Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
Destí al Nord i Tornar a casa
La locutora de Tarragona Ràdio presenta l’entrevista: parlaran d’un llibre i d’un documental amb un mateix sentiment de fons. S’obre amb Jaume Blanc (Tobab), el seu fill Alioun Manel (Petit Tobab) i Bangalit Javi. Es recorda el primer conte El petit tobab, publicat el 2022 i basat en un viatge al Senegal quan l’Alioun era molt petit. Es dona pas a la presentació del nou llibre Destí al Nord, escrit ja amb una mirada més adulta d’Alioun.
Jaume explica l’evolució d’El petit tobab al nou llibre Destí al Nord: el primer descrivia el viatge al Senegal amb l’Alioun d’1 any i mig, mentre que el segon s’ha escrit quan el nen tenia 8 anys i s’ha publicat amb 9, aportant una mirada més madura. L’Alioun explica que es va sorprendre en saber que farien un segon llibre i que va preguntar si n’hi hauria més. Es mostra la seva implicació emocional, tot i que encara li costa explicar del tot el seu paper com a coautor/protagonista.
Bangalit Javi defineix Destí al Nord com el relat del seu viatge migratori des del Senegal fins a Catalunya. Explica que el llibre sorgeix de les converses del dia a dia amb el Petit Tobab i de la voluntat de compartir aquesta realitat perquè molta gent entengui què implica la immigració. La locutora subratlla que el llibre també desromantitza la idea de “venir a Europa” i posa el focus en la duresa real del procés. Es comença a connectar el relat del viatge amb la futura relació amb Jaume.
Jaume relata com la relació amb Javi es transforma en una mena de germanor amb l’Alioun i com ell acaba fent de pare de tots dos. Javi li confessa que mai s’havia obert tant com en aquestes converses sobre el seu viatge, les emocions, les coses que enyora del seu país i les realitats que troba aquí. A partir d’aquest material, Jaume comença a esbossar el llibre, que llegeix cada nit a l’Alioun com un conte abans de dormir. Això li permet comprovar que, tot i ser una història dura i molt personal de Javi, també pot connectar amb un nen i tenir un ritme atractiu. Es posen les bases perquè el llibre pugui funcionar com a eina per a infants i adolescents.
La locutora pregunta quan va arribar Javi a Tarragona/Reus. S’explica que va sortir del Senegal amb 16 anys i que va arribar a Reus cap al 2021, després d’un llarg viatge. A més de narrar el trajecte en el llibre, també s’hi explica la part d’integració. Javi exposa la duresa de l’arribada: sentir-se com si hagués tornat a néixer, no entendre l’idioma ni les persones, estar sol i amb ganes de tornar. Destaca el trauma de la travessa pel mar Mediterrani, amb nits sense dormir, despertant amb por i sensació d’estar encara a l’aigua. Alhora agraeix haver trobat bones persones a Espanya i assenyala que Jaume s’ha convertit en un pare per a ell.
Es parla dels moments de desesperança de Javi, pensant sovint a tornar al Senegal, però finalment decidint estudiar i tirar endavant. La locutora introdueix el fet que Javi sí que acaba retornant a casa, que aquesta és la "segona part" de la història. Es marca la transició: Destí al Nord explica sobretot la seva arribada i integració a Reus i Catalunya, mentre que el retorn al Senegal es desenvoluparà especialment al documental Tornar a casa.
Jaume explica que, en veure que el llibre és un diàleg entre un nen i un jove, decideixen abandonar el format il·lustrat i apostar per la fotografia. Treballen amb el fotògraf Omar Balcells, amb qui fan una sessió a Reus. A partir d’aquí es proposa un viatge conjunt al Senegal (gener de l’any en curs) perquè Javi conegui la família de l’Alioun i viceversa. Tot i que el Senegal no és petit, assumeixen el repte del desplaçament intern. Inicialment el viatge és per plaer i reencontre, però Javi suggereix gravar alguna cosa com a record. Jaume ho transforma en l’ambició de fer un documental complet, demanant a l’Omar que gravi les 24 hores del viatge. Així neix la idea de Tornar a casa com a cara B del llibre.
