Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
Entrevista a Valier: orígens, disc debut i so rock
Es presenta el grup Valier i el seu primer àlbum als Estudis de Tarragona Ràdio. Es juga amb una entrevista fictícia prèviament gravada pels mateixos músics, plena d’humor i respostes absurdes sobre notes al disc, paraules inventades i situacions quotidianes, que serveix per trencar el gel i mostrar el seu to desenfadat.
La conversa es manté en un registre molt humorístic: bromes sobre aixecar-se d’hora, arribar tard, olors del disc, animals amb què s’identificarien, etc. Es consolida una imatge de grup divertit i espontani, que juga amb l’absurd però deixa entreveure la seva personalitat.
L’Ignasi explica que amb l’Oriol es coneixen des de primària i que el Joan s’hi afegeix a través d’un germà d’escola. Relaten com van començar amb versions de Beatles i Eric Clapton, van passar per un grup previ anomenat Microhomes, i com la seva relació musical ve de molt enrere, tant en amistat com en projectes compartits.
El nom Valier prové de la muntanya Mont-Valier, a la frontera entre França i el Pirineu català. Expliquen que el 2020 els tres van pujar-la junts, que és un record molt bonic que comparteixen i que buscaven un nom sense significat explícit, però amb una càrrega simbòlica personal. El projecte encara no existia quan van fer aquella ascensió.
Detallen que el disc ha trigat uns tres anys, des de la idea inicial fins a la publicació: conceptualització, preproducció, gravació, mescles i, finalment, la decisió sobre com i quan publicar-lo. Destaquen que el factor temps i la coordinació amb altres professionals han allargat el procés, però també han permès madurar el projecte.
Valier opta per publicar un àlbum de 10 cançons sencer i no una sèrie de singles o un EP. Expliquen que des del principi han pensat el disc com un tot coherent, amb una línia editorial basada en guitarres distorsionades, bateries rock i sons que beuen del rock psicodèlic setanter, el grunge dels 90 i principis dels 2000.
Parlen de la decisió de barrejar la veu dins la banda, com un instrument més, de manera que sovint la banda passa per sobre de la veu i crea una sensació d’immersió. Expliquen el treball amb pistes de guitarra amagades, sorolls i acoblaments que, tot i semblar petites tonteries aïllades, a la mescla aporten textura i profunditat. Citen una pista de guitarra a l’últim vol que el productor Jordi Bastida va insistir a mantenir per la seva força ambiental.
Reflexionen sobre l’ús de l’estèreo, molt present en el disc: situar elements al panorama esquerra-dreta per aclarir la mescla i afegir moviment i complexitat. Expliquen que aquesta manera de treballar, habitual antigament, s’ha perdut una mica i que aquí l’han recuperat. Destaquen la feina minuciosa del tècnic de mescla José Cataneo, descrita com una autèntica orfebreria sonora.
Reivindiquen escoltar el disc amb bons auriculars i no només pel mòbil, per percebre totes les capes i l’estèreo. Suggereixen, mig en broma mig seriosament, fer una presentació en un cinema amb so surround. Expliquen que, de moment, no tenen previst treure el disc en format físic per qüestions de recursos, però no descarten una edició d’aniversari futura en vinil.
Comenten que ja han fet una presentació a la sala Heliogàbal de Barcelona, amb unes 120 persones i molta energia. Exposen la voluntat de portar el directe a Barcelona i altres províncies, sovint compartint cartell amb altres bandes per sumar públics. L’entrevistadora insisteix en la importància de fer un ‘bateig’ del disc com cal i que el públic pugui aprendre’s les cançons.
Es destaca la cançó Criticarem els drames dels altres com a possible primer senzill, per la seva temàtica sobre la crítica als problemes aliens com a ‘esport nacional’. L’entrevistadora demana que Valier tornin a Tarragona Ràdio per parlar de videoclips i futurs projectes. Es tanca l’entrevista amb agraïments mutus i la idea que encara tenen moltes coses per oferir.
El fragment es tanca amb una cançó on es repeteix el leitmotiv “Estic cansat d’estar cansat de tu”, reforçant la línia temàtica del cansament emocional i la repetició, i servint com a colofó musical a la conversa prèvia sobre el disc i el seu univers líric.
Resum de contingut
Presentació del grup i del disc
- Es presenta Valier als Estudis de Tarragona Ràdio, coincidint amb el seu primer àlbum.
- S’explica una anècdota sobre una entrevista falsa prèvia que havien gravat ells mateixos, plena de respostes absurdes i humorístiques (notes al disc, olors, animals, paraules inventades...).
- Es juga constantment amb el concepte “No m’ho puc creure” i situacions quotidianes divertides (aixecar-se d’hora, arribar tard, treure’s els pantalons, etc.).
