Cinema tarragoní i memòries musicals

Visió general

En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Jordi Català sobre:

• La pel·lícula "Terra de Canons", rodada en part al Camp de Tarragona i amb participació de grans noms del cinema internacional.

• Records personals del rodatge i de la vinculació tarragonina del film.

• Una segona pel·lícula, dedicada a la figura de Fra Pere Perelló, on el mateix Jordi interpreta el protagonista.

• El paper de Jordi en l’Ateneu de Tarragona i el projecte "Imagina't", versió en català de Imagine de John Lennon, com a cançó per la pau vinculada a l’UNESCO.

• Activitats culturals de l’Ateneu (club de lectura, mural de la Minerva) i la continuïtat musical del projecte Fan Fan i Claudinet.

1. "Terra de Canons": cinema rodat al Camp de Tarragona

1.1. Introducció a la pel·lícula

• Es parla extensament de la pel·lícula "Terra de Canons" (any aproximat 1999).

• El film té una forta connexió amb les nostres contrades, amb escenes rodades a:

- Xalet del Joan Blázquez a Altafulla (zona Faristol) - Vilanova d’Escornalbou - República Txeca

• La trama gira al voltant d’un intent d’atemptat contra Franco que finalment no arriba a reeixir. Tot i això, aquesta conspiració és l’eix argumental de la història.

"El volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí."

1.2. Repartiment i connexions tarragonines

Es recorden actors i actrius destacats del repartiment:

• Sidney Rome
• Mario Adorf / Mario Guarisso (esmentat així a la conversa)
• Lorenzo Quinn
• Anthony Quinn (pare de Lorenzo, amb una breu aparició)
• Cristina Pineda
• Mercè Arànel·lit / Mercè Adelit (nom pronunciat així a l’àudio)
• Carme Capdet
• Amparo Muñoz
• Participació especial de Jordi Freixa (botiga Casa Freixa, que va fer els rètols de la pel·lícula)

• Es remarca l’orgull local perquè Anthony Quinn hi apareix, encara que sigui poc, i perquè Lorenzo Quinn va conviure amb l’equip i els figurants com un més.

"Aquí a Tarragona sempre podem dir que hi ha una pel·lícula que hi ha el Toni Quinn."

1.3. Jordi Català com a figurant

Jordi explica amb humor el seu paper múltiple com a figurant:

• Fa de jornaler en una escena multitudinària.
• Fa de Guàrdia Civil, amb una línia de diàleg que recorda:

> "¡Alto a la Guardia Civil!" i també "Y teniente, la hemos encontrado".

• Explica que el director executiu li acaba dient que ja no li pot donar més papers perquè es notaria massa que surt a tot arreu.

• Confessa una "trampa" al rodatge: en una escena de jornalers que han de girar-se quan el guió ordena "Alto", ell es queda al costat de Lorenzo Quinn per assegurar sortir bé a càmera.

1.4. Escenaris, Faristol i ambient del rodatge

• Una part important es roda a la zona Faristol (Altafulla), associada a un entorn de "d’alto copete" i amb molta vida social.

• El ball de la pel·lícula es fa a casa del Joan Blázquez.

• S’hi menciona la participació de Marina Rossell com a convidada a la pel·lícula.

• També hi actua Òscar Mas, que interpreta el tema "Ball de Rams", ballat en una seqüència clau del film.

1.5. Música de la pel·lícula i vincles amb festes populars

• Sonen fragments de la música relacionada amb la pel·lícula, especialment el "Ball de Rams", cantat per Òscar Mas.

• Es connecta aquesta música amb festes populars:

- Jordi recorda que havia ballat un ball molt semblant amb ram a les Festes del Roser. - També es menciona el Ball del Fanalet, vinculant la música del film amb el repertori festiu tradicional.

• Jordi cita el disc d’Òscar Mas "Àngel Caigut", d’estil vocal potent, que li recorda la seva participació a l’obra Mar i Cel.

1.6. Anècdotes familiars i de rodatge

• Jordi té la pel·lícula en català i en castellà, però en format antic (Beta), cosa que dificulta recuperar-ne fragments.

• Es proposa demanar al seu nebot, director de cinema, que li extregui el tros on surt ell.

• Es recorda que el pare de Lorenzo Quinn, Lorenzo (avi Ramon l’hi diu “el senyor Quinn”), també apareix breument en una escena inicial a un pis del carrer Cavallers.

• Es remarca el caràcter senzill i proper de Lorenzo Quinn:

- Menjava amb els figurants. - Sense cap pretensió malgrat ser "el fill de qui és".

2. Marina Rossell, Òscar Mas i memòries musicals

2.1. Marina Rossell en concert i records compartits

• La presentadora anuncia que Marina Rossell actuarà al Monestir de Santes Creus, dins el Festival Muses, amb piano de cua.