La locutora pregunta si han buscat una continuïtat explícita entre el final del llibre i l’inici del documental. Jaume explica que, tot i que inicialment volien dos projectes independents, la realitat és que acaben encaixant molt bé: el viatge de vinguda (llibre) i el de tornada (documental). Com que el viatge al Senegal va ser molt potent i ple d’emocions i dificultats, decideixen editar el documental ràpid per presentar-lo conjuntament amb el llibre. Jaume remarca que tots dos materials tenen un fort potencial com a eines per treballar la immigració i el racisme a les escoles de Catalunya.
Jaume descriu la realitat actual a les aules: molta diversitat d’orígens i infants de molts països diferents. Explica situacions que Javi ha viscut estudiant aquí i assenyala que sovint som molt exigents amb la integració dels nouvinguts però fem pocs esforços per conèixer les seves cultures. Aprofita per exposar un punt clau: la majoria d’africans i bona part de Llatinoamèrica no tenen dret real a la lliure circulació. Un senegalès no pot comprar un bitllet d’avió i viatjar per curiositat; necessita un visat que normalment li és negat. Qualifica això de racisme institucional i explica que són mesures occidentals de prevenció per evitar la immigració. Denuncia la contradicció: nosaltres podem anar al seu país, explotar els recursos (com la pesca), però ells no poden viatjar amb la mateixa llibertat. La locutora admet la seva ignorància i es mostra commocionada per la injustícia.
Es dona pas a l’àudio del teaser del documental Tornar a casa. S’hi escolta Javi parlant del retorn al seu poble, de la importància de tornar a veure la família i de la desigualtat en el dret a viatjar: els europeus poden venir a l’Àfrica quan volen, mentre que els africans han de jugar-se la vida pel simple fet de voler conèixer Europa. Reconeix que ell mateix podria haver mort en el viatge com tants altres. El teaser introdueix també imatges de l’escola del seu poble, on no tenen corrent elèctric per fer fotocòpies. Es reforça la idea del documental com a cara B del llibre, centrada en el retorn i la realitat quotidiana al Senegal rural.
Després del teaser, la locutora pregunta a Javi per les emocions del retorn. Javi explica que, just abans de tornar, mor la seva mare. La seva intenció era explicar-li cara a cara tot el que havia passat al viatge i a Europa, per evitar que patís des de la distància. No poder-ho fer li genera un dolor que carrega cada dia. La locutora subratlla la impotència d’aquesta situació i el desig frustrat de poder-la haver portat a abraçar-lo a Catalunya. Tot i això, Javi descriu la rebuda al poble: la família el va esperar amb molta alegria i ell també estava molt content després de cinc anys sense veure’ls. Confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, donades les diferències de vida, però que l’Alioun el va sorprendre positivament per la facilitat amb què es va adaptar.
L’Alioun explica amb naturalitat el recorregut del viatge: d’entrada cal anar fins a Barcelona (una hora), esperar diverses hores a l’aeroport i fer un vol d’unes cinc hores fins al Senegal. Considera que el temps d’espera passa ràpid i que el vol va ser tranquil. Javi remarca que tenir un vol directe de cinc hores és un privilegi; ell, en canvi, va trigar cinc o sis mesos a arribar a Espanya en la seva ruta migratòria. La locutora destaca la diferència entre el viatge segur i el viatge perillós i ple d’incertesa, tot remarcant les ganes i la il·lusió que sostenen els migrants malgrat tot.
Jaume i la locutora detallen el trajecte intern dins del Senegal: de Dakar a altres zones, passant la nit a diferents poblacions, i fent llargues hores de carretera fins a arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun i després al poble rural de Javi, cap a la frontera amb Mali. Es parla de temperatures de fins a 40 graus i d’infraestructures molt precàries. Senegal té una població semblant a la de Catalunya però amb carreteres i serveis molt inferiors, cosa que allarga molt els trajectes. El poble de Javi, de base agrícola, ha estat fins fa poc sense llum ni aigua; ara comença a millorar gràcies a plaques solars instal·lades amb l’ajuda d’emigrats com ell. Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per camins de terra difícils. Tot i les mancances, Jaume destaca la humanitat i la solidaritat del poble: tothom els rep, passen hores saludant i es respira una comunitat que s’ajuda mútuament, “allò que aquí ja hem perdut”.
