Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
El cantautor Carles Argelaguet ens presenta el seu primer disc: SOM
La conductora presenta el primer disc de Carles Argelaguet i recorda el seu pas per Tancat per la Funció. El músic parla dels concerts amb el grup, dels anys sense tocar després d’una etapa intensa i de les bandes de versions amb què va continuar fent música.
Argelaguet explica que va començar a fer cançons arran de preparar una actuació per a la seva parella d’aleshores. Després de prendre classes de veu i cantar temes de Lluís Llach, va musicar poemes de Roc Casagran i més endavant es va animar a escriure les seves pròpies lletres.
El músic relata com componia mentre tenia una botiga de vins i com va decidir enregistrar les 15 cançons que havia escrit. Explica que va treballar amb un productor, un tècnic de so i músics, i que volia publicar el conjunt del disc en lloc de treure les cançons d’una en una. També descriu la varietat d’estils i el seu procés: primer treballa la lletra i després hi posa música.
Argelaguet explica que «Quina merda és aquesta» narra l’últim dia de vida d’un toro des del punt de vista de l’animal. També parla de «Falòrnies», el títol actual d’una cançó que inicialment es deia «La terra és plana» i que tracta de pseudociències.
La conversa continua sobre el to humorístic de «Falòrnies» i sobre les dificultats per ajustar-ne el ritme en gravar-la. Argelaguet explica que volia que la tornada tingués un aire de vals i de fira de circ.
El músic parla d’una cançó d’amor incondicional sense destinatari concret i de les seves influències musicals. Relaciona la seva manera de fer cançons amb la música que escoltava de petit a Sabadell, i comenta que el disc incorpora guitarres elèctriques, bateria, baix i contrabaix.
Argelaguet explica com es va fer la fotografia de la portada amb el fotògraf Jaume Cosidor. De moment no hi ha edició en CD, però li agradaria publicar el disc amb les lletres impreses si el projecte té recorregut; també indica que les lletres es poden trobar al seu web.
Argelaguet identifica els músics que van participar en l’enregistrament i explica que Jordi Torres l’acompanya al baix en directe. Detalla que la formació serà de quatre músics i parla de la presentació oficial del disc a Sabadell, que diu que li provoca nervis.
El músic descriu l’ordre previst del repertori: començar amb cançons acústiques i després passar a la guitarra elèctrica. Explica que al disc va limitar els solos per centrar-se en les històries, però que en directe n’hi haurà, i comenta que enregistrar un concert requereix preparació tècnica.
Argelaguet explica que «Moltes gràcies» és un rèquiem que voldria que sonés al seu funeral. També comenta que algunes lletres permeten lectures diferents: «Fart» parla d’una ruptura de parella, però inclou una lectura relacionada amb el país, i prefereix que els oients facin les seves interpretacions.
Carles Argelaguet diu que està buscant actuacions i que, tot i tenir experiència musical, considera que el seu projecte actual és nou per a bona part del públic. La conversa es tanca amb l’agraïment de l’entrevistat i la presentació d’una cançó.
Després del comiat radiofònic, sona la cançó «Fa sol i tant me fa», amb una lletra que inclou referències a la feina, al veïnat, al dinar i a anar al psicòleg.
El camí fins al primer disc
La conversa amb Carles Argelaguet gira al voltant del seu primer treball discogràfic, format per 15 cançons. Explica que, després de tocar amb Tancat per la Funció i fer versions amb altres bandes, va passar un parell d’anys sense actuar. Va començar a escriure cançons de manera gradual, arran de preparar una actuació per a la seva parella d’aleshores; després va fer classes de veu i va descobrir que li agradava explicar històries amb música.
Abans d’escriure lletres pròpies, va cantar cançons de Lluís Llach i va musicar poemes de Roc Casagran. Més endavant va començar a crear les seves pròpies cançons i, quan ja en tenia 15, va decidir enregistrar-les en un estudi amb productor, tècnic de so i músics.
Les cançons i les seves històries
Argelaguet diu que parteix de les lletres i hi afegeix la música perquè aquesta les acompanyi. El disc combina cançons de ritmes i estils diferents, amb arranjaments acústics i elèctrics.
- «Quina merda és aquesta» explica l’últim dia de vida d’un toro des del punt de vista de l’animal.
- «Falòrnies» juga amb les pseudociències; segons explica, la cançó es titulava inicialment «La terra és plana».
- També parla de «Fart», que presenta una ruptura de parella amb una lectura que pot evocar una ruptura de país, i d’una cançó d’amor incondicional sense una persona concreta al darrere.
- «Moltes gràcies» és un rèquiem que el músic voldria que sonés el dia del seu funeral.
«Per mi, és a dir, si jo no tinc lletra, no tinc cançó.» — Carles Argelaguet
«Jo el que vull és que arribi a la gent.» — Carles Argelaguet
Enregistrament, portada i format
La portada és una fotografia en blanc i negre feta pel seu amic, el fotògraf Jaume Cosidor. De moment, el disc no es publica en CD, però Argelaguet diu que li agradaria editar-lo amb les lletres impreses si el projecte té recorregut. Les lletres també es poden consultar al seu web, carlesargelaguet.cat.
Els concerts
El músic explica que, en directe, l’acompanya el baixista Jordi Torres i que la formació prevista és de quatre músics: baix, guitarra, bateria i ell mateix, a la veu i la guitarra. El repertori comença amb temes acústics i després incorpora la guitarra elèctrica. També comenta que busca actuacions i que vol portar el disc a diferents escenaris.