Hans Ruiz presenta Fràgil i En Canto del Loco
Hans Ruiz parla del procés de creació del disc, iniciat amb una escapada als Pirineus i desenvolupat amb Joel Llaurador i Ignasi Mir. Explica que el projecte és autogestionat i que van enregistrar instruments i veus en diversos estudis per combinar enfocaments sonors i ajustar costos.
Ruiz explica que «Frío» es va plantejar com una cançó divertida, amb referències a l’adolescència, als videojocs de Tony Hawk i a l’imaginari del *skate* i el *surf*. També comenten el videoclip, filmat en pla seqüència i a càmera lenta.
La conversa se centra en «Cuántas veces» i el seu videoclip. Ruiz explica que la cançó va sortir ràpidament, que la lletra li va sorgir en una tarda i que, tot i durar més que moltes cançons actuals, es va permetre desenvolupar-la com un viatge amb un solo de guitarra.
Ruiz descriu «Cosquilleo» com una cançó sobre l’enamorament i la vulnerabilitat, i «Corazón» com el tema que parla de quan les coses es refreden i es trenquen. Explica que les dues van ser concebudes per anar seguides i que també les interpreten així en directe.
Parlen de «Por vida», del seu ambient íntim i de la sensació de solitud que deixa, així com del silenci entre cançons. Ruiz explica que l’àlbum es va concebre com una peça per escoltar sencera. Després comenten «Ciudad», descrita com una cançó energètica, lluminosa i més senzilla.
La conversa repassa «Tu mirada» i els referents musicals que Ruiz hi reconeix, inclosos elements de l’indie rock, i la relaciona amb «Frío». També escolten una cançó més reposada i comenten els canvis de producció, els *glitch* i la feina de Joel Llaurador.
Ruiz explica que va partir de 27 idees i que l’àlbum en recull deu. Parla del primer concert, previst a la Sala Loud de Barcelona el 19 de febrer, i del seu interès per tocar a Tarragona. També explica per què «Llega al final» tanca l’àlbum i esmenta referents com Green Day i Oasis.
Jordi presenta el tribut a El Canto del Loco i explica que la idea va començar durant la pandèmia, pensant en el públic nostàlgic del grup. Parla de l’acollida que han tingut i de l’activitat de la banda.
Jordi presenta Diego Juan Torena, Marc Jiménez, Jorem Álvarez i Jordi Borges, i relata com van trobar el cantant que interpreta Dani Martín. També parla dels canvis de formació, de les hores compartides a la carretera i d’alguns contratemps durant les actuacions.
Jordi comenta els concerts previstos, com el grup incorpora detalls propis i picades d’ullet a cançons de l’època, i els possibles canvis de repertori de cara a l’any següent. També parla de la durada aproximada dels concerts i dels temes que el públic espera sentir.
La conversa tracta de l’hora d’arribada als concerts, de la proximitat del públic a la Sala Zero i del marxandatge de la banda. Jordi explica que fan un sorteig durant els concerts i que volen introduir alguns canvis al repertori sense alterar-ne gaire l’estructura.
Jordi destaca «Foto en blanco y negro» i esmenta «Peter Pan» i «Cero» entre les cançons que emocionen el públic. Parla del videoclip de «Foto en blanco y negro» i de la seva gravació. Al final, l’entrevistadora recorda el concert a la Sala Zero i Jordi ofereix dues entrades dobles per sortejar.
Hans Ruiz i el disc Fràgil
L’entrevistat Hans Ruiz presenta el seu primer àlbum en solitari, Fràgil, un disc autogestionat que va començar a prendre forma tres anys abans de la conversa. Explica que el va crear amb Joel Llaurador, responsable de la bateria i la producció, i Ignasi Mir, que va participar en la composició. El van enregistrar en diversos estudis per ajustar costos i combinar diferents enfocaments sonors.
«És un disc autogestionat, aleshores aquí no hi ha cap discogràfica» — Hans Ruiz
Cançons, referents i producció
La conversa repassa temes de l’àlbum, entre ells «Cristal», «Frío», «Cuántas veces», «Cosquilleo», «Corazón», «Por vida», «Ciudad», «Tu mirada» i «Llega al final». Ruiz descriu «Frío» com una cançó inspirada en l’imaginari adolescent del skate i el surf. També explica que «Cosquilleo» i «Corazón» van ser pensades per anar seguides: la primera tracta de l’enamorament i la segona, del refredament i la ruptura.
L’artista comenta les balades, les diferències de ritme entre les cançons i els detalls de producció, inclosos els glitch i els canvis de so. Esmenta com a referents Green Day i Oasis, així com altres influències musicals que van sorgir en parlar de «Tu mirada». L’àlbum té deu temes escollits entre 27 idees inicials i, segons Ruiz, està concebut per escoltar-lo de principi a fi.
Concerts de Fràgil
Ruiz avança que el primer concert del projecte tindrà lloc el 19 de febrer a la Sala Loud, a Barcelona, i diu que li agradaria actuar també a Tarragona, a la Sala Zero. Explica que el repertori en directe pot recuperar cançons del seu EP anterior, Marengo.
En Canto del Loco i el tribut a El Canto del Loco
Jordi, impulsor d’En Canto del Loco, explica que va començar a donar forma al tribut durant la pandèmia, pensant en el públic nostàlgic del grup i amb la voluntat de fer-lo amb respecte. Presenta els membres de la formació: Diego Juan Torena, Marc Jiménez, Jorem Álvarez i Jordi Borges. També relata com van trobar el cantant que interpreta Dani Martín i parla dels canvis de components i de la convivència de la banda durant els desplaçaments i els concerts.
Jordi explica que el grup interpreta les cançons d’El Canto del Loco amb alguns detalls propis i picades d’ullet a altres temes de l’època. Parla del repertori, de possibles canvis de cara a l’any següent, del marxandatge i de les cançons que emocionen el públic, com «Foto en blanco y negro», «Peter Pan» i «Cero».
L’entrevista serveix també per anunciar l’actuació d’En Canto del Loco a la Sala Zero, amb obertura de portes a dos quarts de set i inici del concert a les set. Jordi ofereix dues entrades dobles per sortejar a través de la ràdio.