Javi descriu com, un cop al poble, pràcticament només hi ha animals (gallines, burros) i molt pocs vehicles; el cotxe amb què ells hi arriben és gairebé l’únic. Jaume reforça la idea que el poble funciona amb una lògica de fa 150 anys, però amb una humanitat molt viva. Tota la comunitat participa en l’acollida, i això els omple d’emocions i cansament alhora. Es remarca el contrast entre aquesta vida comunitària, basada en la solidaritat i el compartir, i la vida occidental, més individualista.
La locutora demana en quin punt es troba el projecte. Jaume explica que acaben d’estrenar llibre i documental i que, de cara a l’any vinent, volen fer un cicle de projeccions del documental, acompanyades de presentacions del llibre i del testimoni de Javi, especialment en instituts de Reus, Tarragona i pobles del voltant, amb especial atenció als barris amb molta immigració. Aquest treball servirà també per alimentar un projecte solidari al poble de Javi, Viratava, centrat en millorar l’escola i dotar-la de materials. S’esmenta una previsió de projecte fins al 2025, amb la idea de fer un nou viatge de retorn cap al Nadal del 2025 com a culminació. Javi confirma que Destí al Nord recull tota la seva història fins al present: els estudis, la troballa d’una feina i la seva satisfacció amb la vida actual.
La segona part de l’entrevista es torna més distesa i centrada en vivències concretes. La locutora pregunta a l’Alioun què li va agradar més del viatge al Senegal: jugar a futbol amb els nens, els animals, la calor… Ell dubta, i finalment apareix l’anècdota del burro "Relàmpago", que Javi li va regalar al poble. El burro es converteix en el seu mitjà de transport per anar als camps; al llibre hi ha fotos d’ell conduint el carro. L’Alioun explica que li posa el nom pel paral·lel amb el trineu del Pare Noel i perquè li agradava el nom. Un dia no troben el burro a la "jaula" de fusta i pensen que s’ha escapat; al final apareix un altre burro i un amic els en deixa un que corre molt, fent honor a "Relàmpago". La locutora juga amb la idea que un burro no cap a l’avió però que, en canvi, hi ha molts burros de dues potes. Aquest bloc humanitza el projecte, mostrant el viatge també com una experiència de joc, sorpreses i records feliços per als infants.
En el tram final, la locutora pregunta on es pot aconseguir Destí al Nord. Jaume detalla que el llibre és a la llibreria Gaudí, la llibreria El Batabat i la botiga L’Arbol, totes a Reus, i que també es pot gestionar a través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org. Remarca que el cost del llibre s’entén com una donació: els diners es destinen al projecte educatiu a Viratava. La locutora ofereix Tarragona Ràdio com a altaveu per futures activitats que facin al territori i s’acomiada amb agraïments a tots tres convidats.
El programa es tanca amb una cançó en castellà sobre la migració. La lletra parla de la travessia difícil, de deixar enrere la mare plorant, del desig de tenir dret a treballar i d’estranyar la família mentre es somia en el retorn. El tema repeteix que "todos somos inmigrantes" i juga amb imatges de moviment constant (el dia cap a la nit, les onades cap a la terra, la pobresa cap a la riquesa, l’afamat cap al menjar). La música resumeix simbòlicament la idea central de l’entrevista: la migració com a experiència humana universal, marcada per la desigualtat però també per l’esperança i la lluita.
Context i protagonistes
Programa: Entrevista a Tarragona Ràdio sobre el llibre Destí al Nord i el documental Tornar a casa.
Protagonistes principals:
- Jaume Blanc (el Tobab): escriptor, impulsor del projecte i pare de l'Alioun.
- Bangalit Javi (Javi): jove senegalès, protagonista del viatge migratori que inspira el llibre i el documental.