• Jordi destaca la seva veu càlida i mediterrània, i la compara amb Maria del Mar Bonet:

"Si em dono a triar entre la Marina Rossell i la Marina del Mar Bonet, no sé qui triaria. Les dues tenen una veu fantàstica."

• Recorden que Jordi va actuar amb Marina Rossell al Festival de Palamós (1986), fent recitals conjunts.

• Explica que en aquell moment li va dir:

> "Marina, a partir d’ara jo em dedico al rock."

2.2. Episodi amb els falangistes i Pere Tàpies

• Jordi rememora un recital a l’Institut Pons d’Icart / Institut d’Ensenyament amb Pere Tàpies i Marina Rossell.

• Explica que van entrar falangistes a rebentar l’acte i el recital es va haver d’interrompre sobtadament.

• La setmana següent, en un recital a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis (ara de la Diputació), Marina Rossell va reaccionar de manera combativa:

- Va sortir amb un gaiato (bastó) marcant el ritme. - Deia: > "Que vinguin, que vinguin!"

• Això consolida la seva imatge de cantant combativa i amb idees molt clares.

2.3. Òscar Mas i "Àngel Caigut"

• Sonen fragments del tema "Em vas prometre" del disc "Àngel Caigut" d’Òscar Mas.

• Es remarca la seva veu molt marcada i el seu passat vinculat a l’obra Mar i Cel.

• La ràdio és descrita com a filtre de qualitat musical:

"Si portem jo la cançó, ha de ser bona. Pels mediocritats no m’hi poso."

3. Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló i el Còrpore per la Pau

3.1. Film sobre Fra Pere Perelló

• A partir d’uns 930–960 segons entra el segon gran tema: una altra pel·lícula, centrada en la figura de Fra Pere Perelló.

• Jordi explica que en aquesta pel·lícula ell fa de Fra Pere Perelló.

• Dades biogràfiques que aporta sobre el frare:

- Neix cap a 1540. - Mor com a guàrdia del convent d’Escornalbou. - Es conserva la relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. - Va ingressar de jove a l’ordre al convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Horta de Sant Joan. - Va coincidir amb Salvador d’Horta. - Tots dos van acabar considerats profetes i miraclers, és a dir, figures influents i motivadores de bé.

3.2. Josep Maria Ferran i el Coppel per la Pau

• Jordi menciona Josep Maria Ferran, descrit com a transcomunalista de la causa Coppel per la Pau.

• Explica que amb ell van participar en un acte a la Subdelegació del Govern fa poc.

• En aquest context, Jordi va fer la versió en català d’"Imagine" de John Lennon, titulada "Imagina't", que ha esdevingut himne del Coppel per la Pau.

3.3. Vinculació amb l’UNESCO i viatge a París

• Josep Maria Ferran és col·laborador de l’UNESCO, i comunica una notícia important:

- Entre 2026 i 2027, una comissió tarragonina de l’Ateneu serà rebuda a l’UNESCO a París. - Ell hi anirà com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona.

"El 2026 o 2027 anirem una comissió tarragonina de l’Ateneu a París, a l’UNESCO. I serem rebuts a l’UNESCO."

• Jordi comenta que ja ha estat diverses vegades a París, però reconeix que anar-hi convidat per l’UNESCO és una experiència diferent, més solemne.

• També es fa un breu comentari sobre la situació recent de París:

- Incendis i restauració de Notre-Dame. - Conflictes polítics i controvèrsies al voltant de l’art, en paral·lel al que va passar amb el Liceu a Barcelona.

4. "Imagina't" (Imagine en català) i l’Ateneu de Tarragona

4.1. La versió en català d’Imagine

• S’escolta (i es reprèn al final del programa) la versió en català d’"Imagine", anomenada "Imagina't".

• Característiques de la versió:

- La traducció de la lletra al català és obra de Carme Bernat, actual secretària de l’Ateneu. - Jordi Català s’encarrega de quadrar la lletra amb la música, gravar-la, i dirigir cors i orquestra. - La cançó és presentada com "una cançó per la Pau".

• Algunes línies destacades de la versió catalana:

"Imagina el teu país, no té les llums d’un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir."

"Imagina’t que no hi ha processó, jo em pregunto si això es pot. Sense rancor i enveja ho fan, i amb tothom podem germanar."

"Viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat. Imagina la gent, viure el dia i corrier."

• Es remarca que "Imagina't" ja ha sonat a París, a l’UNESCO, perquè Josep Maria Ferran hi envia informes mensuals i inclou aquesta peça en els materials.

4.2. Loteria de l’Ateneu i suport econòmic

• S’esmenta el número de loteria de Nadal que ven l’Ateneu: 70.107.

