat local i institucional
Entre les dues entrevistes hi apareixen diverses falques:
- Pla Tarragona 26: campanya de l’Ajuntament de Tarragona per al nou servei de recollida de residus i millora de la recollida selectiva a la ciutat.
- Obramat: magatzem de referència per a professionals de la construcció.
- Gospel Forever: esdeveniment de gospel al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
- Campanya de Nadal a Sant Pere i Sant Pau: foment del comerç de barri i sorteig de lots nadalencs.
- Tanatori Municipal de Tarragona: informació sobre reformes d’instal·lacions (millores d’eficiència energètica, sales per a famílies...).
- Campanya comercial de Tarragona Ràdio per a empreses que vulguin publicitar-se (tarifes, promoció Nou Comerç...).
Aquestes falques reforcen el rol de Tarragona Ràdio com a emissora municipal molt arrelada a la vida econòmica i social de la ciutat.
Tancament i següent secció
- Després de l’entrevista a José Juan, la presentadora anuncia un “vermut rumbero” amb el grup Vergüenza Ajena (esmentats breument com a Vergüenza Gena), tot i que la conversa amb ells no apareix en el fragment.
- L’episodi es tanca amb la presència de Monkey Jane, una breu escolta de peces antigues (com “WikiTiki”) i la invitació a tornar amb més música.
4. Idees clau de l’episodi
Sobre creació musical
- Auto-producció casolana pot donar resultats honestos i emocionals si es prioritza la veritat artística per sobre de la perfecció tècnica.
- Treballar en versió bilingüe (català / castellà) permet explorar matissos emocionals diferents en una mateixa cançó.
- La música es reivindica com a teràpia:
- Per superar trencaments sentimentals (José Juan) - Per sortir de moments foscos i per celebrar amistats (Monkey Jane)
Sobre identitat i territori
- El programa reforça la centralitat de Tarragona com a espai creatiu:
- Cançons ambientades en bars, carrers i històries de la ciutat - Referències específiques a locals mítics com el Gruf o l’Eclèctico
- Tarragona Ràdio actua com a altaveu de:
- Músics locals emergents o consolidats - Comerç de proximitat i iniciatives culturals i socials
Sobre l’ofici de músic independent
- Tant José Juan com Monkey Jane afronten reptes similars:
- Manca de pressupost per a formats físics i videoclips - Necessitat de fer de gestors, promotors i community managers de si mateixos - Dependència i, alhora, saturació de les xarxes socials
- Malgrat això, tots dos destaquen la passió per fer cançons com a motor principal.