- Alioun Manel Blanc Toré (Petit Tobab): fill de Jaume, coprotagonista dels llibres i del viatge al Senegal.
"Cada dia vivim en això, en la immigració. Jo crec que és una cosa que s'ha d'explicar perquè molta gent se n'enteri." — Javi
Evolució dels llibres: del Petit Tobab a Destí al Nord
Del primer conte al nou llibre
- Primer llibre: El petit tobab (publicat el 2022), basat en el viatge d'Alioun al Senegal quan tenia 1 any i mig, escrit i publicat quan el nen ja tenia 5 anys.
- Segon llibre: Destí al Nord, escrit amb l'Alioun ja amb 8 anys i publicat quan en té 9, cosa que li dona una mirada més madura i reflexiva.
Canvi de format:
- El primer conte era més infantil, amb il·lustracions.
- Destí al Nord aposta per un format amb fotografies, per remarcar el to més realista i documental.
La veu de l’Alioun
Alioun explica que:
- No sabia que farien un segon llibre i es va sorprendre quan el pare li ho va dir.
- El manuscrit de Destí al Nord va néixer quasi com un conte personal de bona nit: Jaume li llegia cada dia una pàgina abans de dormir, i això va servir per testar si la història també podia interpel·lar un nen.
"Era com el seu conte personal de dormir. I cada dia em deia: ‘papi, no pots llegir una altra pàgina?’" — Jaume
Destí al Nord: un viatge migratori explicat en diàleg
Tema central del llibre
Destí al Nord és definit per en Javi com:
"un viaje migratorio de Senegal hasta aquí a Catalunya"
El llibre recull:
- El relat en primera persona de Javi sobre el seu viatge migratori des del Senegal fins a Reus.
- Un diàleg constant entre un nen (Alioun) i un jove (Javi), que converteix la història en una eina accessible per infants i adolescents.
Continguts clau
Experiències de Javi:
- Marxa del Senegal amb 16 anys.
- Travessa llarga i perillosa que el porta finalment a Reus, on s’estableix cap al 2021.
- Trauma després de la travessa pel mar Mediterrani: durant setmanes no pot dormir, es desperta amb la sensació d’estar encara dins l’aigua.
- Sentiment de desarrelament en arribar: no coneix ningú, no entén l’idioma, té sovint ganes de tornar enrere.
Reconeixement de les dificultats:
- El llibre busca trencar el romanticisme que envolta la idea d’“anar a Europa”, mostrant que arribar és molt difícil i perillós.
- Reflecteix també el procés posterior: integració, instituts, aprendre l’idioma, trobar feina, construir una nova vida.
Al final, Destí al Nord arriba fins a la situació actual de Javi:
- Ha estudiat, ha trobat feina estable i se sent molt content amb la vida que està construint.
Racisme institucional i dret a la lliure circulació
Un dels blocs més potents de l’entrevista és la reflexió de Jaume sobre la injustícia estructural en la mobilitat internacional.
Desigualtat en el dret de viatjar
Jaume exposa que:
- Un europeu (tobab) pot:
- Agafar un avió, - Comprar un bitllet, - Viatjar gairebé a qualsevol lloc del món sense grans traves.
- En canvi, un ciutadà del Senegal:
- No pot sortir lliurement del seu país. - Necessita un visat que habitualment li és denegat. - No pot viatjar "per curiositat" ni per plaer, tot i poder pagar-se el vol.
Jaume ho qualifica com a racisme institucional:
"És un racisme institucional, perquè s’entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per plaer, té una possibilitat alta de no tornar i quedar-se al país de destí. I això són mesures occidentals per evitar la immigració."
També denuncia la contradicció:
- Els europeus van a casa seva a pescar i explotar recursos, però ells no poden venir amb la mateixa llibertat.
La presentadora reconeix la seva pròpia ignorància en aquest tema, mostrant com aquesta realitat és poc coneguda entre la ciutadania.
Naixement del documental Tornar a casa
D’un “souvenir” a una pel·lícula
El documental Tornar a casa sorgeix del viatge que fan Jaume, l’Alioun i l’Omar Balcells al Senegal amb en Javi.