• Jordi anima els oients a comprar-ne per ajudar l’Ateneu i, amb humor, insisteix:

"70.107, passeu pel Ateneu, compreu loteria que així ens ajudareu i a més a més tocarà."

• La presentadora hi afegeix que, com a mínim, “ho intentarà”, jugant amb la il·lusió habitual de les campanyes de loteria.

4.3. Club de lectura de l’Ateneu

• Es parla d’un Club de Lectura de l’Ateneu:

- És definit com a club privat i de nivell elevat. - Format principalment per mestres jubilats. - Dinàmica: llegeixen un llibre, conviden l’autor, l’analitzen i en fan debat.

• Tot i ser privat, s’obre la porta a qui vulgui provar-ho, si bé es recomana potser esperar al proper curs per incorporar-se amb més sentit.

4.4. Localització de l’Ateneu de Tarragona i el mural de la Minerva

• Es concreta la ubicació de l’Ateneu de Tarragona:

- Carrer Santa Magí, número 4, davant del que queda del Teatre Romà.

• Davant del teatre, a la dreta, hi ha el mural de la Minerva, un element artístic destacat que ha generat moltes fotografies.

• Es comenta l’esforç dels pintors que el van realitzar durant l’estiu, amb molta calor, treballant en bastides mentre Jordi els hi portava aigua.

"Va quedar molt bé; aquells pintors van estar aquest estiu amb una calor que feia… i els anava portant aigua."

5. Fan Fan & Claudinet: final d’etapa i pas als 2000

5.1. Tancament de la trilogia Fan Fan i Claudinet

• El programa forma part de la "tercera part" del cicle dedicat a Fanfan i Claudinet.

• En aquesta etapa s’ha parlat de:

- Música. - Cinema. - Les connexions amb Tarragona i comarca.

• Avui s’anuncia que es tanca la sèrie sobre Fan Fan i Claudinet:

- Fan Fan: Jordi Català. - Claudinet: Pep Campió.

"Avui acabem el Fan Fan, el duet Fan Fan i Claudinet."

5.2. Mirant cap als anys 2000

• Es prepara el terreny per als programes següents, ja centrats en la dècada del 2000 en endavant.

• A partir del 2000 "hi ha tela":

- Es remunta "Els Espejos" dels anys 60. - El grup La Petita Papereria de Tornassol torna a reviure. - Fanfan Show passa a ser Fanfan & Claudinet Fanfan Show.

• Es destaca la idea de continuïtat i llarga trajectòria:

"Suma així fins que el cuerpo aguante. Què vau fer de feina… fem, fem."

5.3. Continuïtat dels músics

• Jordi subratlla la fidelitat i permanència dels músics del projecte:

- El bateria és el mateix des de 1967. - Joan Muñiz, baixista, també ve de l’època del 1967.

• Malgrat alguns lapses en la trajectòria, el grup ha anat continuant fins avui, amb la intenció de seguir mentre el cos aguanti.

6. Altres detalls i moments destacats

6.1. Anècdotes de noms i memòries

• Hi ha una digressió sobre el cognom García, esmentant Josué García i García, veí de Tarragona, i la broma que "si algú no es deia García li posarien García de cognom".

• Jordi recorda haver comprat un curs d’anglès anomenat "The Big Mosi", amb un extraterrestre que menjava metall, possiblement emès per TV3, on la protagonista era Sílvia, i el dolent multiplicava Sílvia amb una màquina.

6.2. Records de Montferri i actuacions recents

• Es comenta una actuació a Montferri amb la Petita Papereria de Tornassol, amb el Josué i família, on van cantar el Ball del Fanalet i altres peces.

• La conductora envia records a la família García i Jordi promet fer-los arribar el programa.

6.3. Tancament del programa

• Es tanca el programa amb la referència que la setmana vinent:

- S’iniciarà la etapa dels anys 2000. - Hi haurà noves sorpreses musicals i cinematogràfiques.

• Es reprèn al final la cançó "Imagina't" com a colofó, reforçant el missatge de pau, germanor i esperança.

Temes principals

• Cinema rodat al Camp de Tarragona: "Terra de Canons" i el film sobre Fra Pere Perelló.
• Participació local en grans produccions: figurants, rètols, espais de rodatge.
• Memòria musical catalana: Marina Rossell, Òscar Mas, Mar i Cel.
• Compromís cultural i pacifista: Ateneu de Tarragona, Coppel per la Pau, versió catalana d’Imagine.
• Continuïtat de projectes musicals: Fan Fan i Claudinet, Espejos, Papereria de Tornassol.
• Vida cultural tarragonina: club de lectura, mural de la Minerva, relació amb l’UNESCO.