Homenatge a l’Ovidi, memòria i joves

Resum del contingut

1. Presentació del concert a Cambrils

• S’anuncia un concert a la cripta de l’ermita de Cambrils, diumenge 16 de novembre a les 19 h.
• El protagonista és Arturo Gaya, que arriba dins el Festival Exils amb una gira homenatge a Ovidi Montllor pel 30è aniversari de la seva mort, amb l’espectacle “De part dels bons”.
• La proposta musical es basa en guitarra i contrabaix, amb una posada en escena senzilla que evoca els concerts de l’Ovidi.

2. Origen del projecte sobre l’Ovidi Montllor

• Arturo recorda que el seu vincle profund amb l’Ovidi comença amb el disc “Gràcies, Ovidi” (cap al 2011).
• El projecte neix per mantenir viva la memòria cultural i reivindicar una figura que, fa 15 anys, no era tan recordada ni coneguda.
• L’equip del disc sentia indignació i sorpresa:

“Com pot ser que la gent no tinga present o no recordi una figura tan important en la cançó en català?”*

3. Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites

• L’equip viatja a Alcoi per:

Conèixer l’entorn vital de l’Ovidi. Parlar amb la família i els amics.

• Visiten, entre d’altres, la casa del pintor Antoni Miró, gran amic de l’Ovidi.
• D’aquest contacte sorgeix la proposta de gravar cançons que l’Ovidi no havia enregistrat, com:

L’arc de Sant Martí Berrigud (o similar, esmentada com a peça recuperada)

• Aquestes peces es graven fins i tot amb Toti Soler, històric guitarrista de l’Ovidi.

“Des d’aquell any que jo porto sempre l’Ovidi… volem portar l’Ovidi a l’equipatge i fer-lo arribar allà on sigui necessari.”

4. L’objectiu: portar l’Ovidi a les noves generacions

• Arturo explica que l’Ovidi forma part del seu equipatge permanent: no és només qüestió d’aniversaris, tot i que el 30è ha propiciat una gira especial.
• Tenen una voluntat clara de fer arribar l’Ovidi als joves, sovint a través de:

Instituts Biblioteques * Petits concerts en cafès i espais de proximitat

• Idea clau: la gent jove no anirà sola a buscar l’Ovidi a Spotify o YouTube; se l’hi ha de posar al davant.

“La gent jove, l’Ovidi se’l ha de trobar.”

5. La responsabilitat de la memòria i la cultura

• Arturo defensa que el problema no és la joventut, sinó la falta de treball continuat de memòria per part de la societat adulta.
• Denuncia que la cultura dels darrers anys està amagada i connecta això amb dades preocupants:

“Un tant per cent important dels joves de Catalunya els seria igual que hi hagués una dictadura com una democràcia. Això no és culpa de la gent jove. Això és culpa nostra.”

• Reivindica la necessitat de:

Explicar la història perquè no es repeteixi. Recuperar cançons i textos que parlen dels moments més durs i que són testimonis verídics.

6. L’univers artístic de l’Ovidi

Arturo estructura el concert entorn de tres grans aportacions de l’Ovidi a la cançó en català:

1. 1 Poder comunicatiu i cançó de lluita
   

* Cançons que són crònica d’un temps, plenes d’ironía i compromís social.

1. 2 Introducció de gèneres musicals d’arreu
   

Va ser dels primers a incorporar música folk i tradicional en la cançó social* catalana.

1. 3 Vincle amb la poesia catalana
   

L’Ovidi és un dels “culpables” que coneguem millor poetes com: Vicent Andrés Estellés Joan Salvat-Papasseit Josep Maria de Sagarra * Salvador Espriu

• Es reivindica que aquests noms haurien de formar part de la memòria col·lectiva espontània.

7. El llibre d’Arturo Gaya: memòria personal i col·lectiva

• Arturo avança que la setmana vinent serà als estudis de Tarragona Ràdio per presentar un llibre:

“Estic fent història. Relats íntims de memòria del crepuscle del segle XX”*

• El llibre neix d’un exercici de memòria personal:

No tenia dietaris ni notes; s’ha obligat a ordenar records i transformar-los en relats breus. Amb el temps, ha pres consciència que explicava coses que no s’havien escrit mai.

• Tot i ser una autobiografia parcial, té projecte col·lectiu:

“És la meva història personal, però amb una projecció col·lectiva que crec que molta gent s’hi veurà identificada.”