Origen del grup i del nom “Valier”
- L’Ignasi i l’Oriol es coneixen des de primària, i el Joan s’hi afegeix més tard a través d’un germà d’escola.
- Van començar tocant versions de The Beatles, Eric Clapton, etc., i han passat per grups previs (versions i un projecte anomenat Microhomes).
- El nom Valier prové de la muntanya Mont-Valier, a cavall entre França, la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà:
- Els tres hi van fer una ascensió conjunta el 2020. - Buscaven un nom sense significat explícit, però amb un record compartit.
Procés de creació del disc
- El disc ha trigat uns tres anys a materialitzar-se:
- Conceptualització de les cançons. - Preproducció, gravació i mescla. - Decisió sobre com i quan publicar-lo.
- Han optat per un àlbum complet de 10 cançons, no per singles ni EP:
- El disc es va pensar com un tot des de l’inici.
- Han treballat amb diversos professionals:
- Jordi Bastida com a productor, molt implicat en les textures de guitarra. - José Cataneo en la mescla, definida com una autèntica “orfebreria sonora”.
Estil musical i so del disc
- El disc és clarament de rock:
- Guitarres distorsionades. - Bateria rock i baixos potents. - Teclats com a elements ambientadors.
- Barreja influències de diverses èpoques:
- Rock psicodèlic dels 70. - Grunge i rock alternatiu dels 90 (Nirvana, etc.). - Sons de principis dels 2000.
- La veu està mesclada dins la banda, no per sobre:
- Funciona com un instrument més. - Hi ha moments en què la banda “passa per sobre” de la veu, creant un efecte d’immersió.
- Treball intens amb textures, capes i estèreo:
- Guitarrres amagades que fan soroll, acoblaments i línies aparentment “tontes” que, dins la mescla, donen profunditat. - Ús conscient del panorama esquerra-dreta per separar elements i evitar-ho tot al centre. - Es busca que la música “se’t tiri a sobre” i faci ballar el cap.
“Jo crec que aquest disc és un disc de textures i capes i sonoritats.”
Format, escolta i futur del disc
- De moment no hi ha format físic (ni CD ni vinil):
- Ho descarten per recursos limitats. - No tanquen la porta a una edició especial d’aniversari (5 o 10 anys).
- Reivindiquen una escolta de qualitat:
- No escoltar el disc només al mòbil. - Recomanen bons auriculars per apreciar les capes i l’estèreo.
- Es planteja fins i tot una presentació en cinema amb so surround per fer justícia a la producció sonora.
Directes i presentacions
- Han fet ja un primer concert de presentació a la sala Heliogàbal de Barcelona:
- Aforament d’unes 120 persones, sala plena i molt vibració. - L’objectiu principal és crear experiències intenses de música en directe.
- Volen fer més concerts:
- Presentar el disc a Barcelona i altres províncies. - Compartir cartell amb altres bandes, unir públics i sumar esforços.
- L’entrevistadora subratlla la importància que, quan el grup torni, el públic ja conegui les cançons i les pugui cantar.
Lletres, temes i cançons destacades
- El disc toca temes com:
- Els drames dels altres i la tendència a criticar-los. - La superficialitat de les opinions i opinar sense conèixer res a fons.
- Es destaca especialment la cançó “Criticarem els drames dels altres”:
- L’entrevistadora diu que podria haver estat primer senzill. - La defineix com un tema gairebé d’“esport nacional” per la seva temàtica.
- Al final del tall, sona un altre tema amb el leitmotiv:
> “Estic cansat d’estar cansat de tu.”
To de l’entrevista i relació amb Tarragona Ràdio
- El to és molt distès, humorístic i proper, amb bromes constants:
- Sobre arribar tard, la “traïció” del muntatge previ, les respostes absurdes... - Imatges com la tassa del vàter i la invitació a aixecar-se per anar al concert.
- Es reforça el vincle amb Tarragona Ràdio:
- Se’ls convida a tornar per parlar de videoclips i nous projectes. - Es deixa oberta “cita” futura a l’emissora.
Idees clau
- Valier és un grup de rock amb influències 70s–90s, molt focalitzat en les textures i capes sonores.
- El seu primer àlbum:
- Ha estat tres anys en gestació. - S’ha concebut com un disc complet, no com una suma de singles. - Té una producció molt cuidada, amb ús intens de l’estèreo i del paper de la veu com a instrument.
- Tenen una aposta clara per:
- La música en directe com a experiència efímera però intensa. - Un to desenfadat que es reflecteix tant a les entrevistes com al contingut del disc.
“El tema de l’escenari ho tenim controlat, ho podem petar; la qüestió és muntar-ho bé.”