Procés:
- Inicialment, l’Omar havia d’anar només per fer fotografies per al llibre.
- Javi proposa gravar alguna cosa com a record personal.
- Jaume hi veu potencial i diu: "un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula".
- L’Omar acaba gravant gairebé les 24 hores del viatge, transformant-ho en un documental complet.
Relació amb el llibre
- Inicialment volien que llibre i documental fossin independents, però els projectes acaben encaixant perfectament.
- El llibre recull el viatge de vinguda (Destí al Nord), i el documental mostra el viatge de tornada (Tornar a casa), convertint-se en una mena de “cara B” de la història.
"Crec que el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també pot ser molt útil a les escoles."
Contingut emocional del documental
El teaser mostra:
- L’arribada al Senegal i l’emoció de retrobar la família.
- La relació d’Alioun amb els nens del poble, jugant i integrant-se com si fos un veí més.
- Reflexions de Javi sobre la injustícia global:
"Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren… y que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente."
El retorn de Javi i el dol per la mare
Un dels moments més intensos és quan Javi explica el seu retorn a casa després de cinc anys a Espanya.
Dol i culpa
- Abans de tornar, mor la seva mare.
- Javi volia explicar-li en persona tot el que havia viscut al viatge i a Europa, per evitar que patís per ell des de la distància.
- No li ho arriba a poder explicar, i això li genera un dol profund i una sensació d’impotència que arrossega cada dia.
"Això és un dolor que el porto a sobre cada dia, però és la vida." — Javi
La presentadora assenyala com seria d’important per a ell haver pogut abraçar la mare a Catalunya; un desig que no es pot complir.
Retrobar la família i el poble
Quan finalment torna al seu poble:
- Tota la família l’està esperant; hi ha un ambient d’alegria i celebració.
- Després de cinc anys, poder veure’ls de nou és una emoció molt intensa.
Javi també confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, per les diferències entre la vida occidental i la realitat del Senegal rural, però acaba sorprès positivament:
"Aliu me ha sorprendido, cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí. Parece como si hubiera estado ahí siempre."
El viatge físic: del vol a l’interior del Senegal
Recorregut del viatge
Alioun descriu el trajecte aproximat:
- Reus → Barcelona: 1 hora.
- Espera a l’aeroport: 2–4 hores.
- Vol Barcelona → Dakar: unes 5 hores.
Comparat amb això, Javi recorda que el seu viatge d’anada del Senegal a Espanya va durar 5 o 6 mesos, ressaltant el contrast entre un vol directe i una travessa migratòria irregular plena de riscos.
Distàncies i infraestructures
Un cop al Senegal:
- De Dakar a altres punts del país:
- Senegal té una població similar a Catalunya (10–12 milions), però amb infraestructures molt més precàries. - Les distàncies són semblants però els temps de trajecte són molt més llargs.
- Per arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun:
- Aproximadament 5 hores de viatge, calor extrema (40 graus), carreteres en mal estat.
- Per arribar al poble rural de Javi (cap a la frontera amb Mali):
- Zona predominantment agrícola, molt poc urbanitzada. - Fins fa poc, sense llum ni aigua; ara comencen a posar plaques solars gràcies a les remeses i l’ajuda dels joves emigrats com Javi. - Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per un camí de terra, difícil d’identificar si no el coneixes.
Malgrat les dificultats materials, Jaume destaca:
"Allà és com estar aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut. Tot el poble et ve a rebre, pots estar hores saludant gent. Allò que hem perdut aquí, que és la vida, allà encara hi és."
Relacions humanes: germans, pares i comunitat
Una família escollida
La relació entre els protagonistes va molt més enllà de l’amistat:
- Javi i Alioun es consideren germans.
- Jaume és, en paraules de Javi, com un pare a Espanya.
"Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sinceramente, sí." — Javi
Aquest vincle es reflecteix en:
- Les converses íntimes que donen origen al llibre.
- El viatge compartit al Senegal, on es troben les dues famílies.