8. Altres llibres i treballs d’Arturo

Arturo enumera alguns dels seus llibres i participacions:

• Sobre l’Ebre:

“L’Ebre, un riu que fa pujada” “L’Ebre, 50 raons per estimar-lo”

• Llibres col·lectius:

“El brugit de l’Ebre”, amb un conte propi Altres relats com “Europa i el retorn a Creta” i “El bou de l’illa, el retorn a Creta” (títols evocats a la conversa)

• També ha escrit llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, com a nous exercicis de memòria.

9. Tancament de l’entrevista i retorn a la música

• La conductora anuncia que la setmana vinent Arturo visitarà els estudis de Tarragona Ràdio, i li oferirà una abraçada en persona.
• Es recorda de nou el concert a Cambrils com a cita prèvia.
• L’espai es tanca amb agraïments mutus i l’emissió de la cançó “M’aclame a tu”, amb fragments recitats/cantats que reforcen el to poètic i espiritual del final de programa.

“M’aclame a tu, el que més estimava… seràs la llum, la llum il·limitada…”

Etiquetes (tags)

• Ovidi Montllor
• Arturo Gaya
• Cançó en català
• Memòria històrica
• Joventut i cultura
• Homenatge musical
• Poesia catalana
• Alcoi
• Toti Soler
• Festival Exils
• Cambrils
• Terres de l’Ebre
• Literatura de memòria
• Anys 70-80
• Dictadura i democràcia

Seccions temporals de l’àudio

1. 1 0–78 s – Introducció poètica i anunci del concert
   

Presentació amb versos recitats i informació pràctica del concert de l’Arturo Gaya a la cripta de l’ermita de Cambrils.

1. 2 79–171 s – Inici de l’entrevista i origen del projecte “Gràcies, Ovidi”
   

Connexió telefònica amb Arturo, record del disc del 2011 i reflexió sobre la necessitat de memòria cultural.

1. 3 172–268 s – Redescoberta de l’Ovidi i context de la gira
   

Es parla de la invisibilitat relativa de l’Ovidi fa 15 anys, de la idea de portar-lo “a l’equipatge” i del marc del 30è aniversari.

1. 4 269–352 s – Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites
   

Estada a Alcoi, contacte amb família i amics, visita a Antoni Miró i gravació de cançons no enregistrades amb Toti Soler.

1. 5 353–405 s – El llegat de l’Ovidi i el públic jove
   

Reflexió sobre mantenir viu el missatge de l’Ovidi, especialment entre gent jove, mitjançant concerts en espais de proximitat.

1. 6 406–486 s – Joventut, descobriment i responsabilitat adulta
   

Reaccions dels joves, sorpresa per les cançons, i crítica al sistema educatiu i cultural que no treballa la memòria de forma continuada.

1. 7 487–575 s – Democràcia, dictadura i manipulació de la memòria
   

Comentari sobre enquestes que relativitzen la democràcia; denúncia de la idealització de la dictadura i defensa de la memòria històrica a través de cançons.

1. 8 576–704 s – Les cançons de l’Ovidi: crònica, ironia i emoció
   

Es parla de peces com “M’aclame a tu”, del seu poder emotiu i de la vigència de la crònica d’un temps que encara ens interpel·la.

1. 9 705–757 s – Aportacions musicals i poètiques de l’Ovidi
   

Descripció de les tres grans aportacions de l’Ovidi: cançó de lluita, integració de folk i música d’arreu, i difusió dels grans poetes catalans.

1. 10 758–833 s – Presentació del llibre “Estic fent història”
   

Arturo anuncia la presentació del seu llibre de relats íntims, nascut d’un exercici conscient d’ordenar records del final del segle XX.

1. 11 834–931 s – Memòria personal amb dimensió col·lectiva i altres obres
   

Es parla del caràcter col·lectiu dels records, de llibres sobre l’Ebre, de participacions en obres col·lectives i dels llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries.

1. 12 932–983 s – Comiat i cita a Tarragona Ràdio
   

Agraïments, recordatori del concert de Cambrils i anunci de la visita als estudis de Tarragona Ràdio la setmana següent.

1. 13 984–1225 s – Tancament musical amb “M’aclame a tu”
   

Fragments recitats/cantats d’una lletra intensa i simbòlica que clouen el contingut amb un to altament poètic i emotiu.