- La voluntat de crear projectes conjuntament per millorar la vida al poble d’origen de Javi.
L’escola i la integració
Jaume posa el focus en la realitat escolar a Catalunya:
- Les aules estan plenes de nens de molts orígens.
- Sovint es demana als infants migrants que s’integrin, però no fem el mateix esforç per conèixer la seva cultura i la seva realitat.
- Hi ha una gran ignorància sobre qüestions bàsiques com el dret a la lliure circulació, les travesses migratòries o les condicions als països d’origen.
Per això defensa que el llibre i el documental són eines educatives molt potents per:
- Treballar empatia i antiracisme.
- Fer entendre que darrere de la paraula immigrant hi ha històries concretes, famílies, dols, esperances.
El burro “Relàmpago”: una anècdota que ho humanitza tot
Una de les parts més tendres i quotidianes de l’entrevista és l’anècdota del burro “Relàmpago”.
Un regal inesperat
- Quan arriben al poble de Javi, aquest li regala un burro de veritat a l’Alioun.
- El burro es converteix en el mitjà de transport de la família per anar al camp on treballen i per moure’s pel poble.
- Al llibre hi ha una fotografia d’Alioun amb el burro.
Alioun explica:
- Li posa el nom de Relàmpago, inspirant-se en un dels rens del trineu del Pare Noel (tot i que els burros no s’hi assemblen gaire).
- S’encarrega de conduir el carro amb el burro.
- Un dia troben que el burro ha desaparegut de la “jaula” de fusta; es pensen que s’ha escapat.
- Més tard apareix un altre burro, però no vol deixar-se agafar. Finalment un amic de Javi els en deixa un, que aquest sí que va rapidíssim.
La presentadora fa broma dient que:
- Un burro no cap dins l’avió,
- Però que al món hi ha molts “burros” de dues potes.
Aquesta història serveix per mostrar:
- El to humà, alegre i proper del viatge.
- Com, més enllà del drama migratori, hi ha també joc, riures, animals, vida quotidiana.
Difusió, objectius educatius i projecte solidari
On es pot trobar Destí al Nord
El llibre està disponible a:
- Llibreria Gaudí (Reus).
- Llibreria El Batabat (Reus).
- Botiga L’Arbol (carrer de l’Amargura, Reus).
- A través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org, on es pot contactar per obtenir-ne exemplars.
Donació i finalitat
Jaume remarca que:
- El llibre no es planteja tant com una venda convencional, sinó com una donació.
- Els diners recollits es destinen al projecte educatiu al poble de Javi, Viratava:
- Millorar l’escola. - Proporcionar material escolar. - Millorar les condicions del sistema educatiu dels infants del poble.
Plans de futur: tallers i retorn al Senegal
Per als pròxims anys tenen previst:
- Cicle de projeccions i xerrades (a partir de l’any vinent):
- Passar el documental Tornar a casa a instituts i escoles. - Acompanyar-lo amb lectura de fragments del llibre i testimoni directe de Javi. - Centrar-se especialment en zones i barris amb alta presència d’immigració (Reus, Camp de Tarragona, Tarragona ciutat i voltants).
- Projecte Viratava:
- El treball educatiu aquí servirà també per donar suport econòmic i material a l’escola del poble de Javi. - La previsió és que el projecte culmini amb un nou viatge al Senegal cap al Nadal del 2025, com a retorn simbòlic i tancament d’aquesta primera fase.
Jaume creu que aquest viatge serà només el punt de partida d’altres projectes futurs.
Música final: “Inmigrantes”
El programa es tanca amb una cançó que reforça el missatge central de l’entrevista, amb una lletra que parla de:
- El dol de deixar la família enrere.
- La lluita per obtenir el dret a treballar.
- La idea que tots som caminants, en moviment constant: del dia a la nit, de la pobresa a la riquesa, de la fam al menjar.
"Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes..."
La música actua com a tancament emocional i resumeix en forma poètica tot el que s’ha explicat: migrar com una experiència universal, tot i la desigualtat amb què es viu segons el lloc de naixement.